La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Dia de la Malaltia Celíaca

La Malaltia Celíaca és una intolerància de per vida a la proteïna del gluten, que està principalment al blat, la malta, l’espelta, l’ordi i el triticale (que no sé què és, no m’ho he trobat mai, però necessite saber-ho quan llig els ingredients de les coses). I què poden menjar els celíacs? Doncs a més de fruita, verdura, llegums, carn i peix, com tot el món, també poden menjar arròs, dacsa, quinoa, tapioca, manduca o *civada. És a dir: els celíacs no poden menjar pa, pasta ni pastissos -ni cervesa “normal”-. Sembla fàcil? Doncs no ho és.

Els problemes a què ens enfrontem els qui hem d’alimentar un celíac sóc dos:

1- El menjar processat: Vivim en un món de menjar processat, i el menjar processat es caracteritza perquè té tot d’ingredients que no els veus i que, a més a més, quan els lliges a l’etiqueta, tampoc no els entens. Hi ha un llistat de conservants i colorants que contenen midons que poden vindre del blat. I hi ha menjars que poden o no portar gluten, com per exemple els embotits, les hamburgueses, la xocolata, les llepolies, els gelats,… . Tot això POT portar gluten… o no. Per a solucionar aquest inconvenient hi ha diverses solucions:  1- Portar a tot arreu un llibret que et dóna l’associació de celíacs a què t’hages associat, i buscar a l’índex. 2- Buscar un logo de “sense gluten” i, si no hi ha, posar-te les ulleres per a desencriptar els ingredients (has intentat mai llegir els ingredients d’un xupa-xups? Te’n repte) i entendre’ls! o 3- Comprar-ho tot a Mercadona, perquè Roig les coses que poden no portar gluten, a la marca Hacendado les fa sense gluten, i te’n dona garantia.

2- La contaminació creuada: El problema de la contaminació creuada és un problema social, perquè implica tota la població, i per a mi resulta el més complicat de gestionar. Els que segur que m’entenen ací són els biòlegs. Imagineu algú menjant un entrepà amb gluten tocant el pa amb les mans. Si aquesta persona després toca el menjar d’un celíac sense haver-se rentat les mans prèviament, el menjar del celíac passa a estar contaminat i ja no és segur; ja li pot sentar malament, per culpa de les partícules de gluten. Evidentment si passa una vegada en la vida d’un celíac, no passa res. Però l’exposició diària de contaminació pot portar molèsties al celíac com si estiguera menjant una dieta amb gluten, amb tot el que això comporta. Penseu, doncs, fins a quin punt és una qüestió social la malaltia sense gluten; les mares dels celíacs necessitem que persones com tu estiguen conscienciades. A mi, per exemple, em va la vida en què els companys del meu fill siguen conscients que no poden tocar el seu menjar. I per a això serveixen els dies com hui.

Sobre els preus dels productes sense gluten en parlaré l’any que ve, o un altre dia; perquè és una de les reivindicacions de les persones amb malaltia celíaca, que aquesta sembla una malaltia de rics (per a que et faces una idea, amb el que costa una madalena sense gluten se’n poden comprar SIS amb gluten).

*La civada és un cereal naturalment sense gluten, però les fàbriques on es processa solen processar cereals amb blat, per la qual cosa els celíacs que vulguen menjar civada necessiten que estiga certificada sense gluten; i la civada certificada costa molt de trobar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Endometriosi: la malaltia silenciada

Dos dies després de cumplir 30 anys i dues setmanes després de casar-me em van operar. Diagnosi: endometriosi (adherida a l’ovari dret). El metge em va dir que si en compte de tindre 30 anys i ganes de tindre fills n’haguera tingut 40 o cap gana de tindre’n, haurien començat per llevar-me l’ovari, sense cap garantia de continuar la desfeta per dins, i anar llevant-me de trosset en trosset com si fóra el ninot del joc d’Operación. Que voríem si podria tindre fills, perquè l’endometriosi és la causa d’entre el 30% i el 40% d’infertilitat entre les dones. Vaig tindre sort, i amb els embarassos i les lactàncies la malaltia va quedar latent, com una lleona espiant la seua presa. L’embaràs aquieta l’endometriosi: però no la cura. Quan ja has tingut xiquets, deixa de donar pit, i tornarà a fer acte de presència. I aixina estem ara.

És una malaltia silenciosa, que costa de diagnosticar; en aquest sentit, val a dir que vaig tindre molta sort, i em van diagnosticar prompte, pocs mesos després que començara a tindre molèsties -va costar més diagnosticar a Emili de malaltia celíaca, un any i escaig-. La malaltia, per a qui no la conega, consisteix en què -per raons que encara es desconeixen, així, en general-, el teixit endometrial (el que creix dins de l’úter durant el mes) creix fora de l’úter, i produeix molèsties de molts graus distints. Hi ha dones a qui les inhabilita pràcticament per a la vida, a causa del dolor. Jo en aquest sentit he tingut sort, i tot i que tinc un nivell III de la malaltia (bastant alt, se m’escampa ràpidament i de manera salvatge), els dolors que em produeix són molt suportables (tot i que amb l’edat empitjora, així, que no sé com ens portarem la meua endometriosi i jo a deu anys vista). Però hi ha dones a qui han arribat a enviar al psiquiatra, perquè tant de dolor era impossible, i perquè si es queixaven tant, era que tenien ganes de cridar l’atenció (histèria, literalment). I estic parlant del segle XXI, no del XIX.

Actuacions d’aquest tipus, que a una dona amb endometriosi l’envien abans al psiquiatra que al ginecòleg, passen perquè l’endometriosi, a més de ser silenciosa, és una malaltia silenciada, perquè és una cosa d’eixes que “són coses de dones“. I pel que es veu, això no afecta a tanta població com, posem, la impotència masculina -per a la qual ja s’han inventat Viagres de tot tipus i colors-. Doncs bé, l’endometriosi afecta a una de cada deu dones. Això és el que diuen els números, els reportatges, el metge.

La experiència mèdica que he tingut -de  la qual no me’n queixe, perquè m’ho van trobar prompte-, ha consistit en cirurgia i tractaments hormonals. Si lliges patològicament tots els informes que trobes sobre la malaltia, vas trobant més informació: com que casualment a més, de cada cinc o sis pacients d’endometriosi, una és celíaca; o que en molts casos, a més de sotmetre’t a cirurgia, per a millorar el dolor hi ha certes pautes dietètiques que poden ajudar (com deixar el gluten, que ajuda en un gens menyspreable 90% dels casos segons estudis). Però tot això s’ho ha de buscar la dona endometriada, perquè el que és dir-te, al sistema de salut et comenten ben poca cosa.

Més testimonis sobre la malaltia en aquest reportatge de la secció de Belleza d’El País (sense comentaris, perquè si fóra una malaltia d’hòmens no estaria a la secció de Belleza; estaria, com indica el sentit comú, a la secció de Salut, o Medicina; i encara gràcies que en parlen), i aquest reportatge que vaig trobar al Youtube, també molt il·lustratiu. En Xevi Verdaguer, a l’entrevista sobre Salut hormonal al Retrats, també la va esmentar de passada. Molt recomanable per a endometriades.

Publicat dins de General | Deixa un comentari