La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

I no volies xiqueta?

Estic embarassada del nostre desitjadíssim tercer fill. Com sóc una mare ja major (a partir de 37 és ja una maternitat tardana), m’han recomanat que em faça una analítica genètica per assegurar-nos que la criatura s’està coguent bé; per aquesta raó, que li han comptat els cromosomes un a un, sabem que porte un xiquet. És el tercer, tots mascles. No podia estar més contenta: he tingut una experiència de la maternitat tan bonica amb els dos primers xiquets que m’abellia repetir. Els meus fills sempre m’han adorat per damunt de la resta dels humans, de la terra, del sol i de l’univers: és un amor incondicional, absolut, que -literalment, de boca del meu major- dóna infinito voltes a totes les galàxies de l’univers i torna.

Tanmateix hi ha gent, des de que he dit que és xiquet, que s’entesten a preguntar-me si no volia xiqueta. Conteste que no, que no volia xiqueta; que si haguera sigut xiqueta, l’haguera acceptat, evidentment, però m’abellia repetir. I tornen a insistir:- Però i no volies xiqueta? No, i si vulguera una xiqueta, seria una desgraciada, perquè senyors i senyores, tanque la paradeta: en volia tres -dels que fóra, però només tres-. Em costa entendre la insistència en fer-me canviar d’opinió. Tinc el que vullc, si canvie d’opinió només aconseguiré ser una amargada tota la vida que no va parir mai una filla.

De manera que des d’ací envie al món un consell d’intel·ligència social: quan una mare comunica el sexe d’un fill, siga el que siga, la resposta automàtica és: L’enhorabona. Qualsevol altra reacció -torna-ho a intentar, a la pròxima ho aconseguiràs o animalades per l’estil- ratlla la mala educació. I si damunt, la mare està contenta, feu-me un favor, no insistiu a fer-li canviar d’opinió. Si no vos agrada el sexe que porta el fill de la prenyada respireu fons i somrigueu tranquils: al capdavall, criar-lo no serà mai feina vostra.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Enhorabona!!!! No en sabia res!! Ho acabe de llegir i me n’alegre moltíssim per tu, per vosaltres. Fareu una família ben bonica. Ja ho sou. No faces cas a les “uelaes” de poble que poden fer tant de mal. La gent de vegades no té respecte ni empatia, perquè si pensaren en com es pot sentir l’interlocutor no dirien les burrades que diuen. El que passa és que fins que no estàs embarassada no t’adones tant dels comentaris absurds i pixades fora de test que fa la gent, ho sents en la teua carn més que mai. Però bé… Des d’ací et done molts ànims i… felicitats!!!!

  2. No puc estar més d’acord. A més a més, jo particularment mai he desitjat tindre un fill o una filla, sinó portar al món a un ésser meitat meu i meitat del meu home sense importar el sexe del nouvingut/da.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.