Estaré a la Vall Blanca
Si algun dia furgueu per la Safor i no em trobeu, agafa l’autopista de Ròtova (que en alguna cosa s’ha de notar que l’alcalde de Ròtova era diputat provincial) cap a l’interior. Em trobaràs a la Vall Blanca, la Vall d’Albaida. Voràs de seguida el nom de la vall escampat per tota la terra: és blanca. A banda d’això, la Vall té l’encant de les coses exactes, mesurades i deixades en pau: una quantitat perfecta de pobles, amb les cases que toca, ni més ni menys. Gaudeix de la proporció perfecta de bosc mediterrani i cultiu de secà, i el territori es distribueix pacíficament en unes pujades i baixades calmades i tranquil·les.
Si per fi decideixes perdre’t -i tens sort- podràs arribar a trobar Carrícola. El poble és una Formentera amagada; un poble hippie, on cosa creure que la gent no vaja descalça. És un poble de disseny: diminut i perfecte. Al seu entorn, cap amunt al castell i cap avall a la ruta de l’aigua s’hi amaguen tot d’obres d’art (Biodivers) -per la natura-. Per la ruta es poden descobrir tot de racons encantadors on dinar, passar l’estona, dormir -o tirar palets a les séquies-. Súper-recomanable per anar en colla o amb xiquets (els meus tenen 2 i 4 anys i han fet tota la ruta de l’aigua sense problemes).
Bones pasqües!