La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Mr Robot i la ballarina punkarra

Va ser, com sempre, una troballa del meu senyor marit, que per això em vaig casar amb ell, que em descobreix tot de sèries apassionants: Mr Robot. La sèrie és la història d’una utopia (o distopia, segons la ideologia de qui s’ho mire); no es pot qualificar de ciència-ficció, perquè no utilitza elements científics meravellosos. Més aviat la qualificaria de política-ficció. Tanmateix Mr Robot destil·la la millor de les qualitat de la ciència-ficció: una reflexió sobre els nostres temps, les qualitats i els defectes -potser sobretot els defectes- de la societat en què vivim.

mrrobot-key-art

 

Es tracta d’una sèrie cremada (literalment, utilitza filtres que cremen la llum), i juntament amb la cara estranya del protagonista (Rami, que té una cara molt rara, què vols que et diga) li donen una estètica irreal, com si el conjunt es tractara d’un somni. Recomane mirar la sèrie fins al final, perquè cada episodi millora, i el plot esdevé cada volta més delirant fins recordar-me a una gran pel·lícula de la història del cinema dels anys 90 que no diré quina és per a no ser una spoiler.

En un dels capítols del final -de la primera temporada, però crec que es deixa a entendre que hi hauran més temporades, o això espere- dues de les protagonistes (adultes, eh?) van a classe de ballet. Em va fer molta gràcia, perquè des de fa poc jo també m’he apuntat a ballet clàssic. Una d’elles és un tant punkarrilla -l’altra una pija-, i totes dues estan unides, entre altres coses (moltes altres coses!) per la seua afició al ballet clàssic.

Digueu-me influenciable, però des que vaig vore aquell episodi, quan vaig a les meues classes de ballet isc de casa ja vestida: amb la faldilleta, i el mallot, com una ballarina clàssica, i l’abric negre fins als peus i les botes negres altes, com una punkarra, i així vestida faig cada divendres el meu xicotet camí cap a la meua xicoteta utopia (o distopia, segons la visió de qui em veja ballant).

Publicat dins de General | Deixa un comentari