Cócs de sagí
Avui és dissabte i he decidit fer cócs. Els he hagut de fer, no tinc altre remei. Si estigués a Gandesa la cosa seria tan fàcil com anar al Forn del Castell i comprar-ne – i compraria la caixa de quilo de cócs de sagí, d’aiguardent i casquetes de cabell d’àngel-, però aquí a Barcelona i des de la distància això és impossible a dia d’avui, ja que encara no s’han inventat els aparells de teletransport. Per sort, però, corre per casa el magnífic llibre Els cócs a la Terra Alta de la Loreto Meix – relació de parentiu a consultar amb la meva mare, que és la que domina els temes de família.
El de la Loreto no és un simple recull de receptes (n’ha detallades una cinquantena entre les quals hi trobem cócs, bunyols, ametllats, borraines, casquetes, mostatxons, orelletes, rosquilles, tortades, etc…); l’autora també aprofita per fer-nos cinc cèntims de la història, l’etimologia i els orígens de la gran varietat de dolços que trobem a la comarca, poble per poble – cada poble en té les seves variants, ja pot ser en tècnica o en ingredients.
I què són els cócs? Per a aquells no versats en la matèria i per a aquells que no passeu mai lo riu us en citaré la descripció del pròleg: “Els cócs són els dolços tradicionals que s’han elaborat des de fa segles a la Terra Alta amb la base de farina, oli, mel, ametlla i ous. De vegades s’hi afegeixen altres productes, com ara una mica de mistela o aiguardent, llimona o alguna espècie aromatitzant com el celiandre o la matafaluga”.
El seu origen cal buscar-lo en la influència de tots els pobladors que han passat per la Terra Alta: romans, musulmans i els nous pobladors vinguts dels Pirineus després de la reconquesta i en molts casos les receptes s’han anat passant de generació en generació – com totes les receptes casolanes d’aquest món.
I havent explicat això, us explico com he fet els meus cócs. Els ingredients són ben senzills: sucre, sagí (conegut en català estàndard com a llard de porc – aquella massa blanca greixosa que molta gent no fa servir mai perquè bàsicament no sap què fer-ne), rovells d’ou, farina i pela de llimona ratllada en la següent proporció: 100 gram de sucre i llard i 200 grams de farina per cada rovell.
A partir d’aquí pastem per parts – jo, tramposa de mena, faig servir la Thermomix (perquè sí i perquè puc). Primer he barrejat el sagí amb el sucre. Després hi he afegit el rovell i la pela de llimona i finalment he anat agregant la farina. M’ha quedat una pasta tova que he posat sobre una superfície enfarinada per acabar-la de treballar. Després l’he aplanada amb un corró per deixar-la amb un gruix a ull (un centímetre diu la recepta) i he anat tallat cercles amb un got – no tinc talladors de galeta amb formes i per tant faig servir un got.
La recepta no especifica temps ni temperatura de forn, tan sols que quedin daurats. Els he posat 15 min a 150ºC. Abans, però, els he pintat amb la clara batuda i els he esquitxat amb sucre.
Com deia la meva iaia: “A nadie le amarga un dulce”.
Segons el llibre, aquesta recepta concreta de cócs de Sagí és la de Corbera d’Ebre.
Els cócs a la Terra Alta, Loreto Meix i Boira, 2003, Cossetània Edicions.
La nena del pou