El castellanisme pringar ja fa anys que es va començar a escampar, sobretot en la parla juvenil. Com que té significats diversos, per a suplir-lo no hi ha una sola solució, sinó unes quantes. 1. Empastifar, enllardar, enllefiscar, enfangar, emmerdar… Amb el significat literal de ‘embrutar o tacar amb una substància pastosa, viscosa o grassa’,
Demà farà un any que el Joan ja no és aquí. I m’agradaria parlar molt breument de quan tenia una vintena d’anys i va començar a ensenyar català. Era als primers anys setanta. Recordo vagament unes classes de català a l’escola de Callús, algun dissabte al matí, de tant en tant. Recordo un llibre que
Si és veritat que som en un moment d’emergència lingüística, no ens podem pas estar plegats de braços. La preocupació social pel futur de la llengua pot esdevenir pessimisme, però també la podem convertir en activisme. Per capgirar la situació hem de canviar els costums, hem de fer coses que no hem fet fins ara:
Ací teniu els brins d’aquestes setmanes, amics. Per a això volíem una televisió catalana? Hores i hores de @tv3cat parlant del cunyat del rei espanyol que fa el salt a la dona.Per això volíem una televisió pública catalana? — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 20, 2022 Comparances que volem mantenir No perdem això, amics:—alt
Una de les errades sintàctiques més escampades, per influència del castellà, consisteix a no fer ús dels pronoms febles en i hi. Tot sovint sentim frases “coixes” com ara “Pel preu d’un, t’emportes dos” (en lloc de “te n’emportes dos”), en què, simplement, hem copiat el castellà “Por el precio de uno, te llevas dos”.
“Aquest vídeo és brutal!”, exclamava al desembre el president del Port de Tarragona a Twitter. A les imatges hi apareixien quatre dones segurament octogenàries fent lloances dels fideus del Serrallo. Són unes imatges colpidores, impressionants, però en cap moment no fan pensar en brutalitat. Visca @la_marato de Tv3 i els fideus del Serrallo!! pic.twitter.com/FUoAiCpFA8 —
En l’estudi de les llengües el concepte de “fals amic” té una certa importància. Molt sovint es presenta com un joc divertit, però certament cal tenir-lo en compte si volem evitar confusions. Si mirem les llengües de l’entorn, ho entendrem de seguida. En italià, per exemple, un autista és un conductor i una officina és
Aquests darrers anys, en l’àmbit administratiu s’han escampat un seguit de calcs, manlleus o usos impropis que s’han anat consolidant. Castellanismes com plaç, anglicismes com timing, confusions en l’ús de contemplar, plagues com implementar i agendar, etc. infesten el llenguatge dels treballadors de l’administració, mestres, policies, etc. I tard o d’hora s’escolen als mitjans de
El mot prou és un dels tresors més preuats i més versàtils del català. Té, pel cap baix, una dotzena d’usos diferents: com a adverbi, com a adjectiu, com a pronom i com a interjecció. Són usos consolidats amb el pas dels segles que fins fa quatre dies no trontollaven. Però ara hi ha algun
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, pillar significa ‘emparar-se violentament (d’una cosa)’. Segons el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, té dos significats, tots dos col·loquials: ‘agafar (a algú o alguna cosa) vencent resistència’ i ‘agafar (alguna cosa) a algú amb violència o amb habilitat’. El diccionari Alcover-Moll, que encara en registra més significats,
Els brins d’aquests darrers mesos, amics: A Xàtiva, en català Sóc al centre de Xàtiva. Sembla Olot: tothom parla català. pic.twitter.com/2HqBKA7PEz — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) December 17, 2021 Encomana el català Això 👇 pic.twitter.com/VTC8cuz2cF — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) November 24, 2021 Mots bonics del País Valencià https://twitter.com/jbadia16/status/1468346835165417472?s=20 El Nadal? Quin?
L’estudi dels verbs a l’escola i a l’institut sol ésser un apartat feixuc: aquelles llistes de temps verbals inacabables, les conjugacions, els verbs irregulars, les excepcions… Avui us presentem un article que volem que sigui pràctic. Hem mirat d’esbrinar on ens entrebanquem, quines errades cometem més sovint i quins consells poden ésser fàcils i útil
Ara que comença de fer fred, és el moment d’obrir el bagul del nostre tresor lingüístic i llevar la pols dels mots i expressions que parlen de l’hivern. Som-hi? Fa un fred que glaça la cua dels gossos Ara fa mig any repassàvem les expressions catalanes referides al sol i a la calor, fruit d’una
En el terreny dels sons o dels crits dels animals, cada llengua puja les escales com vol. Els gossos francesos fan ouah; els anglesos, woof (o bow-wow); els alemanys, wuff wuff; els italians, bau bau; els portuguesos, au-au; els espanyols, guau… I els catalans? Els gossos catalans fan bub-bub (o nyic quan gemeguen). D’onomatopeies, en
La setmana passada, l’Institut d’Estudis Catalans va presentar els mots i locucions incorporats de fa poc al diccionari normatiu, el DIEC. Fent una recerca, podem veure que la majoria de termes acceptats ja es feien servir fa molts anys: en algun cas, fa segles. Vegem-ho. Col·loquialismes i vulgarismes Un dels camps en què el DIEC