Si repasseu els noms de coneguts vostres, veureu que molts no fan servir l’original, aquell amb què els van inscriure quan van néixer, sinó un nom afectuós. Són els hipocorístics, que sovint han estat creats dins la família, de vegades han nascut al cercle d’amics i de vegades són producte d’una decisió personal. Doncs bé,
Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942), autor de llibres com ara Valencià en perill d’extinció i El valencià de sempre, és el responsable de Les nostres comparances, un recull inèdit de 3.500 modismes comparatius d’intensitat en format digital. L’obra, fruit de la col·laboració de Softvalencià i Rodamots, ha estat desenvolupada per Pere Orga. Reig ha aplegat
Ací teniu els brins de la darrera quinzena, amics. “Procrastinar” a tort i a dret per fer el tifa Això de dir "procrastinar" a tort i a dret ho trobo molt esnob. I de tot això, què en fem?:—RONSEJAR—FER EL RONSA (o FER LA RONSA)—CANÇONEJAR—ESTAR CARREGAT DE CANÇONS—ROMANCEJAR—ANAR AMB ROMANÇOS—GANSEJAR—ENCANTAR-SE—BADAR — Jordi Badia i Pujol
Enric Valor (Castalla 1911- València 2000) és conegut sobretot com a aplegador i recreador de les Rondalles valencianes. Els seus texts literaris –i també les novel·les– et traslladen als paisatges que coneixia tan bé, gràcies a un ús magistral de la llengua, amb un estil viu, plàstic, dringadís. Perquè Enric Valor era escriptor, però també un gran lingüista.
M’he concentrat en resoldre el problema, No insistiu en demanar-nos-ho, T’ha amenaçat amb acomiadar-te?, No ha pensat en agrair-vos-ho… Què me’n dieu, d’aquestes frases? La gramàtica del IEC i la de l’AVL diuen que en registres formals és preferible de no fer servir ni en ni amb davant un infinitiu. En totes aquestes frases les preposicions adients són a o de: M’he concentrat a resoldre el problema, No insistiu a demanar-nos-ho, T’ha amenaçat d’acomiadar-te?,
Aquest país és ple de gent apassionada per la llengua, i cadascú ho és per una raó específica. Alguns, per exemple, volem que hi llueixin els trets que la distingeixen de les altres. Creiem que en un moment com l’actual, amb la pressió de l’anglès i, sobretot, del castellà, és bo de saber quins
Demà, diumenge de Pasqua, s’acaba la Quaresma i és dia de celebració. O, més ben dit, de renaixement. De molts sengles ençà, la festa de Pasqua és el comiat simbòlic del fred i les penúries de l’hivern i la benvinguda del bon temps i l’alegria. I per això ho celebrem amb cantades, ballades i àpats. I també per
Benvolguts membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, benvolguts membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: Permeteu-me que us faci arribar una breu llista de locucions populars que no trobo registrades en els diccionaris normatius (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de
Aquesta setmana ha arribat a les llibreries el Refranyer eivissenc, d’Antoni Juan Bonet. És un conjunt de més de vuit-cents refranys, classificats, comentats i revisats per Víctor Pàmies i Isidor Marí. Pàmies és, actualment, el més gran recol·lector de refranys del país, autor de nombroses obres i sobretot de la Paremiologia Catalana Comparada Digital. Marí
Fa unes quantes setmanes, la Plataforma per la Llengua va impulsar una campanya en què alertava de la situació del català. “Fins quan ignorarem l’emergència lingüística?”, es demanava. Alhora, va obrir la web emergencialinguistica.cat i va difondre aquest vídeo: Que el català és una llengua minoritzada ja fa temps que ho sabem. Però durant anys
En català, tenim un vocabulari eròtic i sexual molt exhaustiu, exuberant i divertit, fruit d’una creativitat secular. Com que és un terreny molt popular i alhora malvist per alguns sectors, hi trobem –al costat de mots més o menys neutres, més o menys vulgars– una gran quantitat d’eufemismes, pensats per a amagar l’obscenitat. Això fa
La gramàtica catalana no té pas cap dificultat especial. És clar que si no hem “mamat” el català a casa, hi pot haver aspectes que ens costin més, però no hi ha res impossible. Els pronoms febles, per exemple, tenen una fama terrible. A l’escola i a l’institut, molt sovint, s’ensenyen llistes de combinacions de
Ací teniu els brins de mitjan març fins avui, amics. La Txell no és la Meri Vejam, cadascú es diu com li plau, però tradicionalment:—Salvador era VADOR (i no Salva)—Elisabet era BET (i no Eli)—Sebastià era TIÀ (i no Sebas)—Isabel era BEL (i no Isa)—Francesc era CESC (i no Fran)—Meritxell era TXELL (i no Meri)—Cristòfol
Nom sobre nom, albir omnipotent que saps alliberar-nos de servatge, en el darrer tombant del meu viatge pren-me en la teva revolada ardent El recordatori del funeral de diumenge duia aquests versos de Carner, el poeta que més ha llegit en Joan durant aquest any de malaltia. Els havia triats en Jaume, també filòleg,
Amics, ací teniu els brins de mitjan febrer a mitjan març, si fa no fa: 1. Un tresor compost Els nostres composts, un tresor a preservar:—CORPRENDRE (captivar)—LLEPAFILS (delicat)—MENJAMIQUES (poc menjador)—TOCACAMPANES (de poc enteniment)—ESCANYAPOBRES (usurer)—LLENGUALLARG (que parla massa)—BOCAMOLL (que ho xerra tot)—ESQUENADRET (gandul) — Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 19, 2021 2. La insuportable lleugeresa