Mort i enterrament de l’any 1937
Benvolguda mare:
Aviat farà tres anys que ens vas deixar. D’ençà de llavors, ja han nascut l’Ona, el Jan, la Rita i l’Àlex, tots el 2021; i el Marcel, que ha arribat aquesta setmana. Tots sans i bons.
Avui que hauries fet noranta-vuit anys, vull recuperar un escrit teu, també d’un mes de desembre, però d’un desembre de guerra, com el que viuen també avui a Palestina i a Ucraïna (i a molts més racons del món).
Era el darrer dia del 1937, quan –a dotze anys acabats de fer– vas escriure i il·lustrar una redacció que contenia tristor, impotència i, malgrat tot, esperança.
Mort i enterrament de l’any 1937
Ara l’any 1937 és molt vell i xacrós, ja que té poques hores de vida. Morirà a les 12 hores d’aquesta nit, i a les 12 i un segon començarà l’any 1938, que serà un infantó petit. Si aquest any no mor de grat, el matarem per raó de la força. Aquest maleït any l’enterrarem amb un clot ben fons perquè no pugui néixer mai més.
Nosaltres no hem de tenir compassió d’aquest maleït any, ja que ell ens ha proporcionat guerra, fam, tristesa, derramament de sang, llàgrimes, fred, etc. Avui, per despedida, ens ha fet una nevada, perquè ens glacem.
Desitgem que marxi, que si ha de tornar amb el caire que ha vingut no el necessitem per a res.
Esperem que el 1938 sigui de pau i alegria, cosa que tots desitgem.
Maria Pujol
31-12-1937
Callús
[El mestre va puntuar la redacció il·lustrada amb un 8.]