Amb la mort de la mare –el primer de febrer proppassat– es van remoure moltes coses, totes barrejades i amb una certa efervescència que potser encara dura. Els fills i els néts vam sentir com un deler d’aplegar tot allò que ens havia deixat, amb un cert desig inconscient de perpetuar-la.
Més enllà de vestits vells, motlles de pastissos i jerseis de llana de nen petit, vam aplegar les fotografies de tota la seva vida (i la nostra), vam començar a fer recompte de les desenes de llibretes de receptes que havia disseminat per tota la geografia catalana i vam digitalitzar els quaderns escolars que m’havia donat. D’això darrer se’n va encarregar l’Isidre (Xitxo), que, providencialment, també va rescatar uns quaderns del pare, que ningú no sabia o no recordava que existissin. Si de la mare n’hi havia tan sols tres, del pare n’havien pervinguts molts més, perquè el padrí de cal Badia no havia tingut la por de l’avi Pujol, republicà, i segurament no n’havia cremat cap.
Aquests quaderns ens fan avinent que els meus pares havien anat a escola plegats (ella era tres mesos més gran que ell) i, doncs, per força havíem de trobar redaccions i dibuixos escrits per l’un i l’altre.
Sense haver tingut temps de recercar aquestes concomitàncies, avui deixo en aquest clot una redacció copiada per tots dos, al dictat del mestre Guasch. Era el dia 21 de desembre de 1938, a les acaballes de la guerra. A la mare li faltaven quatre dies per a fer tretze anys. El pare els feia el 18 de març, un dia abans del seu sant. De manera que dijous d’aquesta setmana n’hauria fet noranta-cinc.
«Avui, 21 de desembre, en tot l’hemisferi nord ha començat l’hivern; l’estació més freda i més trista de l’any.»
Així comença l’escrit, acompanyat d’uns títols i uns dibuixos en què es pot veure l’estil de cadascú.
Dictat sobre l’hivern, del 21 de desembre de 1938 (quadern de Maria Pujol i Junyent).
Dictat sobre l’hivern, del 21 de desembre de 1938 (quadern de Josep Badia i Torras).
Vegeu també:
Tres quaderns
Nadal del 1938
