Per què diem ‘pillar’ si podem dir tot això?
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, pillar significa ‘emparar-se violentament (d’una cosa)’. Segons el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, té dos significats, tots dos col·loquials: ‘agafar (a algú o alguna cosa) vencent resistència’ i ‘agafar (alguna cosa) a algú amb violència o amb habilitat’. El diccionari Alcover-Moll, que encara en registra més significats, aclareix que pillar no és un mot català, sinó pres del castellà o de l’italià.
Com es pot veure, hi ha una certa confusió sobre els usos normatius “acceptables” de pillar. Sigui com sigui, paga la pena d’enumerar alternatives genuïnes, oimés tenint en compte que aquests darrers anys el castellà n’ha eixamplat el significat, cosa que s’ha encomanat al català del sud dels Pirineus.
L’exemple de pillar ens ha de fer pensar en el present i el futur del català col·loquial, com més va més castigat per la pressió del castellà. De mots com aquest, en sentim massa sovint als mitjans de comunicació, sobretot en sèries en què apareix gent jove. Ara que es parla d’emergència lingüística i de pactes per la llengua, potser és un bon moment perquè els mitjans revisin quin català fan servir en els programes adreçats al jovent.
Vegem tot seguit què podem dir en lloc de pillar en cada accepció.
Atrapar
Quan parlem de ‘arribar a agafar algú o alguna cosa que es mou’, el verb adient és atrapar: “Va arrencar a córrer darrere seu fins que el va atrapar.”
Enxampar, pescar
Col·loquialment, quan s’atrapa algú de sorpresa es diu enxampar (amb les variants xampar i aixampar): “Tota la vida estafant la gent i al final l’han enxampat.” Amb aquest mateix significat podem dir, també col·loquialment, pescar: “Sempre deia mentides, fins que el van pescar.”
Agafar, prendre
Darrerament, sentim pillar en contexts en què sempre hauríem dit, simplement, agafar o prendre: “Espera’m, si us plau. Agafo l’autobús i vinc”; o bé: “No sé com ho fas per prendre apunts tan de pressa.”
Arreplegar
Quan parlem de malalties, col·loquialment, podem fer servir agafar o algun dels verbs de més amunt, però també arreplegar: “Has arreplegat una bona calipàndria, noia.”
Llepar, pessigar
Amb el significat precís de ‘treure alguna cosa en un repartiment’, tenim llepar: “A la rifa de l’escola, he llepat una mica.” Si la quantitat és petita, en diem pessigar: “Espero pessigar alguna cosa en el sorteig.”
Sucar
Amb un significat afí a l’anterior, ‘treure profit participant en una activitat’, se sol fer servir sucar: “En aquell negoci hi va sucar tota la família.”
Glapir
Amb el valor precís de ‘agafar alguna persona o una cosa fugisseres o cercades’, hi ha el verb glapir o aglapir: “El lladre va glapir els diners i va fugir.” És un verb emprat sobretot a les Illes, també en sentit figurat: “Parava l’orella per glapir tots els detalls de la conversa.”
Rebre
Col·loquialment, amb el significat de ‘ésser objecte de violència física o verbal, o d’un mal’, el verb adequat és rebre: “No el facis enfadar, que rebrem.”
Entendre
Potser per analogia amb els significats d’agafar o atrapar, el verb pillar també es fa servir amb el valor d’entendre: “Ho deia de broma, però no ho he entès.”
Copsar
Si filem prim, quan volem dir ‘arribar a percebre una realitat per indicis’, tenim el verb copsar: “No vaig saber-ne copsar la ironia.”
Lligar, triomfar, sucar
Avui, col·loquialment, també s’empra pillar en el sentit col·loquial de ‘establir una relació passatgera’. En aquest cas, es pot fer servir més d’un verb. Per exemple, lligar (que probablement és castellanisme, però el diccionari l’admet): “Quan era jove, lligava molt.” O bé, amb un to més irònic, triomfar: “La teva amiga sembla que triomfa molt.” També es fa servir sucar, que el diccionari admet amb el significat de ‘copular’: “Aquesta nit sucaré. Segur.”
Tocar i parar
El joc de pilla-pilla en català s’anomena tocar i parar: “A l’hora del pati sempre juguem a tocar i parar.”
La conclusió que podem treure d’aquest article és que en els registres informals, habituals entre la gent jove, copiem cegament els recursos de la llengua dominant i renunciem els propis, que són ben abundosos. Però tot és reversible, si ens ho proposem.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
