El clot de les Ànimes

El castellanisme pringar ja fa anys que es va començar a escampar, sobretot en la parla juvenil. Com que té significats diversos, per a suplir-lo no hi ha una sola solució, sinó unes quantes.

1. Empastifar, enllardar, enllefiscar, enfangar, emmerdar…

Amb el significat literal de ‘embrutar o tacar amb una substància pastosa, viscosa o grassa’, tenim unes quantes alternatives, com ara empastifar: Tens la cara ben empastifada de tomàquet; enllardar: Veig que t’has enllardat les mans; i enllefiscar: Amb què us l’heu enllefiscada, la camisa? Tots aquests verbs, juntament amb enfangar i emmerdar, també es poden fer servir figuradament, amb el significat de ‘ficar-se un assumpte tèrbol i perjudicial’: El van embolicar en aquell negoci i ara està ben emmerdat; La notícia és certa: està enfangat fins al capdamunt i pot acabar a la presó.

2. Fotre’s, fer-se fotre, fer-se retratar

Amb el significat de ‘suportar una experiència desagradable’, podem fer servir vulgarismes com ara fotre’s: No vas dir que hi volies anar? Doncs ara et fots! (en compte de: Doncs ara a pringar!) També el podem reforçar amb el verb fer, és a dir, fer-se fotre: Ha anat a dormir tard i no s’aguanta dret: que es faci fotre (i no pas: …ara que pringui). Hi ha sinònims, no tan malsonants, com ara fer-se fúmer o fer-se retratar.

3. Pencar, sirgar

Un altre significat que es dóna a pringar, derivat de l’anterior, és ‘treballar’. Amb aquest valor, el mot col·loquial més estès és pencar: M’empipa fer guàrdia, perquè quan tothom surt a voltar a mi em toca pencar. En alguns indrets es fa servir un sinònim, del mateix registre, que és sirgar: Si no ve a treballar, haurem de sirgar doblement.

4. Rebre, tocar el rebre, llepar

Col·loquialment, amb el significat de ‘ésser objecte de violència física o verbal, o d’un mal’, el verb adequat és rebre: No el feu emprenyar, que rebrem. De vegades, es reforça amb el verb tocar, és a dir, tocar el rebre (o tocar rebre): Si no ho acabes abans de migdia, et tocarà el rebre. També, en alguns indrets, es fa servir el verb llepar: Val més que callis, que encara lleparàs. Aquest ús del verb llepar no és acceptat pels diccionaris normatius, com tampoc carregar-se-la, que, en canvi, sí que consta en el diccionari Alcover-Moll: Vés alerta, que te la carregaràs!

5. Estar fotut, estar cardat, haver rebut, haver begut oli

Amb un significat ampli –‘trobar-se en mal estat’–, tenim l’expressió estar fotut, que ens pot servir per a evitar estar pringat: Volíem anar a caminar, però plou: estem ben fotuts. També hi ha l’expressió sinònima estar cardat (que fa poc que va entrar al DIEC): Si guanya la Le Pen, estem cardats! N’hi ha una de molt genuïna, que és haver rebut: I compte, que si ho fas malament, ja has rebut! I encara haver begut oli: No facis cap pas en fals, que si t’enxampa ja has begut oli. Amb aquest significat, també ens podem servir d’alguns recursos que ja hem esmentat: estar fumut, haver llepat, haver tocat el rebre…

6. Ésser un passerell, fer el préssec, fer el paperina, fer el ridícul…

Quan parlem d’algú que ‘té una actitud molt innocent’, que ‘es deixa ensarronar’, o bé que ‘es troba en una situació ridícula’, no cal que diguem que és un pringat: podem emprar construccions ben  populars, com ara ésser un passerell (o fer el passerell): I t’ho has cregut? Ets un passerell; també fer el préssec: Ei, hem de protestar com tots: no fem el préssec (i no pas …no siguem pringats); fer el paperina: Diu que ja està tip de fer el paperina i que plegarà (i no: Diu que ja està tip de ser un pringat…); fer el ridícul… Segons el context i segons la intensitat de la innocència de l’individu, també podem fer servir adjectius com ara beneit, janot, bonàs, pau, pobre d’esperit, taujà… i frases fetes com no papar-ne ni una, beure a galet, tenir llana al clatell…

7. Desgraciat, marginat, fracassat, ruc, beneit, tros de quòniam…

Fent una extensió del significat anterior, pringat també es fa servir, despectivament, com un insult per a referir-se a algú que és exclòs o discriminat en un grup. En aquest cas, hi ha una bona diversitat de matisos, de manera que ens podem servir de mots com ara desgraciat (‘que es troba en una situació lamentable’ o bé ‘mancat de gràcia’): Explica acudits i no riu ningú, pobre desgraciat…; marginat (‘apartat, que ningú no té en compte’): És el marginat de la classe; fracassat (‘que no ha reeixit en alguna cosa’): Va deixar el partit perquè no el votava ningú: quin fracassat. Hi podríem afegir, com a insults en compte de pringat, ruc, beneit, ximple, tros de quòniam, tros d’ase…

8. Llardós, greixós, untós, llefardós, llefiscós…

Tornant al començament, al sentit originari, l’adjectiu pringós l’hem de substituir per llardós: Se’m va acostar amb aquelles mans llardoses i jo volia desaparèixer; o bé sinònims com ara greixós: Vaig haver de dormir amb uns llençols greixosos i esparracats; untós: Tenia uns cabells untosos, devia fer dies que no es rentava el cap; llefardós: Vam entrar en un bar llefardós i rònec; llefiscós: Era una bèstia tota grassa i llefiscosa…

Com veieu, doncs, no hi ha cap necessitat de dir pringar ni derivats. El català col·loquial té recursos de sobres per a sortir-se’n tot sol. La nostra llengua és prou rica i versàtil perquè ens puguem expressar en qualsevol situació sense haver de demanar permís.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Demà farà un any que el Joan ja no és aquí. I  m’agradaria parlar molt breument de quan tenia una vintena d’anys i va començar a ensenyar català. Era als primers anys setanta.

Recordo vagament unes classes de català a l’escola de Callús, algun dissabte al matí, de tant en tant. Recordo un llibre que es deia Faristol, recordo llegir en català (que no en sabíem) i aprendre cançons divertides, com “En Joan Petit quan balla”, cançons que ens havien escatimat, que ens havia negat l’escola franquista. I recordo el Joan dirigint un petit equip d’ajudants callussencs, però fa vora cinquanta anys i no sé precisar qui eren.

I vet aquí que, a l’enterrament del Joan, el meu ex-veí Pere Fons i Vilardell (poeta, narrador, filòleg, periodista, ex-director de la universitat de Manresa…: un intel·lectual d’una peça), m’explica que ell en formava part, d’aquell equip d’aprenents del Joan. I penso que algun dia me n’hauré d’informar i parlar-ne. Però passa el temps i la idea s’esvaeix.

Fins que molts dies més tard, un divendres del mes passat, al Vendrell, vaig conèixer casualment la Neus Oliveras i Samitier, filla de Manresa, i em va regalar un quadern magnífic, que teniu retratat al capdamunt. La Neus també és una lletraferida: filòloga, professora d’institut retirada, escriptora i gran estudiosa de Guimerà, de qui ha escrit articles i llibres, a més d’ésser un puntal del projecte museològic de la Casa Museu Àngel Guimerà del Vendrell.

Aquell divendres la Neus em va dir que, amb el quadern que em regalava, el Joan li havia fet classes de català, mig d’amagatotis, l’any 1972, tal com ella va anotar a la portada. No vam tenir gaire estona per a parlar. El vaig fullejar, meravellat, li ho vaig agrair, li vaig demanar l’adreça electrònica i el telèfon i ens vam acomiadar. A casa vaig revisar bé el quadern i em vaig adonar que era complet i molt ben estructurat. Tots els indicis feien pensar que l’havia confegit ell, aquell jove d’una vintena d’anys. Però de primer calia descartar que no fos de Josep Ruaix, professor seu al seminari de Vic. Li ho consulto. “Aquestes fitxes no són meves”, em respon, amb total seguretat.

Torno a la primera font, el Pere Fons, per saber què passava el 1972:

“Amb el Joan ens portàvem una mica més de quatre anys. El 1972 jo en vaig fer disset. El tinc present com la persona que em va menar (a mi i segurament a molts d’altres) a interessar-me per la llengua i a estimar-la, a obtenir una formació bàsica i a ensenyar-ne poc o molt els elements essencials. D’altra banda, tots dos havíem mamat també, molt i bé, la llengua al Seminari de Vic. Els quatre anys de diferència, la seva vàlua i la seva empenta, feien que la nostra relació fos la que s’esdevé entre un mestre i un deixeble.

Els dissabtes al matí fèiem tot un seguit d’activitats destinades als infants o joves (més joves que nosaltres mateixos). Crec que començàvem fent classe de català i després seguíem amb una caminada (com és ara fins a Santa Anna de Claret) bo i descobrint els indrets del nostre entorn.

L’ensenyament del català a Callús, amb el Joan com a cap de colla i jo com a ajudant, tenia un caràcter pràctic, amb una participació important dels nens i nenes, participació que s’estenia durant la caminada, assaborint o recuperant mots i dites del territori proper.”

Magnífic: aquestes eren les classes “clandestines” que recordo; amb caminades, i tant!

Però el Joan es movia per més llocs de la comarca. Me’n parla la Neus Oliveras, que té la delicadesa d’explicar-me com era el Joan fent classe:

“Les classes [a Manresa] es feien els dissabtes a la tarda. Crec que no arribàvem a les deu persones. El Joan tenia el do de la naturalitat: allò difícil era fàcil. Tenia empatia i un somriure amable.”

I em confirma que el quadern que em va regalar l’havia confegit ell:

“Teníem un material de fitxes que ell havia confeccionat i uns exercicis que anàvem fent. En aquells moments, la prioritat era l’ortografia. Fèiem redaccions i sempre em deia que escrivia bé. Hi havia també [en el quadern] algun apartat dedicat a enriquir la llengua, ‘maneres de dir’.”

I veig que aquestes “maneres de dir” són, justament, parelles de mots com les que el seu germà petit, cinquanta anys més tard, va fer servir per al llibre Salvem els mots. Guaiteu:

Bé, no ens desviem. Vull reforçar la informació sobre les classes a Manresa i m’adreço al Jordi Estrada, llicenciat en filologia catalana i italiana, professor, traductor i escriptor (fa poc que ha publicat la novel·la Lilinne i les bombolles de sabó). El Jordi ha estat i és un dels puntals d’Òmnium a la comarca —com el Joan, el Josep Camprubí, el Jaume Puig…— i feia molts anys que es coneixien:

“Les primeres classes de català d’en Joan a Manresa, segons m’explica en Josep Camprubí, company seu des de primera hora, van començar al local de Lingua Club [al carrer dels Esquilets]. Això devia ser, li sembla recordar, a inicis dels anys setanta, i abans de l’obertura de la delegació d’Òmnium Cultural a Manresa (estiu de 1973). Eren classes que s’hi feien mig d’amagatotis, amb la participació també, d’una manera o altra, del mateix Camprubí, Josep Junyent, el Pons de les Calculadores, en Lluís Calderer, en Servet…”

He d’anar acabant, no tinc més temps. Però abans em ve al cap un missatge de condol que em va escriure fa un any la Mariàngels Casanovas, de Santpedor, una altra alumna d’en Joan d’aquells temps:

“El teu germà Joan, juntament amb el Jaume Sala, venien a fer classes de català al Col·legi Llissach de Santpedor. Calculo que devia ser l’any 1972. Jo devia tenir tretze anys i ell en devia tenir vint o vint-i-un. Crec que venien una hora a la setmana i devien passar per diferents classes. Crec que anaven a altres centres escolars de la comarca. Intentaré saber si també anaven a Sant Vicenç de Castellet.”

La recerca no s’ha acabat, ja ho veieu. Caldrà continuar-la.

Recompondre l’activitat del Joan durant els primers anys setanta, abans de la mort de Franco, té un valor sentimental, però va més enllà. En aquells temps, el català es trobava amenaçat: per l’hostilitat del poder i perquè la societat havia deixat d’ésser unilingüe, per primera vegada. Avui, el retrocés social del català ha fet molts passos i l’hostilitat del poder no ha canviat pas gaire. Encomanar-nos d’aquella passió, d’aquella intel·ligència i d’aquella persuasió a l’hora de fer xarxa i deixar llegat pot ésser determinant.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Si és veritat que som en un moment d’emergència lingüística, no ens podem pas estar plegats de braços. La preocupació social pel futur de la llengua pot esdevenir pessimisme, però també la podem convertir en activisme. Per capgirar la situació hem de canviar els costums, hem de fer coses que no hem fet fins ara: hem d’ésser lingüísticament actius.

Què podem fer? Sou pares, avis, mestres, monitors d’esplai…? Teniu una certa capacitat d’influir en infants i joves? Doncs us proposem un seguit d’accions per a transmetre la consciència de llengua als infants i joves i aconseguir que siguin lingüísticament responsables.

1. Els primers contes

Tots els nens petits volen que els expliquin contes. Si teniu memòria o imaginació i capacitat de contar-ne sense llegir sou molt afortunats. I si no, no passa res: a les biblioteques i llibreries en trobarem per a donar i per a vendre. Així doncs, expliquem o llegim contes en català als nens petits. No tan sols els deixarem embadalits, sinó que els desvetllarem la capacitat d’imaginar-se històries i algun dia ells mateixos en crearan. Si no sabeu per on començar, us recomano la col·lecció dels Llibres del Tat, amb unes magnífiques traduccions d’Albert Jané. Qualitat lingüística garantida.

2. L’escola no ho ha de fer tot

Si volem que el nen aprengui a llegir bé, no podem delegar tota la feina a l’escola. A casa o a la biblioteca, llegiu vosaltres amb ell al costat, a poc a poc, perquè pugui anar seguint. I quan comenci tingueu molta paciència perquè no li sortirà bé de seguida. No tingueu por pel mètode: ell mateix us anirà marcant el camí. Hi ha un moment essencial de l’aprenentatge, que és quan la criatura s’adona de la utilitat de llegir, quan veu l’autonomia que li proporciona. És el moment d’anar a triar un llibre o una revista infantil: que decideixi ell.

3. L’edat difícil

Vindrà un moment, a la pubertat, en què la capacitat d’influir dels adults minvarà. Potser voldrà triar coses que no prevèiem. Sense renunciar a transmetre-li consciència lingüística, l’hem de deixar volar. Si l’hem pogut ajudar a tenir bons fonaments, triarà llibres, programes, vídeos i xarxes en català. Però quan no sigui possible els voldrà en castellà, en francès o en anglès. Tant com puguem, fem-nos-en còmplices i reclamem a editorials i a institucions que actuïn per fer créixer la presència del català en la literatura juvenil, la televisió, les xarxes socials… (I en l’ensenyament: quants professors es troben obligats a emprar material audiovisual en castellà perquè no n’hi ha en català?). També tindrà amics que fan vídeos de TikTok en castellà amb la il·lusió d’arribar a més gent. Si ell té aquesta temptació, donem-li entenent que això és esnob. I ineficaç. Ja ho diu lo Pau de Ponts: “Dius que així els teus seguidors ara tots ho entendran. Però xiquet, què coi fots, fotre-ho en anglès? Són d’aquí al Penedès.”

4. Les eines adequades, a l’abast

Internet ens ofereix eines de consulta de tota mena. Hi ha, per exemple, un magnífic diccionari infantil il·lustrat, el Didac (d’Enciclopèdia Catalana), actualment disponible tan sols en paper, segons que sembla. Els estudiants joves (a partir dels darrers cursos de primària), és important que s’acostumin a fer servir el corrector de Softcatalà, que va molt més enllà que un corrector ortogràfic: és una eina excel·lent per a polir el text i per a aprendre llengua. I els qui en vulguin saber més, que consultin sense por —però de primer amb un cert guiatge— el gran Diccionari Català-valencià-balear (Alcover-Moll), una obra única, quasi sense parió en les llengües romàniques. (En aquesta pàgina del govern de Catalunya, hi trobareu enllaços a un munt de diccionaris i vocabularis. I encara és més completa aquesta altra de la Universitat de València.)

5. Posem-hi cura

Si procurem que els infants llegeixin i consumeixin continguts en català, també hem de mirar que quan parlin se serveixin d’estructures genuïnes i, sobretot, que tinguin una pronunciació neta. Per poc que en sapiguem, de segur que podrem observar si fan com cal les vocals obertes (net) i tancades (nét), si diferencien les esses sordes (els sastres) de les sonores (els astres), si articulen bé les eles palatals (ai-all)… Ajudem-los a parlar bé.

6. Una llengua rica i plena

La llengua que transmetem als nostres fills o néts, o als nostres alumnes, de segur que no és la que vam aprendre nosaltres, perquè aquests darrers decennis el català s’ha empobrit força. Essent-ne conscients, hem de fer tant com puguem per recuperar les estructures i el vocabulari perduts. De llibres sobre mots que cauen en desús en trobarem qui-sap-los. Per exemple, El valencià de sempre, d’Eugeni S. Reig; 113 paraules per salvar, de Josep-Lluís Carod-Rovira; Món rural. Mots que es perden, de Josep Espunyes; En perill d’extinció, de Pau Vidal; i Salvem els mots, d’un servidor. Mestres: vegeu aquesta activitat de Sant Jordi a l’institut Mig-Món de Súria (amb una llista exhaustiva de paraules, que posen a l’abast de tothom).

7. Trepitgem comarques

Una de les maneres de prendre consciència de la diversitat i la riquesa de la nostra llengua és sortint, voltant, parlant amb la gent de fora del nostre redol. Sobretot si viviu a les àrees metropolitanes (Perpinyà, Barcelona, Tarragona, València, Alacant…), és molt convenient que els vostres fills o alumnes sentin accents diferents, que vegin que a molts indrets la llengua majoritària i d’ús comú és el català, que s’adonin que la llengua és una i diversa, i que aquesta és la gràcia. Lamentablement, els nostres mitjans de comunicació no ens en fan prou conscients, d’aquesta diversitat.

8. “Consumim” el país de cap a cap

En relació amb el punt anterior, també cal que llegim llibres escrits en variants diferents de la nostra. Per això us encoratgem vivament a tenir en compte la darrera llista de recomanacions de llibres infantils i juvenils de VilaWeb, amb obres editades a tot el país. I els mitjans audiovisuals? Tot i que la programació infantil i juvenil de les nostres televisions no sigui gaire galdosa, tinguem-la en compte: la de TV3, la d’À Punt i la d’IB3. Mirar-nos el melic de la nostra “comunitat autònoma” ens limita. IB3, per exemple, va emetre una sèrie infantil dedicada a Ramon Llull. I a À Punt hi ha la Colla, semblant al Super3 de TV3.

9. Parlem sempre en català

Donar exemple d’assertivitat lingüística és bàsic, sobretot perquè l’infant o el jove vegi quotidianament actituds que haurien d’ésser normals. La principal és parlar sempre en català. Per començar, cada vegada que ens adrecem a un desconegut. I, en segon lloc, cada vegada que trobem un interlocutor que ens parli en castellà. La fermesa dels adults és essencial per a transmetre l’estima a la llengua. És importantíssim també que els mestres es mantinguin sempre en català a l’aula, sigui quina sigui la llengua dels alumnes. I, si de debò el català és la llengua vehicular, en algun moment s’ha de començar a exigir que l’alumne parli en català. Altrament, com podem dir que un estudiant que ha acabat quart d’ESO té el nivell C1 si en quatre anys no li hem sentit dir un mot en català?

10. Siguem lingüísticament exigents i centrats

Hi ha un fet que encara és vist amb molta prevenció, sorprenentment: l’exigència d’ésser atesos en català en un establiment o en un servei, una exigència que trobaríem natural a qualsevol lloc del món. Passem vergonya a l’hora de demanar la carta en català o bé de demanar que en una botiga ens parlin en la nostra llengua. Però, si hi pensem bé, qui hauria de passar vergonya és el qui ens atén. No hauríem de perdre de vista les sis accions amb què la Plataforma per la Llengua defineix un català lingüísticament actiu: parlem, triem, demanem, reclamem, informem-nos, expliquem-ho. 

En definitiva, rebel·lem-nos.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Ací teniu els brins d’aquestes setmanes, amics.

Per a això volíem una televisió catalana?

Hores i hores de @tv3cat parlant del cunyat del rei espanyol que fa el salt a la dona.
Per això volíem una televisió pública catalana?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 20, 2022

Comparances que volem mantenir

No perdem això, amics:
—alt COM UN SANT PAU
—brut COM UNA GUILLA
—blanc COM UN GLOP DE LLET
—dret COM UN CIRI
—escampar-se COM UNA TACA D’OLI
—més vell QUE L’ANAR A PEU
—més content QUE UN GOS AMB UN OS
—més trempat QUE UN GÍNJOL

(demà, més)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 2, 2022

No perdem això, amics (2a tongada)
—eixerit COM UN PÈSOL
—més por QUE UNA PEDREGADA
—fer un pet COM UNA GLA
—petit COM UN COP DE PUNY
—enfilar-se COM UNA CARABASSERA
—units COM UN SOL HOME
—beure (o fumar) COM UN CARRETER
—fer voltar COM UNA BALDUFA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 3, 2022

No perdem això, amics (i remesa 3a)
—fosc COM UNA GOLA DE LLOP
—gras COM UN TEIXÓ
—mudat COM UN MARGALLÓ
—sol COM UN MUSSOL
—més curt QUE UNA CUA DE CONILL
—més fam QUE GARRÓ
—més gos QUE UN PONT
—vermell COM UN PERDIGOT
—tibat COM UN RAVE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 4, 2022

Si persistim

M'ha passat, de vegades, que m'he adreçat a un castellanoparlant i m'ha fet una cara estranya, o fins i tot una ganyota. No és estrany: li ve de nou. Si persistim s'acabaran les ganyotes. I si persistim més acabarem parlant tots en català. Ja ho veureu.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 11, 2022

Coses del neoautonomisme

Les notícies de @tv3cat dediquen una bona estona a parlar de qui representarà Espanya (sí, Espanya) al festival d'Eurovisió. Un diputat i un conseller d'ERC (sí, d'ERC) s'exclamen perquè volien una altra guanyadora.
El neoautonomisme ha vençut definitivament

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 30, 2022

Ho deia l’avi, ho deia l’avi: i tu què?

Cada vegada que diem "Això ho diu la mare", "El meu avi sempre ho deia"… ens hem de demanar com és que no ho diem nosaltres.
Fem memòria per no deixar que la llengua se'ns mori

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 10, 2022

Com una mala cosa

Ho dieu?
—És prima COM UNA MALA COSA
—Estic content COM UNA MALA COSA
—L’aigua és freda COM UNA MALA COSA
—Es va anar esverant COM UNA MALA COSA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 25, 2022

Que no volem ésser expressius?

Ei, no perdem aquest QUE per a fer preguntes! Si les fem sense el QUE, hi hem de canviar l’entonació i perden l'expressivitat.
—QUE vindràs?
—QUE fa fred?
—QUE hi ha algú?
—QUE saps a quina hora ho fan?
—QUE et sembla que m’hi podràs acompanyar?
—QUE t’has tornat ximple?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 4, 2022

Coloraines

La primera vegada que vaig sentir "colorins" vaig pensar: "Apa, quina castellanada!". Ho deia molt poca gent. Ara ho diu tothom.
Digueu "coloraines", amics.
Feu servir una llengua acolorida, bigarrada… i genuïna. pic.twitter.com/nUoSOP76ul

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 12, 2022

No cal dir “borde”

Deu maneres de no dir *borde:
—És tan MALCARAT…
—No siguis TORRACOLLONS!
—Un xiquet molt ESQUERP
—Ets una mica FERÉSTEC
—S'ha tornat SORRUT
—Que n'ets, d'ANTIPÀTIC
—Quina dona més BRÒFEGA
—Un alumne molt REPEL·LENT
—És molt MORRAL, tu: deixa anar cada moc!
—No siguis tan ASPRA!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 13, 2022

Bones no gens bones

El meu país és aquell on dic "bon dia" i em responen… "bones"

Pobre Pla…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 13, 2022

Enquestes penoses

Una enquesta del Departament d'@educaciocat:
—varis dies (UNS QUANTS dies)
—tots els dies (CADA DIA)
—al mateix municipi on està l'institut (ON HI HA)
—1 er, 3, er (1r, 3r)
I em demana si he nascut a Catalunya o a la "resta d'Espanya"

Prou que es veu, que hi manen els nostres…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 10, 2022

No ho llencem daltabaix

Un mot que no es pot perdre:
—L’empresa va tenir un DALTABAIX
—En aquest segle hi ha hagut un DALTABAIX moral
—Si ho publica el diari hi haurà un DALTABAIX
—La motocicleta ha caigut DALTABAIX d’aquell penya-segat
—Ha relliscat a l’escala i s’ha fumut DALTABAIX

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 24, 2022

Ja no sabem ni anar calents?

*Em posa? *Em posa catxondo? No, home no!
—M’ENGRESCA, M’ENCÉN
—M’ENFIGA ↔️ M’ENCIGALA, M’ENCARALLA
—EM FA ANAR CALENT o CALENTA
—EM FA TREMPAR, EM CALFA LA TAFARRA ↔️ EM FA ANAR XOPA, EM FA MULLAR
—VAIG ARMAT, VAIG ENXONAT ↔️ REGALIMO, FAIG XIP-XAP

Que en sabeu més?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 11, 2022

El castellà ens afaiçona

Escric un missatge en un grup de WhatsApp. I n'obtinc tres respostes iguals: "Ho miro i et dic". No fa pas gaires anys hauria estat "Ara ho miraré i te'n diré alguna cosa".
No ens n'adonem, però el castellà ens afaiçona la llengua.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 24, 2022

On és el problema?

Vejam: quan un alumne acaba l'ESO ja té, automàticament, el nivell C1 de català.
Ara als mestres i professors els demanaran que acreditin un nivell més, el C2. Lògic, no? Són models.
On és el problema? No han de saber més català que un noi de setze anys que ha acabat l'ESO? pic.twitter.com/7A8Anz8eQ5

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 28, 2022

Quin any es van acabar les esgarrifances?

Algú sap cap a quin any es van acabar les esgarrifances i van començar els calfreds?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 20, 2022

Coses que no hem de deixar de dir

Un bon dia vam deixar de dir ANANT BÉ i vam començar a dir "en el millor dels casos".
I ves que algun dia no deixem de dir PROU i diguem tothora "suficientment"#catalàdeplàstic

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 19, 2022

L’animalada de la cita prèvia

Vejam, @ajmanresa: això de "demanar cita prèvia" no ho entenc. Si demanes "cita", la deus demanar prèviament. Si no, quan? Posteriorment a la "cita"?
I, de passada, per què no en dieu DEMANAR HORA, com havíem dit sempre?
Ai… que la pandèmia no ens mati la llengua! pic.twitter.com/E9zsm7wu0u

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 24, 2022

La requesta

Un mot bonic (no el perdem!):
—Aquells pantalons tenien molta REQUESTA entre el jovent
—De jove, el teu pare tenia una gran REQUESTA
—Era la botiga de més REQUESTA del barri

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 26, 2022

Arreplegar calipàndries o pillar costipats

Encara arreplegueu calipàndries o sou dels qui pilleu costipats forts?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 18, 2022

Més aviat carallots

A la bústia d'un veí, hi trobo: "Publicidad? No, gracias." Li proposo d'escriure'l en català. "És que hi ha repartidors que són castellans." "I et sembla que 'Publicitat? No, gràcies' no ho entendrien". "Tens raó", diu.
Som mesells, colonitzats, sobreprotectors o carallots?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 1, 2022

Ens veiem o no ens veiem?

Ja és ben curiós aquest costum de dir "Ens veiem" quan volem dir que immediatament deixarem de veure'ns.
Per què ens agrada tant copiar aquestes ruqueries?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 26, 2022

A Callús encara se sent

—Carall, que et fot! No t'estàs de res.
—Calla, calla. Tu rai, que totes et ponen.

A Callús encara se senten converses com aquesta.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 8, 2022

Arqueofòbia

No conec ningú que, parlant castellà espontàniament, digui *cuyo. Ara, als mitjans de comunicació, en els discursos, en els raonaments de gent mínimament culta, es fa servir molt.
Imagineu-vos que això mateix passés amb el LLUR, l'HOM o l'ÀDHUC.
Se'n diu autoestima (o autoodi)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 25, 2022

Mitja volta

No “el van deixar de volta i mitja”, no:
—EL VAN DEIXAR COM UN DRAP BRUT
—LI VAN DIR DE TOT
—LI VAN DIR EL NOM DEL PORC
—LI'N VAN DIR DE TOTS COLORS
—LI’N VAN DIR DE TOTES
—EL VAN ARROSSEGAR PEL FANG
—EL VAN CRITICAR DE VALENT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 28, 2022

Benvolgut conseller

Benvolgut conseller @jordiPuignero:
Us he sentit, d'esquitllada, al @Mes_324, parlant de l'Aina. Gran iniciativa. Per molts anys!
Un parell d'observacions: no és *texte, sinó TEXT, ni *rentable, sinó RENDIBLE. Són mots que de segur que haureu de fer servir molt aquests dies.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 16, 2022

Coses que passen o no passen

No trobeu que cada vegada se sent més?
⛔️ Ni *se m’havia passat pel cap
✅ Ni M’HAVIA passat pel cap
✅ Ni SE M’HAVIA ACUDIT

⛔️ Ui, perdona, *se m’ha passat
✅ NO HI HE PENSAT
✅ ME N’HE DESCUIDAT
✅ M’HA PASSAT PER ALT
✅ M’HA PASSAT PER MALLA
✅ M’HA PASSAT PER ULL…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 17, 2022

Un llop completament català

Us imagineu que "El llop" (@ellloptv3), aquest programa tan ben pensat i dirigit, tan estimulant, s'eixamplés a Xàtiva, a Maó, a Manacor, a Castelló? Us imagineu què seria per a l'autoestima dels Països Catalans? Us imagineu que @tv3cat cregués en la nació completa? pic.twitter.com/sLT64V1Dy8

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 19, 2022

Desenjardinem-nos

No ens “fiquem en un jardí”, si us plau!
—FICAR-SE EN UN EMBOLIC
—FICAR-SE EN UN BON MERDER
—FICAR-SE EN UN REGAT
—FICAR-SE EN DIBUIXOS
—FICAR-SE EN BUCS
—FICAR-SE EN BROCS
—FICAR-SE DE PEUS A LA GALLEDA
—FICAR EL NAS ALLÀ ON NO EL DEMANEN

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 2, 2022

Necessitem massa

Si no voleu dir sempre “necessitar”:
—Necessites un cop de mà ▶️ HAS DE MENESTER un cop de mà?
—Què més necessiteu? ▶️ Què més US CAL?
—Necessito descansar ▶️ HE DE descansar
—No necessita aquestes sotragades ▶️ No LI CONVENEN aquestes sotragades

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 18, 2022

Recules?

Una expressió bonica:
—Va eixir del menjador a poc a poc i A RECULES
—S’allunyava de nosaltres DE RECULES
—Si baixeu A RECULES prendreu mal
—La bèstia es movia DE RECULES i de gairell.
—Fa temps que l’empresa va A RECULES. Malament rai…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 31, 2022

Marrans i verros

No dic mai "marrà" si vull dir 'brut'. Per mi, "marrà" vol dir 'molt tossut' I una marraneria és una enrabiada de criatura ("rabinesa", també en diem, a Callús).
Per dir 'brut', dic "porc" i col·loquialment, "verro".

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 22, 2022

A força

Tres errades freqüents
⛔️ T’ho ha pagat *per anticipat ✅ PER ENDAVANT, A LA BESTRETA, DE BESTRETA
⛔️ Hauràs d’estudiar, *a no ser que vulguis suspendre ✅ TRET QUE, LLEVAT QUE, SI NO ÉS QUE, FORA QUE, EXCEPTE QUE
⛔️ L’han rebut *a base d’insistir ✅ A CÒPIA DE, A FORÇA DE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 15, 2022

L’anomenada

Que la fama no ens mati l’anomenada ni el renom!
—Durant aquells anys va tenir molta ANOMENADA
—És un pintor DE RENOM
—Ja sé que em direu que té mala ANOMENADA, però és bon noi.
—El RENOM dels ganivets de Solsona és universal

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 1, 2022

Embaucaquè

Ni *embaucar ni *embaucador:
—És un murri i sempre t’ENGALIPA
—La noia té el teu fill ben ENSIBORNAT
—Per què sempre et penses que t’ENSARRONA?
—Vull viure lluny de la xerrameca dels ENGALIPADORS
—Compte: la publicitat és ENTABANADORA
—En aquest ofici hi ha molts ENSARRONADORS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 27, 2022

Si donem tant no tindrem re

Si donem tant no tindrem re:
—Em donarà *algo ▶️ M’AGAFARÀ ALGUNA COSA
—Dóna-li amb el martell ▶️ PICA’L amb el martell
—Per què no dónes la calefacció? ▶️ Per què no ENGEGUES…
—Dóna la volta al matalàs ▶️ GIRA el matalàs
—No se'n va donar compte ▶️ No se'n va ADONAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 20, 2022

Softcatalanistes

Ei, de debò: la gent, per què no passa els texts pel Softcatalà? No costa tant. Així se n’aprèn i els soferts correctors podem caminar sense tanta brossa.
Cal entrar ací (https://t.co/65qk4MBms3), enganxar-hi el text, clicar 'Revisa' i mirar les correccions. Ben simple👇 pic.twitter.com/Y3FfrIl8Xf

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 28, 2022

D’aquella feta

Encara ho dieu?
—Va robar a un professor. I D'AQUELLA FETA el van expulsar
—Li va salvar la vida i D'AQUELLA FETA es va fer famós
—Un dia d'agost va sortir amb abric i D'AQUELLA FETA li diuen "el fredolic"
—Va cantar al casament i, D'AQUELLA FETA, es pensa que actuarà al Liceu

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 8, 2022

No refilem

De *refiló, no, amics:
—D’ESQUITLLADA
—D’ESQUITLLENTES
—DE PASSADA
—DE REÜLL
—DE CUA D’ULL
—DE BIAIX
—D’ESBIAIXADA
—DE GAIRELL
—DE RASPALLÓ

Triem i remenem, però no refilem, amics, que no som pas moixons…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 10, 2022

Empudegats de l’algo

“És *algo que…” o “És algú que…”: no ho sentiu molt això? D'on ha sortit?
—Això no és algo que em preocupi ▶️ Això NO EM PREOCUPA PAS
—Allò era algo que passava sovint ▶️ Allò PASSAVA SOVINT
—No sóc algú que digui mentides ▶️ No DIC MENTIDES (o, No EN DIC, DE MENTIDES)
—Etc.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 19, 2022

Si se’t dóna t’anirà gros

—Jugar a escacs, no se’m dóna gaire bé ▶️ DE jugar a escacs, NO EN SÉ GAIRE
—Se’t dóna bé el futbol? ▶️ HI JUGUES BÉ, A FUTBOL?
—Escriure no se li dóna bé ▶️ NO ÉS EL SEU FORT
—La cuina no se’m dóna bé ▶️ NO SÓC BO CUINANT
—Els nens se li donen bé ▶️ SE’N SURT bé, AMB els nens

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 21, 2022

Esnobisme

Ho diu J. Ruaix (1995): hi ha preposicions arraconades "per esnobisme, relaxació o empobriment"
—lleialtat cap a Catalunya ▶️ ENVERS
—optimista tot i la guerra ▶️ MALGRAT
—sense dubte ▶️ SENS dubte
—a banda de tot això… ▶️ ULTRA
—camp versus ciutat ▶️ CONTRA (o ENFRONT DE)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 7, 2022

Recomanacions de Fabra

Pompeu Fabra recomanava la preposició ANS en compte de “sinó que”. Al diccionari, ho deia així:
“‘No ho rebutgem, sinó que ho acceptem agraïts’ (millor ‘ans ho acceptem agraïts’).”
El DIEC va suprimir la recomanació. pic.twitter.com/brZnK6RKv3

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 8, 2022

Els fulls no volten

Per a no dir “no hi ha volta de full”:
—Ha plegat. NO HI HA RETOP
—Haurà de fer quarantena. HI POTS PUJAR DE PEUS
—ÉS CLAR COM L’AIGUA: s’ha arruïnat
—Guanyarem: HI POTS POSAR LES MANS AL FOC
—Se n’ha anat. NO HI HA RES A FER
—Si ho diu la llei, VA A MISSA.
—FES-T’HO COM VULGUIS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 10, 2022

Sapiguem per què ho hem d’escriure així

Amics de @tv3cat: em sembla que aquest "perquè" ha de ser "per què" (com sempre que vol dir 'per quina raó').
De res. https://t.co/Rfl3nRx0Ij

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 6, 2022

Val més que ho sapiguem

Compte:
—Ho faré sense més ▶️ SENSE MÉS NI MÉS
—Pots venir a casa? Sí, vaig cap allà ▶️ Sí, ja VINC
—Millor no m'ho diguis ▶️ VAL MÉS QUE no m'ho diguis
—A tossut no hi ha qui el guanyi ▶️ NO HI HA NINGÚ MÉS TOSSUT QUE ELL
—Encara no t’has llevat? I això? ▶️ I DONCS?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 17, 2022

Massa focus

La plaga del *focus i d’*enfocar-se:
—Cal que t’enfoquis en aquest examen ▶️ ET CONCENTRIS
—M’enfocaré a guanyar la prova ▶️ EM CENTRARÉ
—Posen el focus en el problema d’Ucraïna ▶️ POSEN L’ATENCIÓ, POSEN ESMENT
—Posa el focus en la millora de la producció ▶️ DEDICA ELS ESFORÇOS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 18, 2022

Contactes efímers

Primer era POSA-T'HI EN CONTACTE
Després, CONTACTA-HI
Ara, CONTACTA'L
Apa: ja hem perdut una oportunitat de fer servir el pronom HI

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 23, 2022

Una passió de son

Les evolucions etimològiques han deixat combinacions tan divertides com "una passió de son".
Realment, no sé si hi ha res tan poc apassionat com una passió de son

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 4, 2022

Massa èxit

*Exitós? Voleu dir?
—Ha estat una iniciativa exitosa ▶️ BEN REEIXIDA
—Aquest és el joc més exitós de les xarxes ▶️ QUE TRIOMFA A
—Una cançó exitosa ▶️ QUE ESTÀ EN VOGA
—Va ser un programa exitós ▶️ VA TENIR UN GRAN SUCCÉS
—Què cal per a ser exitós? ▶️ PER A TENIR ÈXIT?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 3, 2022

Cansats de tant recorregut

Per si no voleu dir “tenir recorregut”:
—Aquesta opció no té recorregut ▶️ NO ÉS VIABLE
—La querella té recorregut? ▶️ ÉS FACTIBLE?
—Aquest govern encara té recorregut ▶️ TÉ FUTUR, TÉ CORDA
—La coalició ja no té més recorregut ▶️ NO POT CONTINUAR, NO ES POT MANTENIR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 25, 2022

Tot i que

Ruaix (1995) desaconsella “tot i que” en 3 casos:

—Quan després no ve cap verb
Manté, tot i que feble, la majoria ▶️ SI BÉ

—Amb el verb en subjuntiu
Tot i que canviï de nom ▶️ ENCARA QUE

—Si en el context ja surt “tot”
Cal vigilar, tot i que pot menjar de tot ▶️ MALGRAT QUE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 9, 2022

A més, a més, a més…

Ep!
⛔️ A més gent, més perill ✅ COM MÉS gent, més perill
⛔️ A més nervis, més possibilitats de perdre ✅ COM MÉS nervis…
⛔️ És vergonyós a més no poder ✅ FORA MIDA, EN EXTREM…
⛔️ Ho has de tenir fet, a més tardar, dilluns ✅ A TOT ESTIRAR, NO MÉS TARD DE, A TOT TARDAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 21, 2022

Gràcies, Miquel Martín

De “La drecera” (Miquel Martín):
—ens llancàvem de cap cridant COM BENEITS
—a la gent LI FALTA TEMPS per fer-ho tot gros i riure’s dels altres
—li havia passat aquella DÈRIA de les motos
—em volia seguir TANT SÍ COM NO
—em FEIA POR QUE NO anés a la carretera i el XAFÉS un cotxe

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 10, 2022

Caires punxeguts

CAIRE és sinònim de ‘aspecte’:
—Aquest problema té molts caires
—La qüestió agafà un altre caire

Però no vol dir ‘caràcter’:
—Són dues entitats de *caire diferent ▶️ de CARÀCTER diferent
—És una assignatura de *caire obligatori ▶️ assignatura OBLIGATÒRIA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 22, 2022

Arravatats

No és igual:
ARRABASSAR:
—‘arrencar de soca-rel’: ARRABASSAR una planta
—‘prendre violentament’: Em VA ARRABASSAR el paper amb força

ARRAVATAR-SE:
—‘tornar-se furiós’: S’HA ARRAVATAT contra tots els assistents. Els vaig trobar molt ARRAVATATS i els vaig haver de calmar.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 7, 2022

El problema de traduir

Compte amb aquestes males traduccions de *lo:
—Els mestres parlen amb màscara, *el que dificulta l’aprenentatge dels nens ▶️ I AIXÒ DIFICULTA
—Ha envaït Ucraïna, *el que vol dir que comença la guerra ▶️ COSA QUE
—Arribarà tard, *el que implica que no podrem jugar ▶️ DE MANERA QUE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 24, 2022

D’ací d’allà

M'enamoren:
—El feien anar D’ACÍ D’ALLÀ [d’un costat a un altre]
—Arribava gent D’ACÍ I D’ALLÀ [de tot arreu]
—L’any 2030? D’ACÍ ALLÀ qui sap qui serà viu [d’ara a llavors]
—Tenia un nas (COM) D’AQUÍ ALLÀ [molt gros]
—D’AQUÍ AQUÍ riu, D’AQUÍ AQUÍ plora [tan aviat…]

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 9, 2022

Massa resultars

Es fa un abús de “resultar”, en casos com aquests:
—Resulta patètic que ara tots li vagin al darrere
—Resulta imprescindible resoldre-ho d’aquesta manera
—Això resulta inqüestionable
—És una lectura que no resulta recomanable
En tots aquests casos podem fer servir, simplement, ÉS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 16, 2022

Atenció

No són pas iguals:

⏺️ ATENDRE
—HAS D’ATENDRE a això que et dic [posar-hi atenció]
—Per què no ATENS les seves recomanacions? [tenir en compte]

⏺️ ATENIR-SE
—ENS ATINDREM a les teves ordres [seguir, fer cas de]
—US HEU D’ATENIR a allò que vau prometre [restar-hi fidel]

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 14, 2022

Ben nets

No són iguals:
NETEDAT: ‘qualitat de net’
—Em meravella la netedat que es respira ací
—La netedat de l’estil de Pere Calders és extraordinària.

NETEJA: ‘acció de netejar’
—La neteja de lavabos és una feina cansada.
—Va entrar a l’empresa amb la idea de fer neteja de personal

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) March 1, 2022

Riure’s del veí

Riure's del veí (gràcies, @vpamies, @carol_roser…!):
—A Adrall són gent del carall, i al Pla ja no t'hi cal anar
—A Agramunt tots caguen en un munt
—A Alaró, lladre o traïdor
—A Albaida, mengen sardines i roten marisc
—A Albalat, les rates pareixen gats
Demà més

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 11, 2022

Més diendes (gràcies a @vpamies i @carol_roser) (1/2):
—A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers
—A Beniure, hi fa bon viure; a Cellers, encara més. I a la roca d'Alsamora, no confio tornar-hi més

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) January 12, 2022

Préssec pla

Recordeu això, amics: si no voleu dir "paraguayo", digueu-ne PRÉSSEC PLA o PRÉSSEC XINÈS o FOGASSETA.
En compte de "préssec", també tenim MELICOTÓ i BRESQUILLA (tot i que, estrictament, són diferents). https://t.co/XFDiIwu62U

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) February 17, 2022

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Una de les errades sintàctiques més escampades, per influència del castellà, consisteix a no fer ús dels pronoms febles en i hi. Tot sovint sentim frases “coixes” com ara “Pel preu d’un, t’emportes dos” (en lloc de “te n’emportes dos”), en què, simplement, hem copiat el castellà “Por el precio de uno, te llevas dos”. El pronom en substitueix, en general, un complement començat per la preposició de (Parlen de política → En parlen) o bé un complement directe sense article (“Comprem maduixes → En comprem”). 

Avui parlarem de l’altre extrem, és a dir, de quan fem servir en allà on no toca. Per simplificar l’explicació, en veurem i n’exemplificarem uns quants casos i, al final, recomanarem dos articles on podreu ampliar-ne la informació.

Errada 1: “La causa n’era una altra”

En general, quan el complement del nom forma part del subjecte no el podem substituir. Suposem que ens expliquen el motiu que ha fet que algú s’arruïnés. I en un punt de l’explicació ens diuen: “Molta gent es pensava que l’addicció al joc l’havia dut a la ruïna.” Tot seguit, per desmentir aquesta idea, ens podrien dir: “Però la causa de la ruïna era una altra.” I si no volem repetir “de la ruïna”, que és el complement de “causa”, com ho fem? Seria correcte dir “Però la causa n’era una altra?” No. En un cas com aquest, simplement, hem de prescindir del pronom: “Però la causa era una altra.”

Errada 2: “Un exemple n’és Irlanda”

Un cas semblant a l’anterior, però amb una solució diferent. Imaginem-nos la frase “La independència d’un país no sempre ha servit per a salvar una llengua. Un exemple n’és Irlanda.” Ací tampoc no seria correcta aquesta solució, és a dir, substituir amb el pronom en el complement del nom (“Un exemple d’això és…”) perquè forma part del subjecte. Com en l’errada 1, podem deixar la frase sense pronom: “Un exemple és Irlanda.” Però, en aquest cas hi ha una altra solució: avantposar el verb i, ara sí, amb pronom: “N’és un exemple Irlanda.” Podem dir, doncs, que si el subjecte va després del verb sí que podem substituir-ne el complement; si no, no.

Errada 3: “He visitat unes quantes llibreries i me n’he enamorat de dues”

Quan un complement començat amb preposició conté un quantitatiu no podem substituir el nom que l’acompanya. La frase de l’enunciat, sense substitució, seria: “He visitat unes quantes llibreries i m’he enamorat de dues llibreries.” Per evitar la repetició, n’hi ha prou de suprimir “llibreries” i dir: “…i m’he enamorat de dues.” Però, compte, això passa perquè el complement comença amb preposició. És a dir, una frase com ara “He visitat unes quantes llibreries i n’he retratades dues” seria correcta, perquè el complement “dues llibreries” no va precedit de preposició (és un complement directe).

Errada 4: “Se n’adona de tot”

En l’ús dels pronoms, tot sovint ens trobem duplicacions o pleonasmes, és a dir, que fem servir un pronom per a substituir un complement, però no el substituïm, de manera que el diem dues vegades. El verb “adonar-se” va seguit d’un complement començat amb la preposició “de”; per tant, el podem substituir pel pronom en. En lloc de dir “L’enganyava i es va adonar que l’enganyava” diem “L’enganyava i se’n va adonar”. Però si fem servir el pronom, per un seguit, hem d’eliminar el complement, perquè el pronom ja el representa. Per això diem que en la frase “Se n’adona de tot” hi ha una duplicació: el pronom en i el complement (“de tot”): havíem de dir, simplement, “S’adona de tot”. Passa una cosa semblant quan a la frase hi intervenen pronoms relatius com ara “del qual” i hi mantenim el pronom en. Per exemple, a la frase “Ha abandonat el Partit Liberal, del qual en va ser militant cinquanta anys” també hi sobra el pronom en, perquè el complement (“del qual”) no l’hem pas substituït.

Errada 5: “Se’n van quedar sense”

Una errada que s’ha escampat molt és la substitució pronominal del nom que acompanya la preposició sense. Quan vulguem evitar la repetició d’un mot precedit de sense, simplement l’hem d’eliminar. “Van voler comprar les entrades l’endemà i es van quedar sense” (i no pas: “se’n van quedar sense”).

Errada 6: “N’hi havia molta gent”

En el català meridional, una frase com “N’hi havia molta gent” és corrent en la llengua parlada. De fet, la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans recull (accepta?) aquest ús, que explica així: “En els registres informals, en valencià haver-hi incorpora sempre en: N’hi havia molta gent” (p. 705). És un ús que, paradoxalment, no hem sabut a la Gramàtica Normativa Valenciana i que desaconsellem de totes passades. 

Errada 7: “És de Manresa i n’ha fet un estudi dels habitants”

Un dels casos més habituals d’hipercorrecció en l’ús del pronom en consisteix a servir-se’n per substituir un complement del nom d’un complement del nom. Suposem que parlem d’una manresana que ha fet un estudi dels habitants de la seva ciutat. La frase, sencera, seria: “És de Manresa i ha fet un estudi dels habitants de Manresa.” Com veiem, “un estudi” va acompanyat d’un complement del nom (“dels habitants”), alhora seguit d’un altre complement del nom (“de Manresa”). Per evitar la repetició de “de Manresa”, no podem substituir-ho pel pronom en, perquè és un complement del nom d’un complement del nom. Solucions: un sinònim (“i ha fet un estudi dels habitants de la ciutat”), una simplificació per a eliminar un complement del nom (“i n’ha estudiat els habitants”) o el possessiu (“i ha fet un estudi dels seus habitants”), per bé que aquesta darrera solució, del nostre punt de vista, és poc natural, perquè “Manresa” no és cap persona.

Errada 8: “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor n’influeix més en les preferències”

Una errada semblant a l’anterior és provar de substituir un complement d’un nom d’un complement introduït per una preposició qualsevol (complement de règim). El verb influir, per exemple, sol anar seguit de la preposició en (“influir en el govern”, “influir en una decisió”, etc.). Imaginem-nos que diem “influir en les preferències” i que a “les preferències” hi afegim un complement: “les preferències dels joves”. Doncs “dels joves”, com que és complement d’un complement de règim, no ho podem substituir. És a dir, la frase “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor influeix més en les preferències dels joves” no la podem simplificar així: “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor n’influeix més en les preferències.” La solució més natural és canviar “les preferències dels joves” per “les seves preferències”, de manera que tindríem “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor influeix més en les seves preferències”.

Si en voleu saber més:

Us recomanem dos articles per a aprofundir en aquest tema:

• Un estudi exhaustiu i molt exemplificat del gramàtic Josep Ruaix i Vinyet: “Límits en l’ús dels pronoms febles ‘en’ i ‘hi’” (pdf)
• Un apunt molt entenedor de la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué Serrano: “El pronom ‘en’ en funció de complement de nom”

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.