El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Si us vaga, penseu-hi

1
Publicat el 18 de maig de 2019

Us presento els brins d’aquesta quinzena, amics.

1. Si us vaga, penseu-hi

2. Escanyolit, escarransit, escardalenc, esquifit…

3. Em dec haver malfixat

4. No fem els ulls grossos

5. Unes quantes solucions

6. Si et fa nosa no t’hi capfiquis

7. El llepafils, esbalaït, es va esmunyir sense encaparrar-s’hi

8. Quina bravada!

9. Olora a coco?

10. Més perdut que un barb en un rostoll

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

No realitzem el préssec

0
Publicat el 18 de maig de 2019

Sovint confonem el llenguatge formal amb l’artificiositat, amb una expressió antinatural, de manera que fem servir mots, connectors i construccions allunyats gratuïtament de la parla habitual i espontània. És allò que alguns anomenem ‘català de plàstic‘.

A l’encapçalament de l’article en teniu un cas real.

El qui parla o escriu així parteix de la idea que el registre formal s’ha de distingir i distanciar de la parla quotidiana, sigui com sigui. De tot això, en resulta un discurs farcit d’oracions inflades i carregoses.

Avui parlarem de cinc d’aquests mots o construccions que afeixuguen l’expressió.

Realitzar
En aquesta manera artificial d’expressar-se, el verb fer es considera desgastat i, per tant, inapropiat. Per això és substituït per realitzar. Però, estrictament, realitzar vol dir ‘fer real’, és a dir, ‘fer allò que s’havia projectat’. No és un verb adient en frases com ara aquestes:

  • L’empresa va realitzar cinc-centes assistències durant l’any.
  • L’historiador ha realitzat un intent d’ordenació del material recollit.

En totes dues frases podem canviar perfectament realitzar per fer. La segona, a més, es pot simplificar si en compte de ‘ha realitzat un intent d’ordenació’ diem, simplement, ‘ha intentat ordenar’ o ‘ha provat d’ordenar’.

A nivell (de)
Heus ací una locució que ja fa anys que es va començar a escampar i que fins no fa gaire era considerada incorrecta. Hi ha moltes maneres d’evitar-la. Vegem-ne unes quantes:

  • A nivell legal, és molt clar (Legalment).
  • La vaga és multitudinària a nivell d’instituts i no tant a nivell d’escoles (alsinstituts i no tant a les escoles).
  • Són tensions que s’esdevenen a nivell de parella (en la parella).
  • Aplicarem aquestes mesures a nivell escolar (en l’àmbit).
  • Sempre es va destacar a nivell artístic (en el terreny).
  • Va adquirir un cert renom a nivell literari (en el camp).

Nivell és correcte quan vol dir ‘grau d’elevació’. Per tant, les oracions següents no tenen cap inconvenient:

  • Encara que no ho sembli, ara som a nivell del mar.
  • Estudia per arribar al nivell de preparació del seu mestre.

Iniciar(-se) i inici
Sembla mentida de quina manera els mots inici (i iniciar, als inicis, a l’inici) han desplaçat començament (començar, al començament, etc.).

  • Hem d’iniciar converses per a un pacte.
  • El programa s’inicia amb un bloc social.
  • L’inici de l’entrevista és sobtat.
  • L’empresa va néixer als inicis del segle XX.

En tots aquests casos, hi és més natural començar i començament. En lloc de als inicis potser caldria que reviféssim a la primeria (o a primeries, o de primeries, segons el lloc), una expressió ben viva fins no fa gaire temps.

Finalitzar (i finalització)
Encara més artificial que iniciar-se és l’ús de finalitzar. Costa d’entendre què hi guanyem, finalitzant les coses que abans acabàvem. Vegem-ne exemples:

  • Així ha finalitzat el seu discurs.
  • La campanya finalitzarà el dia 26.
  • No han decidit cap data de finalització de la vaga.

No cal insistir-hi: sempre que trobem finalitzar o finalització podem restaurar-hi acabar(-se) o  acabament i veurem com l’expressió és més lleugera i natural, sense encarcaraments.

Ja que
Sabem que en un text hi falta naturalitat quan s’hi fa servir a tort i a dret ja que en lloc de perquè.

  • Aquest campanar deu ser vell, ja que es veu tot ruïnós.
  • Votarà aquell partit, ja que en comparteix les idees.
  • No ho entenia, ja que era escrit en una llengua estranya.

En canvi, ja que sí que és adequat quan va (o pot anar) al començament de l’oració i precedeix una informació compartida per l’emissor i el receptor:

  • Ja que no vols venir tu, vindré jo.
  • Ja que sembla que ara es vol comprometre, mirem de parlar-hi aviat.

La llista de mots i construccions ‘de plàstic’ és, dissortadament, força més llarga. Avui n’hem fet el primer tast, però més endavant hi tornarem. Parlarem, per exemple, de l’abús o ús inapropiat de produir(-se), trobar-se, tractar-se, celebrar, ultimar, utilitzar, tenir lloc, proper (i també apropar i apropar-se), conèixer, tema, posicionament, problema, creuar…

Article publicat a VilaWeb el dia 11 de maig de 2019.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

Què hi ha de tall?

0
Publicat el 5 de maig de 2019

Ací teniu els brins de llengua d’aquesta quinzena:

1. Què hi ha de tall?

2. Si és el teu sant, per molts anys

3. Distincions subtils

4. Tan bon punt vulguem escriure bé, ho farem

5. I aquella dèria d’amoixar sotracs

6. No hi ha ni una ànima que es faci veure

7. Cinc maneres de tremolar

8. Sumem massa

9. Ho diem o odiem?

10. Escarrassem-nos a fer un bon ús de les preposicions

11. Mudat de cabòries

12. Els Sanxes

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Brins, Llengua | Deixa un comentari

‘Sinó’ o ‘si no’?: s’han acabat els dubtes

1
Publicat el 5 de maig de 2019

Una de les errades de llengua més freqüents neix de la confusió entre sinó i si no. Tanmateix, en la major part de contexts aquest dubte es pot resoldre.

Si observem les llengües de l’entorn, veurem que el nostre sinó s’hi tradueix de la mateixa manera que però. En occità, per exemple, és mas; en francès, mais; en italià, ma; en anglès, but… Això ens ha de fer pensar què passaria si en una frase canviéssim sinó per però. S’entendria igualment? Provem-ho, bo i reforçant aquest però amb l’adverbi afirmatiu, és a dir, però sí:

—No parlo de feina, sinó de lleure = No parlo de feina, però sí de lleure;

—No vol córrer, sinó caminar = No vol córrer, però sí caminar;

—No ho afirmo pas, sinó que ho suposo = No ho afirmo pas, però sí que ho suposo.

Tenint en compte això, doncs, ja podem formular una regla:

Quan dubtem entre ‘sinó’ i ‘si no’, canviem-ho per ‘però sí’. Si la substitució funciona, hem d’escriure ‘sinó’. Altrament, hem d’escriure ‘si no’.

 

En algun cas, el resultat de la substitució pot semblar una mica estrany, a causa de l’estructura de la frase, però intuïtivament n’entendrem el trellat:

—No tan sols ha d’ésser honrat, sinó també semblar-ho = No tan sols ha d’ésser honrat, però sí també semblar-ho.

Tanmateix, hi ha un segon ús de sinó que defuig la regla esmentada. En les frases següents, sinó equival a ‘més que‘:

—No ho va saber ningú sinó el seu germà = No ho va saber ningú més que el seu germà;

—No hi havia sinó dos automòbils = No hi havia més que dos automòbils;

—No diu sinó ximpleries = No diu més que ximpleries.

Ara parlem de si no. Així com la conjunció sinó té valor adversatiu –semblant a però–, si no és la combinació de la conjunció condicional si i l’adverbi negatiu no:

—Si no vols venir, no vinguis;

—I qui ho farà, si no ho feu vós?;

—No sé si no val més que pleguem.

Observem que en aquestes oracions podríem eliminar no i la frase seria possible, tot i que il·lògica: Si vols venir, no vinguis; I qui ho farà, si ho feu vós?… Tanmateix, aquesta eliminació no és possible en frases en què elidim el verb, com ara aquestes:

—Estudia, si no, l’examen t’anirà malament (Estudia, si no [estudies] l’examen t’anirà malament);

—La major part, si no tots, van arribar tard (La major part, si no [eren] tots, van arribar tard).

Ara veurem com la regla enunciada abans no s’hi pot aplicar, a aquestes frases. És a dir, que no hi funcionarà la substitució per però sí. Comprovem-ho:

—Si no vols venir, no vinguis (*Però sí vols venir no vinguis);

—I qui ho farà, si no ho feu vós? (I qui ho farà *però sí ho feu vós?);

—No sé si no val més que pleguem (No sé *però sí val més que pleguem)…

A practicar

A la xarxa trobareu moltes pàgines d’exercicis sobre aquesta matèria. Us n’hem seleccionades quatre:

—La de l’espai d’aprenentatge Aula de català.

—La dels Itineraris d’aprenentatge de l’Optimot.

—Les d’Enxaneta (1 i 2).

[article publicat a VilaWeb el dia 27 d’abril de 2019]

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari