Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.
Ja pots comptar!
15 maneres de no dir “què va!”: —DE CAP MANERA! —CA! —CA, BARRET! —JA POTS COMPTAR! —POTS PENSAR! —I ARA! —I QUÈ MÉS! —AU VA! —FUIG! —NO! —NO, HOME, NO! —ALTRA FEINA HI HA! —CREU-T’HO! —ARA LI FAN EL MÀNEC! —DEMÀ M’AFAITARÀS!
Ep! ⛔️ de Marroc ✅ DEL MARROC ⛔️ a Brasil ✅ AL BRASIL ⛔️ d’Estats Units ✅ DELS ESTATS UNITS ⛔️ a Canadà ✅ AL CANADÀ ⛔️ d’Iran ✅ DE L’IRAN ⛔️ a Japó ✅ AL JAPÓ ⛔️ de Perú ✅ DEL PERÚ ⛔️ de Xina ✅ DE LA XINA ⛔️ a Uruguai ✅ A L’URUGUAI ⛔️ a Nacions Unides A LES NACIONS UNIDES
Progressivament (gràcies, Josep Espunyes!) —GOTA A GOTA FA GORG —A CÒPIA DE POCS ES FA UN MOLT —DE GOTA EN GOTA S’OMPLE LA BÓTA —DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA —MOLTES GOTES FAN UN CIRI —MOLTES MIQUES FAN UN MUNT —PAS A PAS ES FA CAMÍ —TOT FA FEIX —RAL A RAL ES FA CABAL pic.twitter.com/jE2XM0WC8R
No és bonic? —ALTÍVOL —AMOROSÍVOL —AVORRÍVOL (digne de ser avorrit) —BARONÍVOL —DEFENSÍVOL —FRESQUÍVOL —GERMANÍVOL —INFANTÍVOL —JOVENÍVOL —LLANCÍVOL —LLEGÍVOL —MANEGÍVOL —MENGÍVOL —MESTRÍVOL —MONGÍVOL (propi de monges) —OMBRÍVOL —PAGESÍVOL —PLANYÍVOL —SENYORÍVOL Etc.
Pretensions, il·lusions, especulacions…: —TENIR MOLTA TERRA A L’HAVANA —AIXECAR CASTELLS A L’AIRE —FER VOLAR COLOMS —NO TOCAR DE PEUS A TERRA —SOMNIAR TRUITES —SOMNIAR DESPERT —TENIR PARDALETS AL CAP —VIURE A LA LLUNA —VIURE D’IL·LUSIONS —ESTAR CARREGAT DE SOLFES
En @vpamies és una mina: —A QUÈ TREU CAP? —Quin CAP DE TRONS! —Em BULL EL CAP —No li ESCALFIS EL CAP —Faig CABOTADES —Estic ENCAPARRAT —Li RODA EL CAP —PEL CAP BAIX —Un CAP PELAT —CAP DE SETMANA —CAP D’ANY —Prendre’l de CAP D’ESQUILA —Anar-se’n CAPCOT —Té el CAP PLE DE PARDALS pic.twitter.com/DfyyCfbF45
Encara dieu “i pico”? ⛔️ N’hi ha 20 i pico ✅ MÉS DE 20 ⛔️ En vindran 50 i pico ✅ I ESCAIG ⛔️ En va perdre 1.000 i pico ✅ PASSA DE 1.000 ⛔️ Me n’he fet 200 euros i pico ✅ I ESCADÚS ⛔️ Són les 7 i pico ✅ LES 7 I BUSQUES ⛔️ M’ha costat un pico ✅ UNA PICOSSADA, UNA RONYONADA
Quina plaga! —Ahir parlava bé i avui *ho feia malament ▶️ i avui malament —Molts s’aixequen. El primer *de fer-ho és ▶️ El primer és —Si véns t’espero. Si no *ho fas, me’n vaig ▶️ Si no, me'n vaig —Gira a la dreta i després *fes-ho a l’esquerra ▶️ i després a l’esquerra
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.
Perdius marejades
No cal *marejar la perdiu, gent: —FER PASSAR AMB RAONS —FUGIR D’ESTUDI —ENSARRONAR —EMBOLICAR LA TROCA —FER BALLAR EL CAP —FER BALLAR EL PARAIGUA —PERDRE TEMPS —ENTRETENIR —FER BALLAR EL RATOLÍ —FER BALLAR LA NINIUA —FER LA PUTA I LA RAMONETA
Per què hem d’*apretar si podem —Anar ATAPEÏTS —COLLAR fort un vis, o un govern —ESTRÈNYER els cordons —PRÉMER el gallet —PITJAR una tecla —LLUITAR (o ESFORÇAR-SE, o FER-S’HI) de valent —ARRENCAR A CÓRRER —Comprovar com FA CALDA (o XAFOGOR) Etc.
“Borratxo” és acceptat, però també tenim tot això: —PORTAR-NE MÉS AL CAP QUE ALS PEUS —BALLAR-NE MÉS QUE NO EN TOQUEN ANAR: —PITOF —TORRAT —GAT —PET —CALENT D’ORELLES —A LA VELA —DE TORT —TOU AGAFAR: —UNA PÍTIMA —UNA TORRADORA —UNA MANTELLINA —UNA PAPERINA —UNA MERLA —UNA MERDA
Tenir mal geni: —TENIR MALA JEIA —TENIR EL GENI FORT —TENIR GENI D’ARGELAGA —TENIR UN GENI DE FOC —TENIR UN GENI DE FOTIMS —TENIR MALS ARRAMBATGES —TENIR SANG A L’ULL —GENIÜT COM UN BITXO —UNA PÓLVORA —DEL MORRO TORT —DE SANGS CALENTES —UNA MALA VESPA —UN CARRINYA —UN MALGENI Etc
Novetats: —VENIR DE NOU és causar estranyesa —DE NOU EN NOU vol dir que encara no és gastat per l’ús —Un objecte NOU DE TRINCA és completament nou —DE NOU vol dir recentment —DE BELL NOU (o DE NOU) vol dir una altra vegada —Si NO HI HA RES DE NOU és que la situació no ha canviat
Diem QUAN si demanem “en quin moment, quin dia…”: —QUAN vindrà? —No vol dir QUAN va passar —Arribarà, però no sé QUAN Però, compte: si demanem la “QUANTITAT de temps”, fem servir QUANT: —QUANT fa de tot allò? —M’agradaria saber QUANT temps (o QUANT DE temps) s’hi estarà
L'infix -ASS- és ben productiu (1/3) —ADOBASSAR: fer adobs de poc cost —ALLARGASSAR: allargar excessivament —DESBOSCASSAR: treure llenya d’un bosc —DESLLAVASSAR: aclarir massa —ENFIGASSAR: embrutar amb una cosa enganxosa —ENJOGASSAT (o AJOGASSAT): delitós de jugar
L'infix -ASS- és ben productiu (2/3) —ENFEINASSAT (o ENFEINEGASSAT): molt enfeinat —ENLLOTASSAT: brut de llot —ENTRELLIGASSAR: embolicar en alguna cosa de què és difícil de deseixir-se —ESBRAGASSAT: amb els pantalons descordats —ESCAGASSAR: produir diarrea
L'infix -ASS- és ben productiu (3/3) —ESCRIDASSAR: fer crits, renyar —ESPICASSAR: pegar un cop de bec —ESPODASSAR: podar a mitges —ESTIREGASSAR: fer estirades fortes
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui.
I si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.
Sense por de perdre
Ep! ⛔️ Camisa a quadres ✅ Camisa DE quadres ⛔️ Jersei a ratlles ✅ Jersei DE ratlles ⛔️ Olor a espígol ✅ Olor D’espígol ⛔️ Pudor a cremat ✅ Pudor DE cremat ⛔️ Màquina a vapor ✅ Màquina DE vapor ⛔️ Por a perdre ✅ Por DE perdre ⛔️ Vindrà pel matí ✅ Vindrà AL matí
Espifiar-la: —T’HI HAS BEN LLUÏT —CAGADA, PASTORET —VESSAR-LA DE MIG A MIG —FER UN PAPER D’ESTRASSA —FICAR-SE DE PEUS A LA GALLEDA —PIXAR FORA DE TEST —L’HEM PARIDA…
—No té el nombre de vots suficients ▶️ No té PROU vots —Tens benzina suficient? ▶️ Tens PROU benzina? —No t’hi esforces suficientment ▶️ No t’hi esforces PROU —Disculpar-se no és suficient ▶️ NO N’HI HA PROU DE disculpar-se —Mirant bé és suficient ▶️ N’HI HA PROU de mirar bé
Agulletes? —L’endemà de la caminada ESTAVA BEN ADOLORIT —Ahir vaig córrer quinze quilòmetres i ESTIC BALDAT —No pot venir, que ESTÀ CRUIXIT —Encara ESTIC CAPOLAT de l’excursió d’abans-d’ahir —Vaig estar un parell de dies ESBRAONAT —Quin CRUIXIMENT, noi! —Tinc FIBLADES a les cames
Amics, “desvetllar” és si fa no fa sinònim de “despertar”: El cafè M’HA DESVETLLAT
No ho confonguem amb: —ACLARIR un misteri —DESCOBRIR el secret —DESTAPAR una informació protegida —DIVULGAR una notícia amagada —RESOLDRE l’enigma —REVELAR una confidència —DESXIFRAR la incògnita
Molts mots amb el sufix -EJAR són difícils de traduir —SORDEJAR —BRUTEJAR —ROSSEJAR —LLANEJAR —ABRILEJAR —AMOREJAR —AMPLEJAR —MASCLEJAR —LLUNYEJAR —BUTXAQUEJAR —QUARANTEJAR —CINQUANTEJAR —SEIXANTEJAR…
Infixos: —PARLOTEJAR: parlar per parlar —MENJUCAR, MENJUSSAR: menjar poc i amb poca gana —XERROTEJAR: començar a xerrar una criatura —RENTUSSEJAR: rentar superficialment —CANTUSSEJAR: cantar a mitja veu —TALLUSQUEJAR: tallar barroerament
Compte, que porten CD: —L’ESTRANYA que ho hagis acabat (no *Li estranya) —Això L’ALEGRA? (no *li alegra) —És clar que EL PREOCUPA (no *li preocupa) —De debò que EL SORPRÈN? (no *li sorprèn) —No sé en què EL BENEFICIA (no *li beneficia)
A l’hora de començar: —DE PRIMER —A LA PRIMERIA —DE PRIMERIES —DE BON COMENÇAMENT —DE PRIMER MOMENT —DE BELL PRINCIPI —PRIMER DE TOT —PRIMERAMENT —A L’ENTRANT…
Que tingueu bona diada: —BON VENT —BON VENT I BARCA NOVA —BON VENT ET PEGUE AL CUL I EN POPA QUE NO S’ENCALLE (Vinaròs) —BON VENT I FOC AL CUL (Empordà, Garrotxa) —BON VENT I ORATGE, I MAR PER CÓRRER (Menorca) —BON VENT I QUE DURI; BON VENT I QUE NO TORNI (Mallorca)
Aprofitar l'avinentesa: —QUI NO BAT AL JULIOL, NO BAT QUAN VOL —QUAN PASSEN S’HAN D’AGAFAR —QUI NO FA QUAN POT NO FA QUAN VOL —QUAN EL CIRI CREMA ÉS QUAN S’HA D’ARREPLEGAR LA CERA —QUAN L’OLLA BULL, TIRA-HI EL TALL —QUI NO GUARDA QUAN TÉ NO MENJA QUAN VOL
Coses que podem dir amb el prefix ES-: —ESBAJOCAR —ESBALÇAR-SE —ESBATANAR —ESBATUSSAR —ESBIAIXAR —ESBLANQUEIR —ESBOCINAR —ESBOJARRAR-SE —ESBOMBAR —ESBOTIFARRAR (o DESBOTIFARRAR) —ESCALIVAR —ESCONILLAR-SE —ESCORNAR —ESCRIDASSAR —ESGARGAMELLAR-SE —ESPENYAR-SE —ESTIMBAR-SE
Compte amb el canvi de preposició, amics: —Confia en mi ▶️ Confia A saber-ho fer —Ens esforcem en les proves ▶️ Ens esforcem A jugar bé —Us conformeu amb poca cosa ▶️ Us conformeu A tenir poca cosa —Per què t’obstines en aquestes coses? ▶️ Per què t’obstines A anar-hi?
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Ací teniu els brins d’aquestes darreres setmanes, amics.
Volem fets, no pas events
Això de “event” no és català, ras i curt. —Si és un ‘fet públic’ ▶️ ACTE: Quins actes organitzeu aquesta setmana? —Si és un ‘fet extraordinari’ ▶️ ESDEVENIMENT: Fou l’esdeveniment principal de l’any —Si és un ‘cas realment esdevingut’ ▶️ FET: La gent comentava aquell FET amb por
Cada vegada que sento una castellanada com “em dol a l’ànima”, sincerament, EM SAP MOLT DE GREU, M’ARRIBA AL COR, EM FA MAL AL COR, SE’M TRENCA EL COR, EM ROSEGA EL COR…
Extrems: —un CROSTÓ de pa —el CAPCIRÓ d’un dit —un capell de dos CORNS —el POM d’una espasa —el PUNTER d’una sabata —els BECS de la lluna —el CORNALÓ d’un mocador —el BOQUET d’una biga —la CABOTA d’un clau —un CANTELL de formatge
—NO HI ÉS TOT —NO HI TOCA —LI FALTA UN BULL —LI MANCA UNA RODA —TÉ POC DE FORMENT EN LA CAMBRA DE DALT —TÉ UN PERDIGÓ A L’ALA (o UN CARAGOL FLUIX) —Està TOCAT DE L’ALA (o DEL BOLET o DEL PEROL) —Està COM UN LLUM (o COM UN CABÀS DE GATS o COM UNA CABRA) —Està CARABASSA —Està GÀBIA
Exemples de pèrdua de genuïnitat: —No es pot portar “de cap altre lloc” → D’ENLLOC MÉS —Creus que ho farà “alguna altra persona”? → NINGÚ MÉS? —Falta “alguna altra cosa” → RES MÉS? —En tens “algun altre”? → CAP MÉS?
Recordeu-ho, amics: ⛔️ No ho incluiré ✅ No ho INCLOURÉ ⛔️ Ho reconeixo ✅ Ho RECONEC ⛔️ No calia que corrés ✅ No calia que CORREGUÉS ⛔️ Ha desaparescut ✅ Ha DESAPAREGUT ⛔️ No m’interrompeixis ✅ No m’INTERROMPIS ⛔ Sapiguent-ho, ja ho faré així ✅ SABENT-ho, ja ho faré així
Això ho hauríem d’evitar: ⛔️ Hi ha *zero víctimes ✅ No hi ha CAP víctima ⛔️ Tenia *zero ganes de fer-ho ✅ No tenia GENS DE ganes de fer-ho ⛔️ D’això, n’estic *zero satisfet ✅ D’això, no n’estic GENS satisfet
El sufix -ALL té uns quants significats. Per exemple, ‘objecte, o lloc, que fa o que serveix per a fer’. —ABEURALL —ABRIGALL —AGAFALL —AMAGATALL —ATURALL —DESTORBALL —EIXUGALL —EMBOLCALL —ENCENALL —ENGANXALL —ESPANTALL —ESTIMBALL —GOVERNALL —REBOLCALL —RESPIRALL —TAPALL —TRENCALL
Cantem? —CANTAR COM UN ROSSINYOL (o COM UN SERAFÍ): cantar molt bé —CANTAR-LES CLARES, CANTAR LA CANYA, CANTAR LES QUARANTA: parlar clar per censurar algú —CANTANT I XIULANT: tranquil·lament —NO CANTAR-NE NI GALL NI GALLINA: haver-se acabat —QUI CANTA ELS SEUS MALS ESPANTA
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Avui fa deu anys que es va morir el meu pare, Josep Badia i Torras, a qui d’ençà del 18 de juny de 2013 he dedicat uns quants escrits del Clot de les Ànimes. No hi ha ni un dia que no pensi en els meus pares i en els meus germans absents —la Maria i en Joan—, amb placidesa, sovint amb un somriure.
El Jepet de cal Badia era un pagès addicte a la política, un carlí que es va fer del PSC (no us podeu imaginar les discussions dels dinars familiars…), un lector eclèctic que va heretar la combinació de seny i llibertat, un home de comarques que sabia tancar portes i riure amb una força encomanadissa.
L’any 2002, l’historiador Lluís Duran i Solà va venir a Callús uns quants dissabtes per entrevistar-lo. Aquells enregistraments són, segurament, la biografia (autobiografia) més completa de mon pare, i al doctor Duran li van servir per a fer-ne una glossa magnífica.
Per commemorar aquests deu anys, us deixo uns quants fragments —escrits i orals— d’aquella entrevista, les cabòries d’un cabaler. I, al capdavall, una rialla que potser us encomanarà la seva passió vital.
Home de molts oficis, pobre segur
La diversitat de feines encara potser no te l’he explicada tota. He fet de pagès fins a vint-i-quatre anys; he fet de carnisser; he fet de peixater: set anys que vam viure amb els sogres i després ens vam independitzar, ens vam quedar a la carnisseria només aquí. Després, com que en bestiar hi entenia molt, vaig treballar deu anys al servei tècnic veterinari d’una casa de pinsos, i després ja em vaig començar a dedicar a la política… Home de molts oficis, pobre segur. Això és el que diuen.
El llegat del pare: llibertat acompanyada de seny
[Al pare] El crispava enormement el desordre. I no diria pas que tingués por de la llibertat, però volia que la llibertat sempre avancés acompanyada del seny suficient. A nosaltres ens va anar donant tota la llibertat a mesura que anàvem agafant seny. Ens va fer pujar molt rectes de petits, però va anar cedint, cedint, cedint, i a catorze anys et deixava fer, perquè a catorze anys ja érem adults.
Saber tancar portes
Jo tinc un temperament que quan tanco un capítol de la meva vida, una porta… No vaig festejar sinó amb una dona, perquè, si no, si hagués festejat amb quatre, les altres tres les hauria oblidades completament. Cada vegada que tanco la porta, si no és necessari, no la torno a obrir. Per la meva tranquil·litat, no per altra cosa.
Viure a la ciutat? No, gràcies
El fet de viure a comarques imprimeix un caràcter molt especial, en tot. Recordo que, quan van venir els temps de l’Assemblea de Catalunya i sobretot del Consell de Forces Polítiques, polítics com el Guti, el Solé Barberà, fins i tot el Roca Junyent i el Reventós, tots plegats, em deien: “No podeu fer política vivint a comarques, s’ha de viure a Barcelona.” Perquè es coïa tot a Barcelona, això és cert, sobretot mentre la política era més voluntarisme que no pas altra cosa. Durant dos anys o tres vaig haver de pujar i baixar cada dia de Barcelona. Ara, jo me n’anava a dormir a casa, no hi havia maneres que fes vida de ciutat, perquè no…
L’oportunitat (perduda) de dedicar-se a la política
Vaig cometre un error, possiblement. A mi em van oferir d’anar a la llista de l’Entesa dels Catalans, la llista dels senadors; encara no havien legalitzat el Partit Carlí. Em vaig passar d’ètic, sobretot perquè no ho podia consultar, perquè era urgent. Em va telefonar el Reventós el dia abans i va dir: “Comptem amb tu per anar a la llista.” I jo vaig dir: “Ho agraeixo molt, però ni ho he pogut consultar, ni ho podria consultar.” Em va telefonar al vespre per tenir-ne una resposta, perquè l’endemà havia de presentar la llista. “I no han legalitzat el nostre partit, i em sembla que això seria…” Em vaig equivocar, francament, em vaig equivocar. Són coses d’aquelles de la vida, cruïlles d’aquelles en les quals es decideix a vegades l’esdevenidor d’una persona; no tant d’un partit, perquè el partit no sé si n’hauria tret gran cosa que jo hagués anat —sense figurar-hi com a representant del Partit Carlí— amb l’Entesa dels Catalans. Al final podria haver acabat com el Xirinacs, hauria anat una legislatura al senat i després hauria dit: “Fillets, jo he de mantenir la família i aquí no n’hi ha prou.”
L’addicció a la política
M’he afiliat al PSC perquè no he pogut suportar l’absència de la militància política. Així de clar. Perquè ho porto tan a dintre que no l’he pogut suportar. I tinc setanta-sis anys i encara no l’he pogut suportar. I encara sóc a l’ajuntament.
El moment de l’autodeterminació
Després de la fèrria dictadura i de la sagnant dictadura dels quaranta anys —no de la guerra, jo no parlo de la guerra—, era l’hora de fer un pas endavant, o de poder-lo fer. Diuen que va anar tan bé la transició i jo… també ho crec i… alabat sigui Déu. Però la realitat era que tots demanàvem, a l’Assemblea de Catalunya, llibertat, amnistia i autonomia, “per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”. Però és que el dret a l’autodeterminació no hi ha hagut mai cap moment en la història d’Espanya tan necessari, tan oportú i tan útil com hauria estat a la transició. Perquè a la transició no crec que ningú s’hagués volgut separar, però tothom hauria posat les condicions per romandre units.
Els límits de la democràcia
Evidentment, “un home, un vot”, quant a la dignitat que té un home per si mateix, és correctíssim, i és el que ha de ser. I el respecte, com que a la cultura no tenim aparells de mesurar, l’hem de pressuposar. [Toquen les onze al rellotge de paret.] Desgraciadament, veiem en la realitat com és molt manipulable, i encara ho hem vist més modernament, en unes dimensions que no ens podíem imaginar. Perquè hi ha hagut més mitjans d’influir sobre el pensament de les persones, i més mitjans d’atordir el coneixement de les persones, i més mitjans de donar una cultura que no fos formativa, de donar una extensió de coneixement o d’informació —que se’n diu ara—, que no és coneixement, sinó que és només simple informació,
que quan és exagerada, i quan no va acompanyada de reflexió, és més que nul·la: és perjudicial.
Les Memòries d’un cabaler
Un llibre que he llegit dotzenes de vegades, que me’l sé gairebé de memòria, i que després n’he fotocopiat els dibuixos i tot —que eren del Junceda— i els he acolorit i n’he fet quadres, i hi he fet totes les mil filigranes, és aquest d’en Jaume Raventós [Memòries d’un cabaler], que és un fill de Can Codorniu, el germà del Manel Raventós, del fundador del xampany. Explica la vida senzilla de pagès de Can Codorniu en la seva infància. Hi vaig trobar tantes similituds —excepte en la riquesa i en la magnitud, però d’això tampoc en parla gaire—, hi vaig trobar tantes similituds amb la meva vida de família, que el vaig comprar, a setze anys. El vaig haver d’anar a comprar als llibres vells, perquè era acabada la guerra i ja no es va editar mai més. I el vaig trobar, per casualitat, on em va recomanar un amic del meu pare, que em va veure tan entusiasmat amb les coses de pagès, amb les tradicions i tot plegat, que em va dir: “Hauríeu de mirar si trobeu aquest llibre.” I vaig anar a Barcelona, als encants, i el vaig trobar.
Gabriel y Galán
Hi ha un poeta que és fill de Salamanca, em sembla, però que va viure molts anys a Extremadura: Gabriel y Galán. De Gabriel y Galán en sabia una pila de poesies. Des de “El ama”, que gairebé me l’havia arribat a saber tota, fins a “Ana María”. I que, a més a més, era el model de la noia que volia. Vull dir:
Sencilla para pensar,
prudente para sentir,
recatada para amar,
discreta para callar,
y honesta para decir;
robusta como una encina
casera cual golondrina
que en casa canta la paz,
algo arisca y montesina
como paloma torcaz.
Hermosa sin los amaños
de enfermizas vanidades,
tiene unos ojos castaños
con un mirar sin engaños
que infunde tranquilidades.
Dissabte, dia 18 de juny, va fer nou anys que es va morir mon pare, Josep Badia i Torras. M’ha semblat adient de recordar-lo amb un escrit seu, tendre i precís, escrit amb un vocabulari esponerós (i envejable). Espero que us agradi.
El ramat de les ovelles
Com a totes les cases de pagès, a la meva casa pairal teníem bestiar de tota mena: conills, gallines, coloms, ànecs, oques, porcs… Aquest era el “bestiar menut”, per al consum de la casa i per fer, les dones, algun dineret extra que podien administrar més directament.
A casa també hi va haver sempre, durant la meva infància i joventut, un ramat d’ovelles. El ramat era tota una altra cosa i requeria l’atenció administrativa del pare a l’hora de reduir-lo, ampliar-lo, renovar-lo amb marrans de sang nova, arrendar els termes justos per tenir prou pastura, vendre els xais a l’hora oportuna, deixar borregues de reposició… i una llarga llista de prevencions que el bon ordre del pare tenia en compte, i que eren reclamades pel pastor si hi havia cap demora.
Jo me’n sentia tot orgullós i mai no em feia pregar si s’havia d’anar a ajudar el pastor, per exemple a canviar de terme i passar de cal Ferrer a Comelles, o al Cortés, o tancar al Raval, al corral de la casa, que el teníem en un cobert del poble.
Tancar al corral de casa volia dir pasturar als plans del voltant del poble, a les vores del riu Cardener, seguir els rostolls de casa, i d’altres, si era a l’estiu, i les pampolades de les vinyes dels entorns a la tardor.
El vell Socarrats –Josep, per a nosaltres– era un bon pastor, patidor per les ovelles, que sempre tenia por que no anessin prou tipes. Per això volia aprofitar els racons d’herba més tendra i menava el ramat per corriols i passos molt ajustats. Tot i que tenia un gosset ensinistrat i força disciplinat reclamava ajuda extra perquè cap ovella ni cap cabra no s’escabotés i es fiqués en algun hort o sembrat. També calia ajudar-lo al temps de néixer els xais. Si xaiaven dues o tres ovelles en poques hores, calia portar a coll els nounats, un cop la mare els havia llepats, perquè encara no caminaven prou segurs i endarrerien la marxa de la resta del ramat. També li calia ajuda, al pastor, si s’havia de travessar o seguir un tros de carretera pel perill dels cotxes, per bé que aleshores no en passessin gaires.
Quan anava a ajudar el pastor portava sempre un grapat de favons o guixes a la butxaca per donar a l’esqueller; o demanava que em posessin al sarró un parell de taronges, només pel goig de repartir les peles entre les ovelles mansoies que acudien a l’olor tan bon punt començaves a treure’n la pell.
El ramat, amb la cura que exigia i les feines que comportava, m’omplí moltes hores de la meva joventut. Calia portar al corral de cada terme arrendat alfals i gra per a l’hivern; calia escurar el corral del poble i fer-hi jaç de palla els dies que hi feia estada. Els dies de l’esquilada o de tondre, entre Sant Isidre i Corpus, s’havia d’anar a ajudar els esquiladors, recollir els vellons de llana en saques i, els dies següents, portar-la a la riera, on les dones de casa la rentaven per treure’n la suarda o greix i deixar-la llesta perquè el seller del poble refés els matalassos de la casa i en fes algun de nou, si esqueia. També en veníem a algun veí o al matalasser mateix. Pels molts favors que ens havien fet durant la guerra, l’any 39 la vàrem donar a ca la Tia Antònia perquè en fessin matalassos nous; prou que s’ho mereixien.
A vegades separàvem les ovelles bacives de les que tenien xai i fèiem dos ramats més petits. Si s’esqueia, a l’hivern deixàvem les que alletaven al corral i les alimentàvem amb alfals i gra, sense sortir al bosc (l’únic lloc per anar), on poc aliment haurien pogut trobar esbrostant romanins o rebrots d’alzina. No valia la pena de fer-les caminar.
Els dies plujosos també calia guardar-les al corral, amb palla de civada i alfals, o veces collides a mig gra. Encara sembla que sento el soroll rítmic del fregament de les ovelles entre si, arrenglerades al rastell, i que les veig canviant-se de lloc en cerca de menjar més apetitós o de més comoditat.
Quan desmamàvem els xais, munyíem les ovelles durant uns quants dies i la padrina feia formatge. Eren uns formatges petitons (encara a casa hi deu haver les formatgeres). Recordo com si fos ara la padrina a la vora del foc fonyant amb les dues mans el formatge tapat amb un drap blanc de cotó rústec dintre la formatgera per escórrer el xerigot per petits forats.
Després els formatges es posaven a assecar al sol sobre un garbell, a l’eixida del pis de dalt. Mai més no he menjat formatge tan bo com aquell. O almenys m’ho sembla.
El moment més gloriós del pastor és, sens dubte, la vesprada, quan arriba amb el ramat al corral on els xais esperen les mares i les mares estan desficioses de buidar els braguers plens de llet calentona i retrobar-se cada una amb el seu fill.
Tan bon punt el pastor veia que les ovelles, ara l’una ara l’altra, ja començaven a aixecar el cap i belaven com volent-li indicar que ja estaven tipes i frisaven per anar al corral, cridava el gos perquè les arreplegués. Amb uns quants xiulets les alertava i, posant-se a davant com un guia expert, emprenia el camí de retorn cap a la pleta. A mi em feia avançar a pas lleuger, perquè obrís el portal del cobert i la cleda del corral, per deixar sortir els xais a rebre les mares, quan aquestes arribaven a la punta del carrer, perquè l’encontre es produís just davant del corral.
Fillets de Déu! Quan els xais sentien obrir la portella amb aquella clau tan grossa i el forrellat del portal, quin xivarri s’armava aleshores. Les ovelles emprenien la carrera cap a l’encontre dels seus xaiets i aquest sortien esperitats. Hi havia cinc minuts de tempteigs i corredisses, les mares cercant els fills i els xais cercant les mares. Al cap de pocs minuts el desfici s’apaivagava totalment i s’esdevenia el “miracle”: més d’un centenar de mares i fills s’havien acoblat. I, cosa més notable: si alguna ovella o algun xai anaven desorientats i per excés de frisança no es trobaven, hauríeu vist el pastor agafar el xai i portar-lo a la mare. Sens dubte, les coneixia totes.
Després venia un silenci remorós que només deixava sentir el fregadís dels morrets als braguers brillants, que s’anaven buidant mentre s’anava inflant la panxa dels xais. Dos o tres xais més goluts que els altres –o fills d’una ovella sense prou llet– acabaven abans i, descaradots, provaven de prendre la llet als més ressaguers que encara xumaven. La mare els apartava amb una tossada i se n’anava un xic enllà; ells hi insistien i llavors el pastor, atent, entrava en la disputa i restablia la justícia. També calia fer mamar algun bessó o algun xai que se li hagués mort la mare, amb alguna cabra que els fes de dida. Al ramat, com entre els humans, es produeixen totes les situacions, i la justícia i la caritat s’han de donar un cop de mà.
Quan finalment l’operació s’havia acabat s’obria la portalada gran del cobert de bat a bat i la cleda del corral interior també, perquè mares i fills entressin a descansar a la palla flonja.
Això sí, després de tips, els xais no se separaven de les mares i les emprenien corrent i saltant com esperitats, carrer amunt i carrer avall, enjogassats com allò que eren: jovenalla sense seny, però amb una energia prodigiosa que havien d’esbravar. Aleshores calia que jo corregués a posar-me a l’un cap de carrer a fer petar la tralla; i el gos s’havia de posar a l’altre cap, per aturar-los. Fins que el pastor, que s’ho mirava enriolat, xiulava fort i es plantava davant el portal obert amb la gaiata a la mà. Les ovelles i els xais entraven tots mansois i calmats al corral. L’operació d’establar el ramat era acabada.
Calia, encara, separar les bessoneres en una corralina a part, preparada amb un xic de gra a la menjadora, guarir-ne alguna d’escalabrada, munyir dues o tres cabres per tenir llet per a casa i per a les sopes del gosset, posar aigua a la pica perquè beguessin les ovelles a la nit… Fet i fet, una bona estona per a completar la jornada de pastura i de cura del ramat.
Diàriament restava admirat del misteri de la vida que bullia al meu entorn i que feia que més de cent ovelles coneguessin sense error els propis fills enmig de ramats d’altri… I el pastor també.
Jo, pobre de mi, no vaig passar mai de la categoria d’ajudant, però, sense poder presumir de res, vaig ésser molt feliç amb el ramat durant la meva joventut. I ara també ho sóc recordant-ho.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Estimats: algun dia havia de passar. I ja ha passat. El desdoblament ha esdevingut duplicació: la Generalitat fa una nota parlant de "ministres i ministres" pic.twitter.com/3bi28KB3IC
A Andorra fan un canvi important: els conductors d'autobús hauran de parlar en català sempre (llevat que l'usuari els demani que canviïn de llengua). No és la normalitat, però ens hi anem acostant. És un pas en la línia de fer que el català sigui llengua necessària. pic.twitter.com/y1qjGZYT26
Com que "xapusses"? —És una operació molt BARROERA —S’ha d’ésser molt DESTRALER per a fer aquest nyap! —No té finor, és molt MATUSSERA —Una feina tan delicada no l'encarreguis a algú tan POTINER —Quin dia deixaràs d’ésser tan GRAPONER, fill? —No siguis SAPASTRE, si us plau!
Comparances conegudes i no tan conegudes: —Alt com un sant Pau —Coent com una ceba —Estufat com un indiot —Fosc com una gola de llop —Lleuger com una daina —Prim com un tall de ganivet —Rabiüt com un bitxo —Tossut com un marrà —Xerraire com una cotorra
Comparances conegudes i no tan conegudes (2): —Alegre com una primavera —Carregat com un ruc —Estirat com un rave —Feixuc com un ase mort —Inflat com un bot —Magre com un dijous sant —Pelat com un jonc —Ros com un fil d’or
Comparances conegudes i no tant (i 3): —Arrugat com una vella —Bellugós com un esquirol —Covard com una guilla —Delicat com un lliri —Eixerit com un pèsol —Fos com una candela cap per avall —Llest com una sargantana —Pansit com una figa —Rostit com una sardina —Viu com la tinya
No perdem el pronom EN, per l’amor de Déu! —Hem donat privilegis a X i no *els hem donat a Y ▶️ i no N’hem donat —Semblava que no tenia capacitat, però sí que *la tenia ▶️ sí que EN tenia —No tenia feina ni la volia tenir ▶️ ni EN volia tenir —Ja *ho parlarem ▶️ Ja EN parlarem
Quan una llengua fila prim, passa això: —CAVALL —EGUA o EUGA —SEMENTAL o LLAVORER (per a cria) —POLTRE o POLLÍ —SOBREANY (entre 1 any i 2) —TERÇÓ (de 3 a 4) —HACA (petit i vigorós) —PONI (de raça menuda) —BRIDÓ (mig salvatge, per a la guerra) —CORSER (per als torneigs)
Llista de "arcaismes" segons la @UniBarcelona. Tots els solsonins, berguedans, lleidatans, valencians, etc. que encara dieu "adés", feu el fotut favor de parlar modern. Que sou uns arcaics, khoder pic.twitter.com/xKvGfqAPWx
Compte! —Duu una BENA (tira per a tapar ferides) / La VENA del coll (vas sanguini) —El dit ANULAR (de l’anell) / ANUL·LAR operacions (eliminar) —La VILA de Montblanc (població) / VIL·LA luxosa (casa gran) —Tenien un OSTATGE (segrestat) / No trobàvem HOSTATGE enlloc (allotjament)
11 maneres de DESENTENDRE’S: —Arronsar les espatlles —Fer com si res —Fer el paper de met —Fer l’orni, el pagès —Fer orelles de marxant —Fugir d’estudi —Sentir ploure —Altra feina hi ha —Tapar-se les orelles —Tirar-s'ho tot a l'esquena —Demà m’afaitaràs
Això de “fotre’s d’hòsties” és una castellanada: —Es van fotre HÒSTIES —Es van fotre UN GEC D’HÒSTIES —Es van fotre UN RAIG D’HÒSTIES —Es van fotre BEN TOUS —Es van fotre UN FART DE LLENYA —Es van fotre UNA MÀ DE BUFETADES
Recordem-ho: —*Li apassiona la física ▶️ L’apassiona —No *li atreu gens el cinema ▶️ No L’atreu —*Li complau que hi parlis ▶️ EL complau —Això no *li concerneix ▶️ no LA concerneix —Les teves gracietes *li empipen ▶️ L’empipen —Has entusiasmat *a la gent ▶️ entusiasmat LA gent
No són catalans: —arrel de ▶️ ARRAN DE —a sang i foc ▶️ A MATA-DEGOLLA —allà tu ▶️ TU MATEIX, TU FARÀS —(el vestit) et cau bé ▶️ T’ESCAU —de pe a pa, punt per punt ▶️ FIL PER RANDA —fer el suec ▶️ FER L’ORNI, FER EL PAGÈS —fer la vista grossa ▶️ FER ELS ULLS GROSSOS
Divendres, en un col·loqui, dèiem que, per recuperar parlants, el català havia d'esdevenir llengua necessària. I la @lizcastro va demanar com es feia. Se'm va acudir que l'administració i les empreses l'haurien d'exigir als treballadors. Què més proposeu?
Tot això en una sola pàgina de "La drecera": —n'hi guardàvem una EMBOSTA —li SEGUIA LA VETA —TU RAI, QUE TOTES ET PONEN —a veure QUI LA DIU MÉS GROSSA —M'ESTARRUFAVA COM UN INDIOT —deia que BRUTEJAVA Quina llengua, quina meravella! Gràcies, Miquel Martín (@MiquelMartnSer1)
5 maneres de no dir ‘rakhar’ —Quan va començar a parlar de la novel·la, la VA REBENTAR —Vaig sentir com ESTRIPAVA tota la família —Tots MALPARLEN de mi —De la mestra, no feien res més que DIR-NE FÀSTICS —No m’agrada que DIGUIS PENJAMENTS de tothom
Evitem aquests pleonasmes: —La Núria *li ensenya a caminar a en Pere ▶️ La Núria ENSENYA a… —*Li ho direm a tothom (*L'hi direm a tothom / *Li direm a…) ▶️ HO DIREM a tothom —I ell *els va dir a tots els alumnes (I ells *els hi va dir…) ▶️ I ell VA DIR a tots els alumnes…
Compte! —Ens hem de REBEL·LAR contra l’opressió (desobeir una autoritat) / REVELAR un secret (fer conèixer) —L’aigua passa pel REC (canal) / REG per aspersió (acció de regar) —Farem el LLIURAMENT del paquet aquest matí (de 'lliurar') / Vine quan vulguis, LLIUREMENT (de 'lliure')
Cinc maneres de no dir *adecentar: —Convé que ENDRECEM la casa —VAN AGENÇAR la cambra perquè hi poguéssim viure —Durant una setmana HAN ACONDICIAT el jardí —Després del robatori, van trigar dies a ARRANJAR la botiga —Si us plau, procureu EMPOLAINAR-VOS una mica
“Que ningú no *es cridi a engany”? Què dius, ara? —Que ningú no S’ENGANYI —Que ningú no S’EQUIVOQUI —Que ningú no ES CONFONGUI —DESPRÉS NO DIGUEU QUE US HAN ENGANYAT
Abús de “agafar”: —Han agafat un ajudant ▶️ HAN CONTRACTAT (o LLOGAT) —No he agafat tot el sentit de la frase ▶️ NO HE COPSAT —Agafaré apunts ▶️ PRENDRÉ —He agafat la conferència a la meitat ▶️ HE ARRIBAT A LA MEITAT DE —De seguida agafarà els nostres costums ▶️ APRENDRÀ
Tot això també és de "La drecera" (de Miquel Martín): —vaig agafar-la SENSE GAIRE ESMA —i TANT SÍ COM NO va voler que sortíssim —amb aquella CEBA que li havia agafat —VA ANAR D’UN FIL —i PER ACABAR-HO D’ADOBAR —em va costar PENES I TREBALLS
Ep! —Dóna gust veure’l córrer▶️FA GOIG —Feu-ho per donar gust als pares▶️PER COMPLAURE, PER FER CONTENTS —S’esbatussaven que donava gust▶️DÉU N’HI DO, com s’esbatussaven —Donava gust de veure com xutaven▶️QUE EN SABIEN, DE XUTAR —Dóna gust anar a la platja de bon matí▶️VE DE GUST
Sis maneres de no dir ‘abarcar’ —ABASTEM tota la comarca —INCLOU moltes espècies diferents —Ho ACAPARES tot —ABRAÇAVA cinc abres de cop —Et vols OCUPAR de massa coses —QUI TOT HO VOL, TOT HO PERD
Compte! —Xarxa d’ABASTAMENT d’aigua (subministrament) / Imatge divulgada A BASTAMENT (prou, molt) —Tots ALHORA (al mateix temps) / A L’HORA de dinar (al moment) —ABANS-D’AHIR era dimecres (fa dos dies) / Qualsevol dia ABANS D’AHIR (anterior a ahir)
Aquestes subtilitats del català: —No SENT què diu (hi ha massa soroll) —D’una orella no HI SENT (és sord d’una orella) —No VEU el sol (és tapat) —No M’HI VEIG GAIRE (hi ha poca claror) —No HI VEUEN GENS (són cecs)
Maneres de dir genuïnes: —Difama que alguna cosa queda ▶️ SI VOLS MAL A UN GOS, DIGUES QUE ÉS RABIÓS —Digues de què presumeixes i et diré què et falta ▶️ ALABA'T RUC, QUE A FIRA ET DUC —Donar la callada per resposta ▶️ CALLAR COM UN MORT (vulgarment, CALLAR COM UN PUTA)
No tot és ‘treure’, amics: —Li *treu un pam, al seu germà ▶️ LI PASSA, EL SOBREPASSA EN —Va *treure vint diputats ▶️ VA OBTENIR —Li *traurem els colors ▶️ LI FAREM SORTIR —La filla li *treu tot allò que vol ▶️ LI ARRENCA —Havies de callar i t’ho van *treure tot ▶️ FER DIR
Els colors de l’ALEGRIA: —No veure-hi de cap ull —Fer festa (d’alguna cosa) —Estar sobre un llit de roses —Estar més content que unes pasqües —Ésser més trempat que un gínjol —Ésser al cel —Engreixar-se de content —Anar cua dreta
Més *donar impropis, amics: —*Dóna la casualitat que ho ha fet ell ▶️ S’ESCAU QUE (o PASSA QUE) —Si us plau, no em *donis l’espatlla ▶️ EM GIRIS L’ESQUENA —Em *dóna la impressió que no anem bé ▶️ EM FA L’EFECTE —*Dóna la sensació que s’ha d’acabar tot ▶️ FA LA SENSACIÓ
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Ho diem, oi, ESBRAVAR-SE, amics? —Amb aquella plorada ES VA ESBRAVAR —Surt i ESBRAVA’T una mica, fill —ESBRAVAVA l’odi fent mal a tota la família —Parla, ESBRAVA el cor, home! —Aquesta cervesa no val res: S’HA ESBRAVAT
Girem-nos més —Me’n vaig, SE M’HA GIRAT FEINA —Quin VENT que S’HA GIRAT! —Saps què? GIREM CUA —És l’hora de GIRAR FULL —No GIRIS ELS ULLS en blanc! —Quan em veu GIRA LA CARA —No ens GIREM D’ESQUENA a la realitat —Com S’HA GIRAT LA TRUITA! —De tants maldecaps, NO SAP ON GIRAR-SE
SENTIR (percebre sons) o ESCOLTAR (fer-hi atenció)? —Crida més, que no ET SENTO —Ja ho sé que EM SENTS, però vull que M'ESCOLTIS —Passant pel carrer vaig SENTIR una música suau —M’agrada estirar-me i ESCOLTAR música —Tots els alumnes em SENTEN, però molt pocs M’ESCOLTEN
Cada vegada que sento gent que s’esforça a dir “eXtranger” penso: tan fàcil que és dir-ho bé! —Han vingut molts ESTRANGERS —Quin dibuix més ESTRANY! —Fa segles que ESPOLIEN els Països Catalans —Això s’ha ESTÈS de mala manera, tu…
Per què gairebé ja no diem XIC? —Tenia un gos XIC com una puça —És la meva germana XICA —Compra el martell més XIC que trobis —Té una empresa XICA —Atenció, XICS i grans, comença l’espectacle —Quan vas néixer eres molt XICARRÓ
Deu maneres d’obrir: —BADAR el sac —DESCLOURE els llavis —DESCLUCAR els ulls —ESBACONAR una truja —ESBADELLAR la fruita —ESBATANAR el balcó —ESBERLAR una ametlla —ESBRELLAR el rostoll —ESPORTELLAR un mur —ESVENTRAR una bèstia#elcatalàfilaprim
Diguem DESDIR, amics: —Pren decisions i l’endemà ja SE’N DESDIU (no mantenir) —Aquests renecs DESDIUEN d’una dona culta com tu (no ésser adient) —En Cuixart no DESDIU mai (no captenir-se com s’espera pel seu caràcter) —Hi trobareu llibres A DESDIR (en gran abundor)
Una cosa és VESSAR i una altra, ABOCAR —Aquesta ampolla VESSA —Vigila, que VESSARÀS el te —La sang VESSADA pels herois —ABOCA l’aigua al got —Tothom ES VA ABOCAR als carrers —Quants diners hi HA ABOCAT, en l’empresa? —No T’ABOQUIS a la finestra —Es VA ABOCAR a estudiar Llull
No perdem ESQUITLLAR-SE, amics: —S'HA ESQUITLLAT entre la gent —Cada nit S’ESQUITLLA dins la cambra de l’amant —ES VA ESQUITLLAR de la vigilància del guàrdia —Hi ha errates que SE’NS HAN ESQUITLLAT —El sol S’ESQUITLLA pels finestrons —El sentiment de la por S’ESQUITLLA a la raó
Això és preocupant, amics: —Es va distreure i li *van treure la cartera▶️ PRENDRE, ROBAR, ARRABASSAR… —Són de partits diferents, però això no *treu que siguin amics▶️ IMPEDEIX, EVITA —Ja em *treu deu centímetres!▶️ EM PASSA —Li *ha tret deu segons en poca estona▶️ HA ESGARRAPAT
Ens EN sortirem? —Els ramats van anar desapareixent dels nuclis urbans, i només podíem trobar-los de tant en tant ▶️ TROBAR-NE —Volia tranquil·litat i finalment la tinc ▶️ EN TINC —M'ha dit que comprés aigua, però no sé on comprar-la ▶️ COMPRAR-NE#salvemelpronomen
Coses que fa temps que no sento: —Quan va passar allò tu encara FEIES BARRETINES —Si em toquen el braç EM FAN VEURE LA PADRINA —A cal dentista sí que HE VIST LES ESTRELLES —No ho entén pas. L’ASE EM FUM si sap llegir. —M'he perdut. Tantes fletxes EM FAN BALLAR EL PARAIGUA
Per què no parlem amb més naturalitat? —D’igual manera succeeix amb les altres espècies ▶️ AIXÒ MATEIX PASSA —Continuem tenint por, però menys que abans ▶️ NO TANTA COM ABANS —Feu-ho el millor que pugueu ▶️ TAN BÉ COM PUGUEU —És un polític molt reputat ▶️ PRESTIGIÓS, FAMÓS
Un sufix que ho fa tot lleig: —BATUSSA (‘acció de batre’s a cops de roc, bastonades…’) —CARNUSSA (‘abundància fastigosa de carn’) —CARUSSA (‘cara pàl·lida i demacrada’) —GENTUSSA (‘gent de baixa estofa’) —MENJUSSA (‘menjar mal preparat’) —PELUSSA (‘borrissol que cau de la roba’)
—Els HAN ASSEGUTS al banc (fer seure) —HAN ASSENTAT l'estàtua al pedestal (posar en posició estable) – El temps S'HA ASSENTAT (deixar d'ésser variable)
—Un home GELÓS (que té gelosia) —Siguem ZELOSOS a mantenir la llibertat (que hi posa un interès actiu)
Una CAIXA ha d’ésser grossa i forta, tot alhora. Si no és grossa o no és forta, en diem CAPSA (de sabates, de llumins, de colors…); o bé CAIXÓ (de fruita, per exemple).
En unes quantes pàgines d'aquest llibre, hi he trobat tot això: —CA! —Li HAVIEN ESQUEIXAT la targeta —passar-ne alguna de CRESPA —Era la MARE PEDAÇ —TOTA LLEI de materials —li ESBARDELLEN el cap —VA CUIDAR ESTABORNIR-LO —era un CAU DE RAONS —BONA NIT VIOLA —TURURUT DOTZE HORES pic.twitter.com/QLgin8LWyv
Breu fil sobre la *pauta completa [1/3]: —Figuradament, segons el diccionari, "pauta" vol dir 'model, norma'. Per tant, "pauta completa" no té solta ni volta. —Com es diu en portuguès? PESSOAS COM A VACINAÇÃO COMPLETA o VACINA COMPLETA
Breu fil sobre la *pauta completa [2/3] —En francès, tot i que de vegades es diu "schéma vaccinal", s'empren expressions com ara VACCINATION COMPLETE, PERSONNES COMPLETEMENT VACCINÉES o ENTIÈREMENT VACCINÉES —En italià, PERSONE VACCINATE o CHE HANNO COMPLETATO IL CICLO VACCINALE
Breu fil sobre la *pauta completa [3/3] Propostes per al català: PERSONES VACCINADES, COMPLETAMENT VACCINADES o AMB LA VACCINACIÓ COMPLETA Vindrà un dia que deixarem de copiar? (Ah! I 'pauta' és un mot d'origen castellà, com 'vacuna', que no es fa servir en cap més llengua.)
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
El gerundi és una forma verbal que podem identificar fàcilment perquè acaba en -nt. De vegades, forma part d’una perífrasi, com ara la d’aquesta frase, amb valor progressiu: Aquest matí no hi havia cap broma, però després s’ha anat tapant.
Hi ha una errada en l’ús del gerundi que és de caràcter morfològic. I la podem esmenar fàcilment si tenim present que no hi ha gerundis acabats en -guent. Per tant, no són correctes* sapiguent (sabent), ni poguent (podent), ni siguent (essent o sent), etc.
Però ací hem de parlar sobretot d’errades sintàctiques, és a dir, de l’ús inapropiat de les oracions formades amb un gerundi. Per començar, cal tenir present quina relació de temps mantenen respecte de l’oració principal. Vegem-ho en aquests tres exemples:
a) Me’n vaig adonar rellegint aquell fragment.
Ací l’oració de gerundi expressa simultaneïtat respecte de la principal. Dic que me’n vaig adonar mentre rellegia aquell fragment, és a dir, en el moment de rellegir-lo. No pas abans ni després.
b) Estudiant nit i dia, vaig aprovar l’examen.
Heus ací una oració que manté una relació temporal d’anterioritat amb la principal. Dic que abans d’aprovar l’examen vaig haver d’estudiar molt.
c) Van començar la reunió a les deu del matí, *acabant-la una hora més tard.
És evident que aquesta oració de gerundi indica una acció posterior a la de la principal: van començar la reunió i una hora més tardla van acabar. El gerundi de posterioritat és incorrecte. Esmenar aquesta oració és molt fàcil: el gerundi s’ha de canviar pel verb precedit de la conjunció i, així: Van començar la reunió a les deu del matí i la van acabar una hora més tard.
Vegem encara una oració assemblada a aquesta:
d) Va lliurar la prova una setmana tard, *essent desqualificat.
Ací, a banda la relació de posterioritat, l’oració de gerundi expressa una conseqüència de l’acció principal. El gerundi de conseqüència també és incorrecte. La podem substituir igualment per la conjunció i seguida del verb, o bé per una oració encapçalada per connectors com ara i per això, per tant, per la qual cosa, amb la qual cosa, de manera que…: Va lliurar la prova una setmana tard i per això fou desqualificat.
Abans de continuar, observem un altre fet que ens pot ajudar en casos com aquests: les oracions de gerundi de simultaneïtat i d’anterioritat tant poden anar abans de la principal com després. En canvi, les de posterioritat i de conseqüència (incorrectes) no les podrem col·locar abans de la principal.
Els gerundis que hem vist són els més freqüents i els que susciten més dubtes. Però n’hi ha més. Vegem-ne dos casos:
e) Tot ho fa posant-hi molta passió.
És l’anomenat gerundi modal, que expressa de quina manera es duu a terme l’acció.
f) He llegit un article *informant de les darreres decisions del govern.
Aquest gerundi s’anomena especificatiu i té la particularitat que l’oració de gerundi no va vinculada al verb principal (he llegit), sinó que complementa un nom (article). El gerundi especificatiu no és correcte. El podem canviar per una oració de relatiu: He llegit un articleque informavade les darreres decisions del govern.
Quan és incorrecte, doncs, el gerundi?
De tot això que hem explicat, fem-ne un resum:
“Els gerundis incorrectes són:
—El gerundi de posterioritat: Van començar la reunió a les deu del matí, *acabant-la una hora més tard [cal dir:Van començar la reunió a les deu del matí i la van acabar una hora més tard].
—El gerundi de conseqüència: Va lliurar la prova una setmana tard, *essent desqualificat [cal dir, per exemple: Va lliurar la prova una setmana tard i per això foudesqualificat].
—El gerundi especificatiu: He llegit un article *informant de les darreres decisions del govern[cal dir: He llegit un articleque informavade les darreres decisions del govern].”
Els reforços
El gerundi el podem trobar precedit d’unes partícules de reforç, com ara:
—tot: Tot mirant a l’horitzó, em van venir els records d’aquells anys.
—bo i: Jugava amb els nens bo i cantant.
—en: En arribant a la universitat, he hagut de reposar.
Cal tenir present que si un gerundi és incorrecte ho continuarà essent amb qualsevol d’aquests reforços.
*Aclarim que en aquest article, quan diem que tal o tal ús és “incorrecte”, volem dir que les gramàtiques o els gramàtics el refusen, el proscriuen, el desaconsellen, el consideren inadequat, etc.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
No fa gaires decennis que el mot renegar formava part de la nostra parla habitual. Els menuts, per imitació dels grans, renegaven. I els pares els renyaven: “No reneguis!”, “No es renega!”, “No diguis renecs!”, “Renecs, no!”… Algú també deia paraula gruixuda, amb un significat semblant, i també batall, en indrets com ara Menorca (pronunciat batai). I en lloc de ‘renegar’ també es deia dir pecats. Ara, tot va ésser escampar-se la paraulota, assemblada a la forma castellana, i acabar-se els renecs. I ara dir renec fa vell, és cosa de boomers.
Els renecs també han canviat molt. Fa quaranta anys hi havia una diferència rotunda entre allò que deien els homes, per una banda, i les dones i la mainada per una altra. Un home podia dir mecàgum Déu i una dona o un nen –o un home benparlat, que també n’hi havia– havien de dir mecàsum, mecàsum l’ou, mecàsum cento, a tot estirar, mecàsum dena. Els homes deien fotre i les dones, fúmer, fótxer o fumbre. Els homes deien hòstia i collons, i les dones ospa o ospedrer i cordons o cordills o collins. Els homes, carall i cony i les dones, caram i coi, conxo o codony. Si eres malparlat deies la mare que el va parir, però segons les circumstàncies ho canviaves per qui el va matricular o qui el va parracar…
Avui no semblaria pas gaire normal aquesta diferència per raons de sexe. El problema, greu, que tenim avui és l’empobriment: una bona colla d’aquests renecs han caigut en desús i el més sentit és joder, pronunciat completament en castellà (‘khoder’).
I en el capítol dels insults, ens hem trobat si fa no fa igual. El més sovintejat és gilipolles –també amb la ge castellana– que arracona el carallot, el torracollons i molts més. No és tan sols que gilipolles sigui un castellanisme, sinó que “devora” tot de mots i construccions que enriquien el registre col·loquial genuí.
Això mateix passa amb tonto, que hi ha qui demana que sigui acceptat. El cas és que ja tenim ase i bajoca i beneit i cap de suro i una dotzena més, que hem anat arraconant…
En el català, per poc que feu memòria o per poc que escolteu els vells, hi trobareu insults de tota mena: de suaus i de forts, amb valors molt precisos. N’hi ha que tenen un significat tan exacte que no els pots definir amb un sol mot. Un gamarús, posem per cas, no és tan sols un ‘aturat’, sinó que, a més, ha de tenir ‘maneres rústiques’. I una gata maula com la definiríeu? No és fàcil, eh? El diccionari diu ‘que sap dissimular les intencions’, però dit així pot semblar una virtut i tot: s’hi ha d’afegir que té mala bava, que té malícia.
També cal tenir en compte la gradació, tant en la intensitat de l’insult com en la vulgaritat. No és igual un manta que un vagarro, encara que tots dos vulguin dir ‘gandul’. Ni és igual dir d’algú que és una mala peça (col·loquial i irònic) que dir que és un malparit (vulgar i ofensiu).
I encara podríem esmentar els insults col·lectius, de vegades fent ús d’aquest recurs fantàstic que és la sufixació: la gentussa, la bordissalla, la terregada…
Deixem escrita, a tall d’inventari, una mostra d’insults genuïns, més o menys classificats segons el significat:
El capítol que n’aplega més és el de la manca d’intel·ligència, el de la gent aturada o innocent. Hi podríem encabir tots aquests i més: ase, ruc, capsigrany, suro(o cap de suro), totxo, betzol (o betzo),soca, ximple, sòmines, tros de quòniam, babau, bajoc(o bajoca), beneit (o beneit del cabàs), carallot, encantat, bleda (o bleda assolellada), curt de gambals, estaquirot, fava, figaflor, figa-seca, gamarús, orellut, talala, talòs, tòtil, pallús, tanoca, pebràs.
La ganduleria no ha deixat floretes, però alguna sí: dròpol (o dropo), gallof, manta, matapà, poltró, vagarro.
La poca condícia, la deixadesa i la brutícia també tenen els seus insults: pòtol, carnús, esparracat, llardós, porc, truja, verro.
Per a la gent considerada poca cosa o de poca categoria, hi ha un repertori més limitat: cul d’olla, ninot, fleuma, zero a l’esquerra, merda seca.
Però passa sovint que aquesta gent té fums, és presumptuosa. La creativitat popular els ha dedicat galanteries com pet bufat, tifa, milhomes (o milhòmens),cregut, fatxenda.
I els covards més aviat susciten insults de caràcter escatològic: cagacalces, cagat, calçasses, bragasses, cagalló, caguerri, caguetes, cagarina, cagabandúrries, pixafreda.
La gent pesada i empipadora també hi té el seu raconet: borinot, paparra, plepa, llagasta, torracollons, tocacollons.
Per als poc seriosos, esbojarrats o que no hi toquen, en tenim un reguitzell: baliga-balaga, tararot, cap de pardals, cap de trons, calavera, tocacampanes, barliqui-barloqui, tocat de l’ala, tocat del bolet, xitxarel·lo.
La gent dolenta també s’enduu insults –suaus o contundents, com vulgueu–: mala peça, malànima, malxinat, malparit.
Així mateix, tenim insults col·lectius, com hem dit: gentussa, gentola, patuleia, púrria, xurma, bordissalla, purrialla, terregada.
I després encara n’hi ha d’inclassificables, com ara la gata maula o gata moixa(que sap dissimular les males intencions) i el mastegatatxes o mastegueres (que sempre troba què dir, què criticar).
En fi, no voldríem pas que això semblés una apologia del renec i de l’insult, sinó un (altre) toc d’atenció perquè no se’n vagi en orris tot aquest cabal lèxic. Dit d’una altra manera: renegar i insultar és desaconsellable. Però si ho fem, que sigui en català, si us plau.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Guaiteu això, amics: —TÉ BONES MANS —HO TÉ PER LA MÀ —TÉ LA MÀ LLARGA —SE LI’N VA LA MÀ —DEIXAT DE LA MÀ DE DÉU —FA MANS I MÀNIGUES —NO SAP ON TÉ LA MÀ DRETA —LI PASSA LA MÀ PER LA CARA —TÉ LES MANS FORADADES —HAN VINGUT A LES MANS Una llengua rica i plena, a les nostres mans.
No us agrada molt aquest VINGA? —Després de l'amanida, VINGA PLATES de carn i de peix i de tot… —No hi havia ningú i, tot d'una, VINGA GENT I MÉS GENT —Li diu que estigui quiet i ell VINGA SALTAR I BALLAR —I ella VINGA CÓRRER, com si l'empaités el dimoni
Què me'n dieu, d'aquest ús quantitatiu o intensificador de TOT? —Parlava TOT COFOI —Ha arribat TOT SUAT —Ve TOT SOVINT —M'ho explica TOT ALEGREMENT —Se'n va anar TOT DE PRESSA —I, TOT DE SOBTE, va arrencar a plorar —En parlàvem TOT JUSTAMENT suara
Al @FAQSTV3 comenten si la manifestació de demà a Madrid "punxarà" o no. Les manifestacions no tenen punxes. Per comparar-ho amb una roda, s'hauria de dir que "es rebentarà" (o "es punxarà"), però val més dir que FRACASSARÀ, que FARÀ FIGA, que FARÀ LLUFA… #FAQSescopinyesTV3
Que no es perdi ENLLESTIR, amics [1/2] —Quan HAGIS ENLLESTIT la feina, avisa'm (acabar una acció o una obra començada) —Aquest problema, L'HAURÍEM D'ENLLESTIR aviat (resoldre) —ENLLESTEIX, noia, que no tenim tot el dia (apressar-se) 👇👇
Que no es perdi ENLLESTIR, amics [2/2] —En cinc anys VAN ENLLESTIR tota la fortuna (esgotar un recurs, un capital, un tema…) —Va agafar la pistola i en VA ENLLESTIR mitja dotzena (matar) —Veig que ja HAS ENLLESTIT el primer plat (consumir completament)
No entenc que hi hagi gent que digui "freqüentment": —El veig SOVINT a les botigues —Acaba SOVINT I MENUT embolicat en baralles —És molt esverat i SOVINT SOVINT l’han de renyar —Les epidèmies HAN SOVINTEJAT en el curs de la història
Podeu respondre i difondre aquesta enquesta? Com acabaríeu aquestes frases? —Fa un sol que… —Fa una calor que… Doneu-me tantes respostes com us plagui i digueu-me on ho heu sentit, si us plau. Molt agraït.
Dos verbs que no hem de perdre: —Amb la força de l’aigua la presa ES VA ESBOTZAR —VAM ESBOTZAR la porta amb una puntada de peu —Els cors S’ESBOTZAVEN d’entusiasme —A cops de destral HAN ESBERLAT el tronc —Pots ESBERLAR la nou amb les mans? —Aquell crit ESBERLÀ el silenci
Ell és un lladre. I ella, *tres quarts del mateix: —I ella, SI FA NO FA IGUAL —POC MÉS POC MENYS —POC MÉS POC MANCO —POC ENÇÀ POC ENLLÀ —PAM MÉS PAM MENYS —MÉS O MENYS —TAL·LÀ-TAL·LERA —PER L’ESTIL —DOS DITS DE LA MATEIXA
Se n’abusa molt, de “suposar”, en el significat copiat del castellà: —Suposa un gran esforç ▶️ DEMANA, REQUEREIX —La llei suposa un pas més cap a la igualtat ▶️ ÉS, SIGNIFICA —Les obres suposen un cost de X euros ▶️ TENEN —No saps què suposa no tenir diners ▶️ VOL DIR, IMPLICA
No és igual: —Menjo un PASTÍS —Pinta amb colors PASTEL —No he pogut llegir el paràgraf perquè hi havia un PASTELL [taca de tinta en un paper imprès] —El PESTELL de la porta és rovellat [peça metàl·lica corredissa d’un pany] —Quina PASTERADA que has fet, noi! [cosa no reeixida]
—Donarà en el clau? ▶️ L’ENCERTARÀ? —Has donat en el clau! ▶️ JUSTA LA FUSTA! —El discurs dóna en el clau ▶️ HI TOCA DE MIG A MIG —No me'n sortia i ella ha donat en el clau ▶️ HA ENDEVINAT LA TECLA —Calia que li ho diguessis: has donat en el clau ▶️ LI HAS TOCAT LA CAMA DEL MAL
*A l'igual que? —Google, *a l’igual que la banca, sempre guanya ▶️ IGUAL QUE —No obriran per Nadal, *a l’igual que cada any ▶️ COM —*A l’igual que el teatre, el cinema també pateix ▶️ IGUAL COM —Hi assistí X i Y, *a l’igual que Z ▶️ COM TAMBÉ
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
La meva filla m'ha informat que els insults més corrents a la seva classe (2n d'ESO) són "verro", "ensumapets" i "pessigavidres". No ho tenim tot perdut, encara, amics
Que encara el feu servir, el QUE expletiu? —Vindràs? ▶️ QUE vindràs? —Volen, potser, que ens ajupim? ▶️ QUE volen, potser, que ens ajupim? —Ja han arribat? ▶️ QUE ja han arribat? —Hi has estat mai? ▶️ QUE hi has estat mai? —El coneixíeu? ▶️ QUE el coneixíeu?
Aquestes expressions per a dir “s’ha acabat” em tenen el cor robat: —TURURUT SANT PERE —TURURUT VIOLA —TURURUT DOTZE HORES —TURURUT PA AMB OLI —BONA NIT I TAPA’T —BONA NIT, CRESOL (QUE LA LLUM S’APAGA) —BONA NIT, CARAGOL —BONA NIT, VIOLA —S’HA ACABAT EL BRÒQUIL
Més usos impropis i abusius de “només” (d’acord amb Ruaix): —La fama no fou cosa d’un moment només ▶️ d’un moment I PROU —Només són les vuit ▶️ TOT JUST són les vuit —Només feia que demanar ▶️ NO FEIA MÉS QUE —Només cal tocar el botó perquè tot rutlli ▶️ N’HI HA PROU DE tocar
Les vides no es cobren ni es paguen, amics ⛔️ L'huracà s'ha cobrat cinc víctimes ✅ HA CAUSAT… ⛔️ La guerra s'havia cobrat milers de vides ✅ HAVIA SEGAT… ⛔️ El tiroteig es va cobrar sis morts ✅ EN EL TIROTEIG HI VA HAVER…
Compte, amics: —Ha sortit al pare ▶️ Ha sortit COM EL pare —Ha sortit a mi ▶️ Ha sortit IGUAL QUE JO —Ha sortit a l’àvia ▶️ RETIRA a l’àvia —Doncs ha sortit a tots dos ▶️ Doncs RESSEMBLA a tots dos —Es veu que ha sortit a la mare▶️ Es veu que S’ASSEMBLA MOLT A la mare
Una castellanada: No ens podem estar *de braços creuats davant aquesta injustícia: —MANS PLEGADES —o AMB LES MANS PLEGADES —o BRAÇOS PLEGATS —o AMB ELS BRAÇOS PLEGATS —o PLEGATS DE MANS —o PLEGATS DE BRAÇOS —o ACLUCATS D'ULLS… —o (A)CLUCAR-NOS D’ULLS —o (A)CLUCAR ELS ULLS…
No *traslladem massa? —Els professors han traslladat les peticions al conseller ▶️ HAN FET SABER —Ens ha traslladat que treballa per millorar-ho ▶️ Ens HA FET AVINENT —Us trasllada que no podrà mantenir el servei ▶️ Us COMUNICA —M'ha traslladat el seu pessimisme ▶️ M'HA TRANSMÈS
Això de “mullar-se” no és una castellanada? —Li demano col·laboració, però no ES VOL COMPROMETRE —Si li parles de política, diu que no S’HI VOL EMBOLICAR —S’estima més NO FICAR-S’HI, en aquest afer —Vol que hi parli, però jo NO HI INTERVINDRÉ
Més usos impropis i abusius de “només” (d’acord amb Ruaix): —Només despertar-se, què fa? ▶️ AIXÍ QUE ES DESPERTA —Només veure’l, va arrencar a córrer ▶️ TAN BON PUNT EL VA VEURE —Fem-ho, només que sigui per raons d’economia d’esforços ▶️ ENCARA QUE SIGUI (o NI QUE SIGUI)
“Paraules majors”? No, gràcies —Ep!, això són*paraules majors ▶️ això ÉS MÉS GREU QUE NO SEMBLAVA —Homer llegeixes? Això és COSA SELECTA, noi. —A ca la Mercè compres? Caram, NO ET MOQUES PAS AMB MITJA MÀNIGA —Això que ha dit són PARAULES IMPORTANTS
Ara tot transcendeix: —No ha transcendit el nom dels assessors ▶️ NO SE SAP —Les propostes no han transcendit ▶️ NO S’HAN FET PÚBLIQUES —No ha transcendit l’import del contracte ▶️ NO HI HA INFORMACIÓ SOBRE —Les mesures del govern no han transcendit ▶️ El govern NO HA INFORMAT DE
Ruaix recorda abusos i usos impropis de "només": —Només l'afluència de joves no és esperançadora▶️LA SOLA afluència —El monument només no agrada a B▶️L'ÚNIC A QUI no agrada —Només amb una multa els diners sortirien▶️AMB UNA SIMPLE multa —Només parla d'un fill▶️Parla d'UN SOL fill
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Ací teniu els brins de la darrera quinzena, amics.
“Procrastinar” a tort i a dret per fer el tifa
Això de dir "procrastinar" a tort i a dret ho trobo molt esnob. I de tot això, què en fem?: —RONSEJAR —FER EL RONSA (o FER LA RONSA) —CANÇONEJAR —ESTAR CARREGAT DE CANÇONS —ROMANCEJAR —ANAR AMB ROMANÇOS —GANSEJAR —ENCANTAR-SE —BADAR
Molt majoritàriament, heu dit "truita DE patates" (amb variants: "de patata", "de pataca", "de trumfos", "de creïlles", etc.). Al Bages (i veig que en general a la Catalunya Central) diem encara "AMB patates". I els nostres escriptors?👇 https://t.co/CvulZYbv2g
Tinguem-hi punt: ⛔️ Entrevistem a la noia ✅ Entrevistem LA noia ⛔️ El Barça guanya al Chelsea ✅ El Barça guanya EL Chelsea ⛔️ Li va impressionar veure allò ✅ LA va impressionar ⛔️ Ha entusiasmat a la gent ✅ Ha entusiasmat LA gent ⛔️ Satisfà al públic ✅ Satisfà EL públic
Cada vegada se sent més. Aturem-ho, amics: ⛔️ Potser tinguis raó ✅ Potser tens raó ⛔️ Tal vegada plogui ✅ Tal vegada plourà ⛔️ Segurament sigui així ✅ Segurament és així ⛔️ Probablement vingui ✅ Probablement vindrà
"Brindis al sol" és una expressió castellana d'origen taurí. Com ho podríem dir? TOT ÉS FUM PARLAR PER PARLAR DIR PER DIR FER BOCADES PARAULES VANES FOC D'ENCENALLS MÚSICA CELESTIAL DE CARA A LA GALERIA FALSES PROMESES LLETRA MORTA GASTAR PARAULES GASTAR SALIVA
El DIEC admet “burla” i “burlar-se”, però no *burlar: ⛔️ Els lladres van burlar la policia ✅ ES VAN ESCAPAR DE ⛔️ Han burlat la justícia ✅ HAN ELUDIT ⛔️ Sabem com burlar el control ✅ COM ESQUIVAR ⛔️ Han après a burlar el foc antiaeri ✅ A EVITAR
Una altra plaga, tu: ⛔️ La seva salut anava a pitjor ✅ EMPITJORAVA ⛔️ La tensió interna va a pitjor ✅ S'AGREUJA ⛔️ Les condicions van a pitjor ✅ ES DEGRADEN ⛔️ L'habitatge, cada vegada a pitjor ✅ COM MÉS VA, PITJOR
Ara com ara, això és així: ⛔️ La música li apassiona ✅ La música L'apassiona ⛔️ Li atreuen les joguines ✅ L'atreuen… ⛔️ Li complau que l'ensabonin ✅ EL complau… ⛔️ El comentari no li concerneix ✅ …no LA concerneix ⛔️ Li ha empipat que ens en riguéssim ✅ L'ha empipat…
Ep, no badem: ⛔️ Els he vist més ràpids ✅ N’HE VISTOS DE més ràpids ⛔️ Les hem vist pitjors ✅ N’HEM VISTES DE pitjors ⛔️ Les ha vist de tots colors ✅ (SE) N’HA VISTES DE tots colors
Ep: —Acabem *d’immediat ▶️ DE SEGUIDA, IMMEDIATAMENT, TOT SEGUIT —M’ha deixat *d’una peça ▶️ DE PEDRA, PARAT, CLAVAT EN TERRA, GLAÇAT —Els ha respost a tots tres *d’una tacada ▶️ DE COP, A L’ENCOP, ALHORA, D’UNA TIRADA —*De ben segur que serà bon estudiant ▶️ DE SEGUR, SENS DUBTE
El canal epitrocleoolecranià és la part del colze on, si us hi doneu un cop, se us enrampa el braç. —Jo en dic OS DE LA MUSICA (mot pla) —L’Alcover-Moll, també: OS DE LA MUSICA o OS DE L’ALEGRIA —El TERMCAT, OS DE LA MÚSICA —Al DIEC no hi surt I vosaltres, com en dieu?
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
Benvolguts membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, benvolguts membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua:
Permeteu-me que us faci arribar una breu llista de locucions populars que no trobo registrades en els diccionaris normatius (Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans iDiccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). M’agradaria que, si més no, sospeséssiu la possibilitat d’introduir-les-hi.
Demano disculpes per endavant si aquestes expressions ja són als diccionaris (i no les hi he sabudes veure), o bé si són calcs d’una altra llengua i m’ha passat per alt.
Als diccionaris normatius, l’expressió de pedra picada tan sols hi és definida amb significat literal (‘pedra treballada amb instruments de tall’). El diccionari d’Alcover i Moll ens n’ofereix fins i tot un refrany de consolació: “‘La pedra picada és la més estimada’: ho diuen per aconsolar-se els qui han quedat gravats de la pigota.” En canvi, no s’hi registra el significat figurat: ‘de conviccions molt fermes’.
I, tanmateix, és una expressió coneguda i corrent, de fa anys. Vegem-ne exemples de dos homenots:
“Per altra part, tots els qui la componen tenen una personalitat acusada, fortíssima, insubornable. Són de pedra picada.” Josep Pla, El quadern gris (1966).
“Aquesta gent, heroica a la seva manera –no ho discuteixo–, es dissipa com don Quixot lluitant contra molins de vent i raberes de bestiar. L’obnubilació és idèntica: un irrealisme de pedra picada.” Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964).
2. Pal de paller
El president Jordi Pujol fou un dels qui més popularitzaren aquesta expressió, als anys setanta i vuitanta del segle passat. No és present als diccionaris normatius, però sí al de la Gran Enciclopèdia, tant amb el significat literal (‘pal que serveix d’eix al voltant del qual hom munta el paller’), com en el figurat (‘eix o nucli al voltant del qual es vertebra una societat, una empresa, etc.’).
Un escriptor de ponent i un sindicalista del sud ens en forneixen exemples, d’aquest ús metafòric:
“Francesc Porta, que n’havia estat el redactor en cap, el pal de paller i el director efectiu, es va mostrar tot seguit sincerament interessat en tot allò que jo feia dins el camp de l’escriptura.” Josep Vallverdú, Garbinada i ponent, 1998.
“També volem reconéixer el treball de totes les persones treballadores que han estat al capdavant per cuidar-nos i que, en la majoria dels casos, han estat invisibles, poc reconegudes i mal pagades, però que han estat el pal de paller del treball contra la COVID-19.” Vicent Maurí, “Guanyem drets, guanyem llibertats”, Levante, 9-10-2020
3. Tant li fa
Tant li fa és una expressió viva (al costat de tant li fum i tant li fot), que no apareix al DIEC. En canvi, sí que és registrat al Diccionari Normatiu Valencià. (Curiosament, aquest manual no inclou tant hi fa, molt emprada al sud.)
N’hi ha dos usos, de tant li fa. Primerament, com a expressió fixada i impersonal. El diccionari Alcover-Moll la recull així: “Tant és, o Tant se val, Tant li fa: es diu per expressar indiferència davant dues coses que tenen el mateix valor o vénen a resultar pràcticament iguals.” El DIEC –ja és estar de pega– registra tant és i tant se val, però no tant li fa.
Vegem-ne un exemple de gairebé cent anys enrere:
“Els alemanys són mestres de l’espionatge. Tant li fa que es tracti d’una bestiola insignificant com del cap d’un Estat poderós.” Prudenci Bertrana, El meu amic Pellini (1923).
En segon lloc, té un ús variable i personal: tant me fa, tant te fa, tant li fa…
En veurem un exemple d’una parella d’escriptors del Principat del segle XIX i un altre –de més de cent anys més tard– d’una escriptora mallorquina:
“Be, be; á mí tant me fa; mentres que ab D. Lluis te casis lo que hagi estat hagi estat.” Frederic Soler i Frederic Passarell, Liceístas y cruzados (1865).
“L’església ho prohibeix i tu ets creient, mare, què et dirà el confés? Què dirà la gent? M’és igual, tant me fa, que diguin el que vulguin.” Carme Riera, Una primavera per a Domenico Guarini (1981).
Amb el significat de ‘arranjar un assumpte de manera adequada’, trobem a faltar als diccionaris normatius la locució fer-s’ho venir (o fer-s’ho venir bé). I això que es fa servir, pel cap baix, d’ençà del segle XIX.
Per exemple, Josep Yxart, en una carta a Joan Sardà del 1893, hi diu:
“¿Voldrias fer el favor d’avisar-me’n alguna cosa en dos ratllas? Fest-ho venir bé per què la carta arrivi a Lourdes, ahont seré dijous.”
I cent anys més tard (1993), Maria Barbal escriu a la novel·la Càmfora:
“Salomé va fer veure que el cridaven, per distreure els altres dos, però més tard va fer-s’ho venir bé perquè li acabés de contar la feta, a ella sola.”
5. Què se n’ha fet?
El DDLC ens diu que què se n’ha fet “serveix per a demanar per una persona o cosa que no es troba o de la qual fa temps que no es té notícia”. És una expressió que de segur que circulava ja al segle XIX, perquè en trobem exemples prou reculats.
Vegem-ne dos, un de fa cent anys i un de fa quatre dies:
“El que és jo, estic escandalitzada de la vida que porteu. Ja no sé què se n’ha fet de la nostra casa; un hom diria que aquí és Carnestoltes tot dia.” Josep Carner, El burgès gentilhome (1919).
“Sílvia es ficà en la dutxa i es rentà el fang enganxat a la pell sota l’aigua fresca.
—Què se n’ha fet, dels meus texans i la samarreta?” Isabel Canet, La copa dels orígens (2011).
I no podem enllestir aquesta expressió sense esmentar la cançó de Pete Seeger “Where Have All the Flowers Gone”, traduïda i adaptada al català per Ramon Casajoana, amb el títol “Què se n’ha fet d’aquelles flors?“. Deixeu-me que us en proposi dues versions. De primer, la de Joan Lluís Comajoan:
I després la de la Marta, del Club Super 3:
6. Em fa cosa
Fer cosa, que vol dir ‘tenir un sentiment d’angúnia o d’inquietud indefinida’, no és tampoc a cap dels nostres diccionaris normatius. I això que tant la gent normal i corrent com els escriptors se’n serveixen prou.
Vegem-ne els exemples de dues escriptores:
“Ara he tornat amb els meus pares, perquè tenien tanta pena que a mi em feia cosa deixar-los.” Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977).
“Això que has dit és ben poc cristià, pobrets. No me n’hi aniria al llit perquè em faria cosa…” Maria-Antònia Oliver, Negroni de Ginebra (1993).
7. Fes-t’ho mirar…
Heus ací una expressió relativament moderna però molt popular. Si llegiu aquesta entrada del fòrum del Centre Virtual Cervantes, la trobareu ben curiosa. Un grup d’especialistes es demanen d’on ve això de “háztelo mirar” i arriben a la conclusió que és una catalanada. Doncs bé, encara és més curiós que siguem capaços d’exportar catalanades i no les tinguem a cap diccionari.
El cas més reculat de fer-s’ho mirar que hem trobat és de Terenci Moix, al llibre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe (1974):
“És un somni vegetarià. Raves, plàtans, cogombres, albergínies, pastanagues… Potser que m’ho faci mirar.”
Uns quants anys més tard, el 1987, ja havia travessat el país de cap a cap i apareixia a Un negre amb un saxo, de Ferran Torrent:
“—Fes-t’ho mirar —m’aconsellà Butxana.”
L’expressió ha agafat un significat ampli i fins i tot despectiu, com una mena d’invitació poc amable a fer-se visitar per un psiquiatre. Aquest és el to que té en els versos següents:
“Fes-t’ho mirar. Per què t’autoodies? / Per què refermes amb escarafalls / els anticatalans terrabastalls, / i el teu país falseges tots els dies?” Ramon Solsona, Botifarra de pagès (2013).
8. No n’has de fer res
L’expressió haver-ne de fer amb el significat de ‘ésser de la incumbència d’algú’ és un col·loquialisme molt escampat, però no l’hem sabut trobar a cap diccionari. I això que ja es feia servir al segle XIX.
Heus-ne ací un parell d’exemples, a més d’un segle de distància l’un de l’altre:
“Y qué n’has de fer tú? —responia éll ab no menys imperi.— Mira, ja tens orde de tocá’l dos y ben depressa… ” Narcís Oller, Notes de color (1883).
“I el marit contestava: ‘No n’has de fer res‘, o bé: ‘Tu, a callar!’ I jo callava.” Teresa Pàmies, Mascles no masclistes (1987).
Una expressió ben popular –si més no al Principat–, que equival a “Quin dia és?”. L’he vista aplegada tan sols al Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana.
I per trobar-ne un exemple he hagut de recórrer al Diari de sessions del Parlament de Catalunya del 2 de juliol de 2009, en una intervenció del conseller Jordi Ausàs, de la Seu d’Urgell. Fa així:
“Senyores i senyors diputats…, ‘Ens hem cansat’, diu l’il·lustre diputat senyor Lluís Corominas. Quants en tenim avui, senyor Corominas, quants en tenim avui? Avui en tenim 2. 2 de juliol.”
10. Ben just si existeixo
Tot i que el DIEC i el DNV registren tot just (‘solament’), no hi trobem ben just, que significa ‘a penes, amb prou feines’. I això que ja n’hi ha testimonis escrits a començament del segle XX.
Vegem-ne dos exemples d’escriptors reconeguts:
“I jo qui sóc i què puc donar? Ben just si existeixo.” Manuel de Pedrolo, les mosques (1969).
“Esgarrifada, va provar d’escopir-li a la cara mentre el seu alè flaquejava i ben just va ser conscient de sentir la calrada que li venia al rostre quan va notar la roba esqueixada i la bravada del Malvagio ran de llavis.” Margarida Aritzeta, La maleta sarda (2010).
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
La gramàtica catalana no té pas cap dificultat especial. És clar que si no hem “mamat” el català a casa, hi pot haver aspectes que ens costin més, però no hi ha res impossible. Els pronoms febles, per exemple, tenen una fama terrible. A l’escola i a l’institut, molt sovint, s’ensenyen llistes de combinacions de pronoms llarguíssimes, però la majoria l’alumne ja les domina. I si miréssim on són els nusos del problema i penséssim maneres de desfer-los?
Nivell elemental
Per començar, hi ha errades molt i molt bàsiques que són fruit simplement d’una interferència profunda del castellà, com ara aquestes:
1. “Vaig dir-lis que no cridessin”
El plural de li no és *lis, sinó els o los (segons la posició). Per això una frase com ara Vaig *dir-lis que no cridessin és impossible; s’ha de dir Vaig dir-los que no cridessin o Els vaig dir que no cridessin.
2. “S’ho direm”
En frases com ara S’ho va abocar a sobre o S’ho cruspirà de seguida fem servir una forma verbal reflexiva (abocar-se) o pronominal (cruspir-se). Però no és el cas de *S’ho direm. Encara que dominem poc la llengua, hem de saber veure que quan parlem d’una acció que arriba a una tercera persona, no podem fer servir el pronom reflexiu es, sinó el o li. Ací havíem de dir Li ho direm (col·loquialment, L’hi direm).
Això mateix passa amb una frase com ara*Se’l vaig dur, calc del castellà Se lo llevé, que també hem de veure que no és reflexiu. La combinació correcta és L’hi vaig dur –o, si sou del sud, Li’l vaig dur.
3. “T’emportes dos i pagues un”
Heus ací una errada massa freqüent, també fruit de la interferència del castellà. Hem d’anar amb compte de no descuidar-nos els pronoms en i hi. En aquest cas, Te n’emportes dos i en pagues un. Vegem-ne més exemples: en lloc de *Et penediràs!, Te’n penediràs! En compte de És que no *estic acostumada, És que no hi estic acostumada; en lloc de Ara *aniré, Ara hi aniré.
Nivell avançat
Amb el pas dels segles, unes certes combinacions de pronoms febles s’han anat perdent en alguna àrea del país, no pas a tot arreu. Això fa que de la teoria (la norma) a la pràctica (els diversos parlars) hi hagi una distància. Però amb una mica d’esforç la podem superar. Tan sols hem de tenir en compte uns quants consells.
4. “La pilota, no els hi donaré pas”
Observem aquestes cinc frases:
(a) Vam caminar fins al parc i no els hi vam trobar (b) La pilota, no els hi donaré pas (c) Els hi porto, als teus pares, les cireres? (d) Això, no sé si els hi voldrà ensenyar (e) Enguany els hi regalaré un joc
Com podeu veure, en totes quatre frases, el destinatari és ‘ells’, representat amb el pronom els. Per comprovar si el pronom hi que hi ha després és correcte o no, en els registres formals, tornem a escriure aquestes frases, imaginant-nos que el destinatari és ‘vosaltres’:
(a) Vam caminar fins al parc i no us hi vam trobar (b) La pilota, no us la donaré pas (c) Us les porto, a vosaltres, les cireres? (d) Això, no sé si us ho voldrà ensenyar (e) Enguany us regalaré un joc
Què ha passat? Doncs que l’única frase en què s’ha mantingut el pronom hi és la (a). En les altres quatre, en lloc de hi, hi trobem la (b), les (c), ho (d) i cap pronom (e). Doncs ara ja sabem què hem d’escriure després de els en cada cas:
(a) Vam caminar fins al parc i no els hi vam trobar (b) La pilota, no els la donaré pas (c) Els les porto, als teus pares, les cireres? (d) Això, no sé si els ho voldrà ensenyar (e) Enguany els regalaré un joc
5. “Tot això és seu? Ara mateix l’hi portaré”
Tal com hem vist amb els hi, la combinació l’hi tampoc no serveix per a tot. I per escatir si és bona o no, podem seguir el mateix sistema que abans. Vegem-ho amb aquests dos exemples:
(f) Si ha d’anar al pavelló, ara mateix l’hi portaré (g) Tot això és seu? Ara mateix l’hi portaré
Si ens imaginem que parlem de ‘vosaltres’ i no pas de ‘ell’ escriurem:
(f) Si heu d’anar al pavelló, ara mateix us hi portaré (g) Tot això és vostre? Ara mateix us ho portaré
Com veiem, el pronom hi es manté a la frase (f), de manera que és correcta. En canvi, a la frase (g), el pronom no és hi sinó ho. Això vol dir que, en els registres formals, haurem de dir Ara mateix li ho portaré.
6. “De tomàquet, no n’hi donaré”
Finalment, passa una cosa semblant amb la combinació n’hi. Observem aquestes dues oracions:
(h) De tomàquet, no n’hi afegiré, a la salsa (i) De tomàquet, no n’hi donaré, a en Joan
La primera no admet de cap manera el canvi de persona, perquè “la salsa” no és cap persona, sinó un lloc. De manera que la combinació n’hi, en aquesta frase, és correcta i insubstituïble. En canvi, en la segona frase, si canviem “en Joan” per “vosaltres”, tindrem:
(i) De tomàquet, no us en donaré, a vosaltres
Per tant, si el receptor del tomàquet és una tercera persona (‘ell’, ‘en Joan’) el pronom corresponent serà li i la combinació, en registres formals, li’n:
(i) De tomàquet, no li’n donaré, a en Joan
No hem acabat, però avui ja no ens podem allargar més. Un altre dia hi tornarem. Mentrestant, us recomano aquestes pàgines d’exercicis perquè pugueu practicar.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa fallés, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.
