El clot de les Ànimes

Llengua i circumstàncies

Prou demagògia, bilingüistes

0
Publicat el 30 de novembre de 2019

Resultat d'imatges de iceta

Ací teniu una dotzena i mitja llarga de brins, amics. La collita de la quinzena:

1. Prou demagògia, bilingüistes

2. La caixera del Bonpreu

3. Immersió? Ens volen fer beure a galet

4. L’esmolet ja fa el fet

5. Fem-ho?

6. Ves què perdem si perdem «ves»

7. Quin enrenou!

8. Havent sopat no badem

9. Ho posposem o ho ajornem?

10. Si en tenim, de recursos!

11. El pollastre del darrere

12. Si ets feminista has de trinxar la llengua?

13. Acostem-nos a la vora

14. Un mal que no vol plurals

15. N’hi ha que sí i n’hi ha que no

16. Contra el postureig

17. T’identifiquen o et fan identificar?

18. De «sobrat» a pet bufat

19. Parem altars o vestim sants, Albano?

Si voleu veure els brins anteriors, ací els teniu.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Brins, Llengua i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Català de plàstic

0
Publicat el 30 de novembre de 2019

En alguns articles ja hem fet referència al ‘català de plàstic’, aquest llenguatge artificiós, allunyat de la llengua popular i tradicional, no tan sols pel lèxic, sinó també per l’estructura i les expressions. És un català carregat de tics i crosses llargues i buides. Expressar-se d’aquesta manera és renunciar a la simplicitat, a la naturalitat i a la concisió.

Per a entendre’ns, la diferència entre el català de plàstic i el català natural és el que hi ha entre aquests parells de frases:

—No ha explicat el motiu pel qual havia presentat la seva dimissió.
—No ha explicat per què havia dimitit.

—Diu que no hi ha data per a la presentació del pressupost.
—Diu que no se sap quan es presentarà el pressupost.

—Som una societat menys civilitzada del que ens pensem.
—No som una societat tan civilitzada com ens pensem.

—La situació els genera molta angoixa.
—La situació els angoixa molt.

Avui parlarem de l’abús dels possessius, que és un veritable ‘plastificador’. De vegades, es veu tan clar que hi sobren, que simplement eliminant-los la frase ja millora. Per exemple:

—Va perdre el seu carnet.
—Va perdre el carnet.

Per a entendre molts d’aquests casos hem de pensar que el català té dos pronoms que no té el castellà: en i hi. Això fa que les estructures de totes dues llengües siguin diferents i que, per tant, si calquem el castellà apareguin possessius que no ens són propis. Vegem-ho:

—Va entrar a l’entitat el 2015 i al cap de dos anys ja era el seu president.
—Va entrar a l’entitat el 2015 i al cap de dos anys ja n’era president.

—Cal fer un bon manteniment del vehicle per assegurar el seu bon funcionament.
—Cal fer un bon manteniment del vehicle per assegurar-ne el bon funcionament.

—Agafo un carretó i carrego tota la llenya al seu damunt.
—Agafo un carretó i hi carrego tota la llenya.

Un possessiu referit a una persona també pot ser substituït per un pronom de complement indirecte. Per exemple:

—Ha malmès la seva roba.
—Li ha malmès la roba.

De vegades, aquests possessius enfarfegadors acompanyen noms que podem convertir en verbs. Aquest procés, com ja vam explicar, dóna fluïdesa i naturalitat al text.

Vegem-ne un parell d’exemples:

—La treva ha fracassat poques hores després de la seva entrada en vigor.
—La treva ha fracassat poques hores després d’haver entrat en vigor.

—Quina és la vostra opinió sobre aquests fets?
—Què en penseu, d’aquests fets?

Molt sovint, una frase és encarcarada no tan sols pel possessiu, sinó per més elements. Podríem dir que el plàstic fa venir més plàstic. Per guanyar naturalitat, hem de pensar com ho diríem si parléssim amb algú. Observem la transformació d’aquesta frase:

—Scarlatti va compondre moltes òperes, però no es coneix el seu nombre exacte.

Per començar, hi podem canviar el possessiu pel pronom en:

—Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se’n coneix el nombre exacte.

Espontàniament, no faríem servir conèixer, sinó saber:

—Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se’n sap el nombre exacte.

I, si hi pensem bé, veurem que el mot nombre tampoc no el fem servir, habitualment. L’oració guanya molta naturalitat així:

—Scarlatti va compondre moltes òperes, però no se sap quantes exactament.

Vegem més simplificacions d’oracions amb possessius:

—Si els més joves poguessin votar augmentaria la seva implicació en la política.
—Si els més joves poguessin votar s’implicarien més en la política.

—Hi ha una tendència a presentar el conflicte en la seva versió més simplificada.
—Hi ha una tendència a presentar la versió més simplificada del conflicte.

—Un text impecable en la seva argumentació.
—Un text d’argumentació impecable.

—Tots ells han estat hospitalitzats, però no ha transcendit la gravetat de les seves ferides.
—Tots han estat hospitalitzats, però no se sap si tenen ferides greus.

En definitiva, si volem escriure texts que ‘flueixin’ hem d’eliminar-ne els possessius, però també el ‘plàstic’ que els acompanya.

[article publicat a VilaWeb el 23-11-2019]

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Explica’ns?

1
Publicat el 16 de novembre de 2019

Ací teniu els brins de la quinzena, amics:

1. Explica’ns?

2. La plaga del ‘donar’

3. Amb la llengua no s’hi juga, polítics

4. Malaguanyades hores

5. Paga la pena d’esborronar-se

6. De preposicions

7. L’olla, que bulli bé

8. ‘Cabecilles’

9. Una cara de tres déus

10. Ni sobre ni base

11. Els carrers seran sempre… de les preposicions

12. Ni hi és i es desespera

13. No pujar-se, perill de caure’s

14. Anem de… corcoll

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Brins | Deixa un comentari

Les faltes que no detecta un corrector automàtic (II)

0
Publicat el 16 de novembre de 2019

Fa quinze dies vam veure trenta parelles de mots que es podien confondre fàcilment i que eren font de moltes errades. Hi incloíem, per una banda, monosíl·labs que es pronunciaven d’una manera molt semblant o igual (com ara ‘mi’ i ‘m’hi’) i, per una altra, mots que només es diferenciaven pel fet que els components s’escrivien junts o separats (‘en lloc’ i ‘enlloc’, per exemple).

Avui veurem la resta de casos. N’hi ha de molt diversos i ja avisem que no hi són pas tots. Per això, en cas de dubte, us recomanem que consulteu un bon diccionari (per exemple, el de la Gran Enciclopèdia Catalana) i, sobretot, que us acostumeu a passar el text per un bon corrector gramatical, com els que us indiquem al final de l’article.

Som-hi.

Be o ve?

Hi ha poques regles per a recordar quan un mot s’escriu amb be o amb ve. I vegeu si n’és, d’important:

1. bast-vast

—Una tela molt basta. ‘Poc refinat’.

—Vèiem un bosc vast. ‘Molt extens’.

2. bena-vena

—Duu una bena de gasa al braç. ‘Tira de drap per a tapar ferides’.

—Les venes del coll. ‘Vas sanguini’.

3. beure-veure

—Va beure una mica d’aigua. ‘Empassar-se un líquid’.

—No el puc veure. ‘Percebre amb la vista’.

4. buit-vuit

—Un pot buit. ‘Sense res a dins’. / Caure en el buit. ‘Lloc on no hi ha res’.

—Hi ha vuit dones. ‘Set més un’.

5. bull-vull

—L’aigua ja bull. Del verb ‘bullir’. / Arrenca el bull. ‘Acció de bullir’.

—Això no ho vull. Del verb ‘voler’.

Amb dièresi o sense?

La dièresi implica pocs casos de confusió, però paga la pena de saber-los:

6. fluid-fluït

—Té un llenguatge fluid. Adjectiu (‘que corre’). / El gas és un fluid. Nom (‘substància fluida’)

—L’aigua ha fluït una estona. Participi de ‘fluir’.

7. beneit-beneït

—No siguis beneit, home. ‘Ximple’.

—Ha beneït el pa. Participi de ‘beneir’.

Obert o tancat?

L’obertura de l’accent té una certa importància, si més no en casos com aquests:

8. desprès-després

—S’ha desprès de totes les obligacions. Del verb ‘desprendre’.

—Vindrà després. Adverbi de temps.

9. marquès-marqués

—El marquès de la Casa Gran. Títol nobiliari.

—Em va demanar que ho marqués amb el retolador. Del verb ‘marcar’.

10. serè-seré

—Fa un dia serè. ‘Sense núvols’. / Té el cap serè. ‘Tranquil, sense torbaments’.

—A migdia seré ací. Del verb ‘ésser’.

Simple o doble?

La geminació d’algunes consonants és cabdal per a diferenciar mots com ara:

11. anals-annals

—Les aletes anals. ‘De l’anus o prop de l’anus’.

—Als annals de la institució. ‘Relació d’esdeveniments per anys’.

12. suma-summa

—La suma dels deutes. ‘Quantitat que resulta de sumar’.

—Té summa importància. ‘Suprema’ (adjectiu). / La summa de l’obra d’un autor. ‘Compilació de totes les parts’ (nom).

13. addició-addicció

—Les addicions de la nova versió del diccionari. ‘Element afegit’. / L’addició de tres més quatre. ‘Operació de sumar’.

—L’addicció a la cocaïna. ‘Dependència’.

14. anular-anul·lar

—El dit anular. ‘De l’anell’.

—Anul·lar les operacions. ‘Eliminar’.

15. vila-vil·la

—La vila de Molins de Rei. ‘Població’.

—Viu en una vil·la luxosa. ‘Casa gran’.

La vocal neutra

En els parlars orientals, les as i es àtones es pronuncien neutres. No cal dir que això origina moltes confusions, especialment quan escrivim de la mateixa manera el masculí i el femení. Les més freqüents són aquestes dues:

16. altre-altra

—L’altre noi.

—Una altra cosa.

17. nostre-nostra (vostre-vostra)

—Tot el camp és nostre.

—La vostra noblesa.

També hi ha un seguit d’adjectius femenins que hauríem d’escriure amb -a final i els escrivim amb -e. La confusió ve del fet que alguns tenen solament una terminació (els acabats en -ble —com ara ‘amable’, ‘noble’, ‘possible’…— i uns quants més —com ara ‘alegre’ i ‘múltiple’—). En tots els altres, hem d’escriure la forma femenina acabada en -a. Per exemple:

18. ample-ampla

—Un camí ample.

—Una roba ampla.

19. digne-digna

—Discurs digne.

—Una posició digna.

20. pobre-pobra

—Aquell home pobre.

—Una masia molt pobra.

La llista és molt més llarga: abstracte-abstracta, còmode-còmoda, directe-directa, exacte-exacta, negre-negra, tendre-tendra…

Això també passa amb alguns noms, com ara:

21. mestre-mestra

—El mestre de l’escola.

—Una mestra molt bona.

22. sogre-sogra

—Vindrà el meu sogre.

—T’hi avens, amb la sogra?

De vegades, aquesta confusió implica un canvi de significat important:

23. acte-acta

—Vaig assistir a l’acte. ‘Fet realitzat per algú’.

—Hem aprovat l’acta de la reunió. ‘Document’.

24. regle-regla

—Dibuixat amb regle. ‘Instrument’.

—No has seguit cap regla. ‘Norma’.

I encara hi ha parelles de nom (o adjectiu) i verb:

25. avantatge-avantatja

—L’ha guanyat amb un avantatge de dos metres. Viure aquí és un avantatge.

—Sempre que anem a caminar m’avantatja. Verb ‘avantatjar’.

26 dubte-dubta

—No en tinc cap dubte.

—No sé per què dubta tant.

27. lliure-lliura

—Em sento lliure.

—Li lliura mil euros. Verb ‘lliurar’. / Mitja lliura de pernil. Unitat de pes.

28. projecte-projecta

—Ha acabat el projecte de fi de carrera.

—La llum es projecta a la paret.

29. tracte-tracta

—És un tracte beneficiós.

—De què tracta, el film?

30. viatge-viatja

—Vam fer un viatge magnífic.

—La meva filla viatja a l’estranger sovint.

Calaix de sastre

Finalment, presentem una desena de casos que no podem incloure en cap dels grups anteriors o bé els hauríem d’incloure en més d’un:

31. accedir-excedir

—Accedir a una sala de l’edifici. ‘Tenir accés’.

—Es va excedir. ‘Ultrapassar’.

32. accepció-excepció

—El mot ‘cap’ té moltes accepcions. ‘Significat’.

—És l’excepció que confirma la regla. ‘Allò que no segueix una norma’.

33. accés-excés

—Tens accés a l’aplicació? ‘Arribada fins a un lloc’.

—Excés d’informació. ‘Abundància’.

34. afecta-afecte-efecte

—La calor afecta les plantes. Del verb ‘afectar’.

—Els pares li tenen un gran afecte. ‘Estimació’.

—El medicament no li fa efecte. ‘Resultat d’una acció’.

35. al·ludir-eludir

—No el va al·ludir directament, però es va entendre que parlava d’ell. ‘Referir-se a algú’.

—Eludir el pagament dels imposts. ‘Evitar una obligació’.

36. compta-compte-comte-conte

—Quan puguis, compta què et dec. Verb ‘comptar’.

—Fes el compte de tot això. ‘Càlcul’. / Vés amb compte. ‘Cura, atenció’. / Té un compte en un banc suís. ‘Contracte de dipòsit en un banc’.

—El comte Arnau. Càrrec nobiliari.

—Escriu un conte. ‘Narració curta’.

37. hostatge-ostatge

—No trobàvem hostatge enlloc. ‘Allotjament’.

—Tenien un ostatge tancat a l’edifici. ‘Segrestat’.

38. lliurament-lliurement

—Farem el lliurament del paquet aquest matí. Nom derivat de ‘lliurar’.

—Vine quan vulguis, lliurement. Adverbi, de ‘lliure’.

39. rebel·lar-se – revelar

—Ens hem de rebel·lar contra l’opressió. ‘Desobeir una autoritat’.

—Revelar un secret. ‘Fer conèixer’.

40. rec-reg

—L’aigua passa pel rec. ‘Canal’.

—Reg per aspersió. ‘Irrigació, acció de regar’.

Correctors molt útils

Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:

—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.

—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.

—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a  LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.

—Arreplec de mots que despisten els correctors, de Pep Bofarull. És un cercador per a resoldre justament els dubtes de què hem parlat en aquests dos articles. Entreu-hi i de seguida en veureu la utilitat.

Article publicat a VilaWeb el dia 9-11-2019

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua | Deixa un comentari

La mare del Tano!

0
Publicat el 4 de novembre de 2019

1. La mare del Tano

2. Masculines i femenins

3. Llorigons i cervatells

4. Quina torradora!

5. Què se n’ha fet

6. Inculpar-se sense auto

7. Desencontrats

8. Com és que no ho saben?

9. Batega, manyac

10. No toqueu els nostres fills

11. Avinguda esbiaixada

12. Sentit o emocionat?

13. Massa afectats

14. En diuen pronoms febles

15. Indefensables, Pilar, indefensables

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Brins, Llengua i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Les faltes que no detecta un corrector automàtic (I)

0
Publicat el 4 de novembre de 2019

Generalment, quan escrivim en un ordinador, fem servir un programa de tractament de text que marca errades ortogràfiques (com ara baixell en compte de vaixell, o màuqina en lloc de màquina). Però el corrector automàtic no detecta pas les faltes més subtils, de vegades tan simples com un accent: per exemple, si escrivim ‘Avui es dissabte’ no indicarà que s’ha d’escriure ‘és’, amb accent. És cert que a internet trobarem correctors molt més afinats (en parlarem al final).

Avui volem repassar una llista d’errades freqüents que un corrector automàtic normal i corrent no sap trobar. Com que és una llista llarga, en veurem trenta i un altre dia, la resta.

Les bàsiques

En la reforma ortogràfica recent, es van eliminar alguns accents diacrítics. Tanmateix, alguns dels mantinguts justament són entre les errades ortogràfiques més freqüents. Us els presentem en aquest apartat, en què també hem inclòs parelles de mots que es pronuncien d’una manera semblant i que fan anar de bòlit molta gent a l’hora d’escriure. Som-hi.

1. em-hem

—No em facis mal. Pronom (‘a mi’).

—No hem vist res. Del verb auxiliar ‘haver’ (nosaltres).

2. es-és

—Veig com es pentina. Pronom reflexiu (‘a ell mateix’).

—És amb tu? Del verb ‘ésser’ (ell).

3. hi ha – ja

—Qui hi ha? Verb ‘haver-hi’.

—Diria que ja se’n va. Adverbi (‘ara mateix’).

4. i-hi

—Avui i demà serem fora. Conjunció, per a ajuntar dos mots o frases del mateix nivell.

—Si vas al cinema, jo també hi aniré. Pronom (indica, per exemple, un lloc).

5. li-l’hi

—No li digueu res. Pronom (‘a ell’).

—Vol anar al Masnou, però no l’hi puc dur. Dos pronoms (‘a ell’ + ‘allà’). / Demana el llapis, però no l’hi deixa. Dos pronoms (‘el llapis’ + ‘a ell’).

6. mes-més-m’és

—Aquest mes té trenta dies. De l’any.

—En tinc molts més. Quantitat, suma.

—M’és igual tot. ‘Em’ + verb ‘ésser’.

7. mi-m’hi

—És un mi sostingut. Nota. / Per mi està bé. Pronom (‘jo’).

—No m’hi trobaràs. Dos pronoms (‘em’ + ‘hi’).

8. mon-món

—Mon pare era pagès. Possessiu (‘el meu’).

—Tinc una bola del món. La Terra.

9. ni-n’hi

—No el tinc ni el vull. Conjunció (‘i tampoc no’).

—Diu que al llac hi ha sis ànecs, però jo n’hi veig cinc. Dos pronoms (‘en’ + ‘hi’).

10. quan-quant

—Vindré quan pugui. Adverbi de temps (‘en el moment que’).

—Quant arròs has comprat?. Adverbi de quantitat (‘quina quantitat’).

11. que-què

—Diu que tornarà. Conjunció. Amb ‘e’ neutra. / És la noia que vaig conèixer ahir. Pronom relatiu (‘la qual’). Amb ‘e’ neutra.

—No sé què vols. Pronom interrogatiu (‘quina cosa’) / És el llibre en què ho vas llegir’. Pronom relatiu precedit de preposició (‘el qual’). Amb ‘e’ oberta.

12. si-sí-s’hi

—Vine si el vols veure. Conjunció condicional.

—M’ha dit que sí. Adverbi afirmatiu.

—No s’hi esforça. Dos pronoms (‘es’ + ‘hi’).

13. son-són

—Tinc son. ‘Ganes de dormir’. / Son germà està malalt. Possessiu (‘el seu’).

—On són ara? Del verb ‘ésser’ (ells).

14. tan-tant

—No és tan fàcil com semblava. Precedeix adjectius i adverbis.

—Hi ha tant públic com l’altre dia. No precedeix ni adjectius ni adverbis.

15. te-té-t’he

—Te l’he pres. Pronom (‘a tu’). Amb ‘e’ neutra / Vols beure un te? Beguda. Amb ‘e’ oberta.

—No té les claus. De ‘tenir’. Amb ‘e’ tancada.

—T’he vist. Pronom (‘a tu’) + verb ‘haver’. Amb ‘e’ tancada

Junts o separats?

Un altre grup de paraules que es poden confondre és format per parelles en què hi ha un mot compost i els components desglossats. De vegades, els membres de la parella no tenen cap relació, sinó que simplement s’assemblen per casualitat. Les parelles principals són aquestes:

16. abans-d’ahir – abans d’ahir

—Ahir era divendres i abans-d’ahir, dijous. ‘Dos dies abans que avui’.

—Mai, abans d’ahir, no havia parlat amb ell. ‘Qualsevol dia anterior a ahir’.

17. abastament – a bastament

—La ciutat té una xarxa d’abastament d’aigua. ‘Provisió, subministrament’.

—Ha estat una imatge divulgada a bastament. ‘En una quantitat suficient’.

18. aleshores – a les hores

—Aleshores va arribar. ‘Llavors’.

—Sempre ens trobem a les hores dels àpats. ‘Als moments’.

19. alhora – a l’hora

—Ho heu dit tots dos alhora. ‘Al mateix temps’.

—Seré aquí a l’hora que ell em digui. ‘Al moment’.

20. apunt – a punt

—He escrit un apunt biogràfic de l’autor. ‘Nota’.

—Posa’t a punt, que partirem de seguida. ‘Preparat’.

21. enlaire – en l’aire

—La pilota ha pujat molt enlaire. ‘Amunt’.

—En l’aire, hi havia partícules contaminants. ‘Dins l’aire’.

22. enlloc – en lloc

—No l’he trobat enlloc. ‘En cap lloc’.

—He comprat taronjada en lloc de llimonada. ‘En compte de’.

23. enmig – en mig

—Som enmig de la plaça. ‘Al centre’. / Va sortir enmig de la gent. ‘De dins’.

—En mig any hi ha hagut vuit accidents. ‘En la meitat de’.

24. gairebé – gaire bé

—Hi veig gairebé com tu. ‘Quasi’.

—No em sembla gaire bé que et passis tot el matí al sofà. ‘Molt bé’ (en frases negatives o interrogatives).

25. maldecap – mal de cap

—Si m’haguessis fet cas, ens hauríem estalviat aquest maldecap. ‘Preocupació’.

—Si no et passa el mal de cap, pren-te aquesta pastilla. ‘Dolor al cap,cefalàlgia’.

26. perquè – per què

—Vés-hi, perquè fa estona que t’espera. ‘A causa que’. / Vés-hi perquè et vegi. ‘Amb la finalitat que’. / No en sé el perquè. ‘Causa’.

—Però per què ho dius? ‘Per quina raó’.

Més informació, en aquest article de ‘Ras i curt’.

27. pertot – per tot

—Vas a Berlín i trobes catalans pertot. ‘A tots els llocs’.

—Per tot això no t’has d’enutjar. ‘Per’ + ‘tot’.

28. potser – pot ser

—Ara que ho dius, potser m’he equivocat. ‘Tal vegada’, ‘és possible que’.

—Pot ser que no ho hagi vist. ‘És possible’.

29. sinó – si no

—No parlo de feina, sinó de lleure. ‘Però sí’. / No ho va saber ningú sinó el seu germà. ‘Més que’.

—Si no vols venir, no vinguis. ‘En cas que no’.

En vam parlar en aquest article de ‘Ras i curt’.

30. sobretot – sobre tot

—Hi havia molta gent jove i, sobretot, noies. ‘Principalment’.

—Va escampar la por sobre tot el poble. ‘Al damunt de tot’.

Correctors molt útils

Hi ha correctors automàtics gramaticals capaços de trobar moltes d’aquestes errades, perquè no analitzen els mots separadament, sinó en el context. Per exemple:

—Corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà: si hi entreu podreu veure totes les opcions que us ofereix (podeu triar entre català central, valencià i balear; diacrítics sí, diacrítics no; interrogant inicial, sí o no…). Simplement, hi heu de copiar el text i clicar ‘Revisa’. De seguida veureu les faltes subratllades, en colors diferents segons si són errades ortogràfiques, errades gramaticals o suggeriments d’estil. Posant-vos damunt el mot marcat, sabreu què hi passa, com el podeu esmenar i per què és una errada, amb explicacions molt completes.

—Corrector de LanguageTool: és, de fet, la base del corrector de Softcatalà. Funciona per al català central i per al valencià. Marca les errades d’una manera molt vistent. També hi ha eines per a més idiomes.

—El corrector gramatical el podeu tenir incorporat al programa de tractament de text, al navegador, al gestor de correu, etc. Vegeu les versions per a  LibreOffice, Firefox, Word, GoogleDocs i Android.

—Arreplec de mots que despisten els correctors, de Pep Bofarull. És un cercador per a resoldre justament els dubtes de què parlem en aquest article i en el següent. Entreu-hi i de seguida en veureu la utilitat.

[Article publicat a VilaWeb el 26-10-2019]

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Publicat dins de Llengua i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari