La vida versió Champions League

Cuine de tant en tant; em relaxa, em diverteix, i sobretot, m’encanta experimentar. És com un laboratori, però ja saps, els experiments a casa i amb gasosa. És precisament el que faig. Experiments. I pràctiques dels llibres de cuina. Me n’ha arribat un que és genial: el de receptes de l’àvia, que han editat les dones de Bellreguard. Està ple de receptes tradicionals, i la veritat és que el llibre ha tingut molt d’èxit. A mi me n’ha arribat la quarta edició! Aquest i algun altre llibre de cuina -el Gran libro de la cocina vegetariana- estan molt bé. Ara, el que resulta imprescindible és la bíblia de la cuina, el libro gordo de Petete de la cuina: Cocina.

Es tracta d’un llibre gros, amb el llom blanc i la portada negra, negríssima, amb un disseny molt retro -modern per a l’època, però que pel que es veu ara es torna a portar. Tot torna, i si no, que li ho diguen a Nietzsche-, que m’he acostumat a veure sempre per casa. La versió de ma mare està un poc esgarrat pel llom; però un dia, en una fireta de llibres antics, barats i/o cutres, me’n vaig trobar una versió noveta, per mil peles -sí, encara es pagava en peles-, i em vaig fer amb ella. I és meravellós. Es tacta d’un manual per a les ames de casa de l’època: explica quins estris s’han de tindre a una cuina -capítol obsolet, no inclou la termomix, ni una liquadora, ni un microones-, com s’han de guardar i coure les distintes verdures, llegums, carns… i finalment les receptes.

El que més m’agrada és que les receptes estan distribuides no per aliments, sino per estacions de l’any! Sí, ja sé que ara amb això del transport de verdures de l’amèrica llatina ací, això dels hivernacles i el punyetero canvi climàtic parlar d’estacions en qüestions gastronòmiques sembla un poc obsolet. Però què voleu que hi faça: sóc aixina. Encara crec en la natura. De manera que dins de cada estació hi ha un seguit de plats -alguns exquisits, dels que només pot fer una mestressa de casa que té tres hores per davant-, amb menjar de temporada. Al final del llibre hi ha les referències per minutes i per aliments. I tots els plats són un recull de menjars típics d’arreu de la Península Ibèrica -excepte Portugal, que no sé perquè no l’han inclosa-.

Sé que els llibres d’ara són més moderns, més guapets, i inclouen el nº de calories, el temps que es necessita per a cuinar-se, etc. Però un llibre com Cocina, una bíblia d’aquesta magnitud només es pot parir de tant en tant, potser una vegada a cada generació.

Fa uns dies Tirant al Cap, una autoritat solvent en el món editorial (i valencià) es feia ressò de la poca renovació en la literatura valenciana, de falta d’una base d’escriptors en valencià jóvens. Emili té una teoria sobre l’escriptura i les matemàtiques que té molt de sentit: els matemàtics brillants tenen la seua època d’esplendor als 20 i pocs anys. Els escriptors grans (els genials ja és un altre tema) al contrari, són com els bons vins: necessiten uns 20 anys de vida adulta per a donar el millor d’ells mateixos. L’altre dia li va passar una anècdota a una amiga meua. Bé, a dues.
Tinc una amiga que és escriptora, és jove (menys de 30), i està ficada en l’Associació de Joves Escriptors Valencians; es va assabentar que una altra de les meues amigues -ja veus, amb quines celebritats em codege- havia guanyat un premi literari per una narració. I la volia entrevistar per a la revista de l’associació. Vaig posar l’orella a temps per a sentir com l’amiga del premi li deia a l’amiga escriptora: – Mira, Maria, ni sóc jove, ni sóc escriptora, de manera que faries bé de buscar alguna altra persona per a l’entrevista. Potser l’amiga aquesta té raó, no és cap escriptora, però al capdavall, en aquestes edats (rondem totes tres els 30, per baix), tampoc no tenim temps per a haver escrit tant. Crec que els joves escriptors s’haurien de començar a comptar des dels 35 fins als 45. El que em pregunte si hi ha algun país que tinguen crios de 20 anys escrivint a novel·la per any -i que les novel·les siguen potables és clar, perquè si no ja podem començar a comptar a Sico Fons com a jove escriptor…