La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

La bíblia de la cuina

Cuine de tant en tant; em relaxa, em diverteix, i sobretot, m’encanta experimentar. És com un laboratori, però ja saps, els experiments a casa i amb gasosa. És precisament el que faig. Experiments. I pràctiques dels llibres de cuina. Me n’ha arribat un que és genial: el de receptes de l’àvia, que han editat les dones de Bellreguard. Està ple de receptes tradicionals, i la veritat és que el llibre ha tingut molt d’èxit. A mi me n’ha arribat la quarta edició! Aquest i algun altre llibre de cuina -el Gran libro de la cocina vegetariana- estan molt bé. Ara, el que resulta imprescindible és la bíblia de la cuina, el libro gordo de Petete de la cuina: Cocina.

Es tracta d’un llibre gros, amb el llom blanc i la portada negra, negríssima, amb un disseny molt retro -modern per a l’època, però que pel que es veu ara es torna a portar. Tot torna, i si no, que li ho diguen a Nietzsche-, que m’he acostumat a veure sempre per casa. La versió de ma mare està un poc esgarrat pel llom; però un dia, en una fireta de llibres antics, barats i/o cutres, me’n vaig trobar una versió noveta, per mil peles -sí, encara es pagava en peles-, i em vaig fer amb ella. I és meravellós. Es tacta d’un manual per a les ames de casa de l’època: explica quins estris s’han de tindre a una cuina -capítol obsolet, no inclou la termomix, ni una liquadora, ni un microones-, com s’han de guardar i coure les distintes verdures, llegums, carns… i finalment les receptes.

El que més m’agrada és que les receptes estan distribuides no per aliments, sino per estacions de l’any! Sí, ja sé que ara amb això del transport de verdures de l’amèrica llatina ací, això dels hivernacles i el punyetero canvi climàtic parlar d’estacions en qüestions gastronòmiques sembla un poc obsolet. Però què voleu que hi faça: sóc aixina. Encara crec en la natura. De manera que dins de cada estació hi ha un seguit de plats -alguns exquisits, dels que només pot fer una mestressa de casa que té tres hores per davant-, amb menjar de temporada. Al final del llibre hi ha les referències per minutes i per aliments. I tots els plats són un recull de menjars típics d’arreu de la Península Ibèrica -excepte Portugal, que no sé perquè no l’han inclosa-.

Sé que els llibres d’ara són més moderns, més guapets, i inclouen el nº de calories, el temps que es necessita per a cuinar-se, etc. Però un llibre com Cocina, una bíblia d’aquesta magnitud només es pot parir de tant en tant, potser una vegada a cada generació.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.