Joves escriptors valencians
Fa uns dies Tirant al Cap, una autoritat solvent en el món editorial (i valencià) es feia ressò de la poca renovació en la literatura valenciana, de falta d’una base d’escriptors en valencià jóvens. Emili té una teoria sobre l’escriptura i les matemàtiques que té molt de sentit: els matemàtics brillants tenen la seua època d’esplendor als 20 i pocs anys. Els escriptors grans (els genials ja és un altre tema) al contrari, són com els bons vins: necessiten uns 20 anys de vida adulta per a donar el millor d’ells mateixos. L’altre dia li va passar una anècdota a una amiga meua. Bé, a dues.
Tinc una amiga que és escriptora, és jove (menys de 30), i està ficada en l’Associació de Joves Escriptors Valencians; es va assabentar que una altra de les meues amigues -ja veus, amb quines celebritats em codege- havia guanyat un premi literari per una narració. I la volia entrevistar per a la revista de l’associació. Vaig posar l’orella a temps per a sentir com l’amiga del premi li deia a l’amiga escriptora: – Mira, Maria, ni sóc jove, ni sóc escriptora, de manera que faries bé de buscar alguna altra persona per a l’entrevista. Potser l’amiga aquesta té raó, no és cap escriptora, però al capdavall, en aquestes edats (rondem totes tres els 30, per baix), tampoc no tenim temps per a haver escrit tant. Crec que els joves escriptors s’haurien de començar a comptar des dels 35 fins als 45. El que em pregunte si hi ha algun país que tinguen crios de 20 anys escrivint a novel·la per any -i que les novel·les siguen potables és clar, perquè si no ja podem començar a comptar a Sico Fons com a jove escriptor…