Cinquanta mesos sense Josep Palau i Fabre

Foto: Espiell de la casa de Josep Palau i Fabre al carrer del Bruc de Barcelona. Fixeu-vos les marques negres de les seves ditades, espiant gelós qui gosava importunar-lo de la seva feina. Foto cedida per Anet Duncan.

Potser ha arribat l’hora a què em refereixi al perquè d’aquesta passió per Josep Palau i Fabre. Les passions són incontrolabes, indefinibles i arrauxades, fugen del seny i són inexplicables.

Per això ens agraden tant.

Els meus 50 moments #palauifabre

(per ordre cronològic i amb els desgavells propis de la lluita amb la memòria)

 

 

Els meus 50 moments #palauifabre

1 A l’escola Santa Anna (I): És on escolto el nom ‘Josep Palau i Fabre’ per primera vegada: lluitador de la llengua i la cultura catalanes a l’exili.

2 A l’escola Santa Anna (II): És on em conten que Josep Palau i Fabre va crear les revistes Poesia i Ariel en català durant la dictadura franquista.

3 A l’escola Santa Anna (III): És on llegeixo que Josep Palau i Fabre és l’autor dels ‘Poemes de l’Alquimista’. Amb un títol així és impossible oblidar-se’n mai més.

4 Any 1997: Descobreixo el poema ‘Nàpols de Marquet’ de Josep Palau i Fabre que viatja enganxat al metro de Barcelona. Resto atrapat per sempre : sempre que hi pujava, el buscava.

5 Any 1997. Juliol. Primera hora d’una tarda de dissabte tòrrida. Barcelona, una ciutat deserta. Decideixo anar a comprar-me els Poemes de l’Alquimista

6 Any 1997. Juliol. A la llibreria agafo els Poemes de l’Alquimista i vaig a pagar. En pessetes. Valia tres mil i pico. Pago amb 5000. Em tornen el canvi de 10000. Alquímia.

7 Descobreixo el poema Missiva de Josep Palau i Fabre: ‘T’escric amb llapis vermell, mots de foc; parlo del bes i ja és besar-te un poc

8 Escric el poema Missiva a una noia amb la clara intenció de seduir-la. L’escric en una postal i li envio. Sóc a Amsterdam amb els ‘Poemes’ sota el braç.

9 Agost 1997. Festes de Gràcia. Sedueixo la noia de la postal gràcies al poema Missiva. Josep Palau i Fabre ha aconseguit amb divuit mots el que jo no he pogut en anys. Éxtasi perenne.

10 Conec personalment, per primera vegada, Josep Palau i Fabre el 26 de març de 1998. És al final d’una conferència que fa a la Universitat de Barcelona i la qual jo no assisteixo.

11 M‘atanso a ell al final de la conferència. El saluda tothom. Estic espantat i temerós. Li demano, si us plau, que em dediqui, com dubtar-ho, el poema Missiva. Me’l dedica.

12 Vaig a veure l’obra de teatre La confessió o l’esca del pecat de Josep Palau i Fabre. Hi vaig sol. Quan surto sento dins meu la crueltat de la solitud que tan bé descriu el poema ‘Sol’. És la tardor de l’any 2000.

13 Vaig a l’exposició Josep Palau i Fabre: L’alquimista al Centre d’Art Santa Mònica. Hi vaig sol. És a finals del 2000 o principis del 2001. En surto extasiat. A la sortida em compro els Quaderns de l’Alquimista.

14 Any 2001. Inicio la recerca personal de Josep Palau i Fabre. Decideixo que el vull conèixer i escriure-li una carta manuscrita. Em manca l’adreça.

15 La recerca de Josep Palau i Fabre es converteix en una mescla de passió i obsessió. Escric correus electrònics a gent que m’ajudi a contactar-lo.

16 Quan li demano per e-mail com puc contactar Palau, Ada Castells — que l’ha entrevistat al Cultura de l’Avui — em respon: ‘les obsessions són dolentes’. És clar, jo que li dic, m’ho dius tu que l’has entrevistat a casa seva.

17 Malauradament no recordo com, però aconsegueixo l’adreça de Josep Palau i Fabre. Li escric una carta manuscrita, feta amb molta cura. Li demano coneixe’l. Deu ser gener del 2001.

18 Una tarda torno de la Universitat i el meu company de pis em diu: ‘ha trucat un senyor. Es diu Josep Palau.’ Em volia morir! I jo sense ser-hi. Ai!

19 Audiència (I): Finalment es produeix l’audiència a casa seva del carrer Bruc. Per a mi és tota una audiència. Estic nerviosíssim. És el 20 de febrer del 2001.

20 Audiència (II): Va durar tres quarts com a molt. Em va dir que li agradava escriure als trens i que recentment havia fet el seu primer viatge en avió a Estocolm.

21 Audiència (III): Sorpreses que tallen la respiració. Josep Palau i Fabre em regala el seu Vides de picasso i el Catàleg de l’exposició, tot convenientment dedicat. A més a més, em copia manuscrit el seu poema Nàpols.

22 Març de 2001. Viatge a Londres. Al Tate Museum, compro una postal d’un quadre de Picasso de l’època blava i li envio a la casa d’en Palau al carrer del Bruc

23 Acte inaugural dels Set Dies de Poesia a Barcelona 2001 al Moll de la Fusta. Tothom ‘llegeix’ la seva poesia, Palau i Fabre ‘recita’ el seu poema La gran cursa del mar. Superb.

24 Després de sentir-lo recitar La gran cursa del mar, torno a casa. Sorprès, em trobo Palau i Fabre al metro, Línia 3, la verda. Baixa a Passeig de Gràcia. No m’atreveixo a saludar-lo.

25 Entrevista (I): No trobo la data ni per internet. Per a mi, la millor entrevista per TV a Josep Palau i Fabre la fa Emili Manzano a Saló de lectura (BTV).

26 Entrevista (II):Una altra gran entrevista per televisió, històrica i amb un altre tarannà, la va fer Josep M.Espinàs al programa Identitats (6/2/1985).

27 Entrevista (III): La que li va fer Màrius Serra per al programa del Canal 33, Alexandria, ja des de la seu actual de la Fundació Palau.

28 Dimecres 15 de maig de 2002: recitació memorable de Josep Palau i Fabre al pati del Museu Marès de Barcelona. Més d’una hora recitant de memòria poemes dels seus autors preferits en diversos idiomes.

29 Dimecres 15 de maig de 2002: recitació memorable de Josep Palau i Fabre al pati del Museu Marès de Barcelona. Enregistro aquell acte amb un walkman i una cinta de cassette al costat d’un altaveu.

30 Dimecres 15 de maig de 2002: recitació memorable de Josep Palau i Fabre al pati del Museu Marès de Barcelona. Alquímia: mentre recita Guerau de Liost, diu Palau: ‘sonen les campanes’ i en aquell precís instant se senten les campanes de la Catedral de Barcelona.

31 25 de maig del 2002: és el dia que Perejaume va organitzar ‘De com posar Verdaguer a Folgueroles’. Palau i Fabre recita ‘Els dos campanars’ del Canigó de Verdaguer a la plaça central de Folgueroles.

32 Palau i Fabre recita ‘Els dos campanars’ del Canigó de Verdaguer unes tres o quatre vegades rodejat d’una vintena de persones per tanda. Aquell dia sí que m’atreveixo a saludar-lo i és el primer dels dos que em reconeixerà personalment.

33 El dia que Palau i Fabre recita ‘Els dos campanars’ del Canigó de Verdaguer a la plaça central de Folgueroles, apareix el Don Joan seductor que porta dins. A petició de la meva companya que li demana que li signi el poema ‘El meu primer amor’, Palau li pregunta, maliciós: A on?

34 Meravelloses recitacions radiofòniques intitulades ‘Josep Palau i Fabre x Josep Palau i Fabre’ en què Palau va recitar els seus poemes al programa Sonen les paraules de Catalunya Cultura. 

35 Data indefinida d’un diumenge entre gener i març de 2003: Josep Palau i Fabre, per sorpresa, recita el parlament inicial de la seva obra de teatre ‘Mots de ritual per a Electra’ a l’Espai Brossa. Sóc a primera fila i el tinc a dos metres com a molt. Memorable.

36 Absència (I): Participació de Josep Palau i Fabre a Nit de Poesia al Palau de la Setmana de Poesia 2003. No hi puc assistir perquè sóc a Buenos Aires, Argentina. Palau va rebre una ovació de deu minuts seguits en una nit on recitaren Enric Casasses o Patti Smith entre d’altres.

37 Buenos Aires, Argentina (I): Lectura a les 5 del matí de les ‘Metamorfosis de Crorimitekba’ en una infecta residència d’estudiants. Descobreixo nous registres en Palau. Maig del 2003.

38 Buenos Aires, Argentina (II): profanació dels Poemes de l’alquimista amb un dibuix personal que rodeja tot el poema ‘Conte’. Maig del 2003. Palau m’acompanya en el meu exili voluntari.

39 Buenos Aires, Argentina (III): descobriment poema Idil·li. Octubre del 2003. Impacte total: Palau i Fabre és inabastable.

40  Setmana de la Poesia. Maig del  2004. Pati Museu Marès. Trobada de poetes catalans, bascos i gallecs. És el segon dia que Josep Palau i Fabre em reconeix. Li explico que tot just sóc aterrat de l’Argentina i davant la meva sorpresa, m’explica un acudit d’una tribu de la Patagònia.

41 Setmana de la Poesia. Maig del  2004. Pati Museu Marès. Trobada de poetes catalans, bascos i gallecs. M’han deixat una càmera digital i demano que em facin una fotografia amb Josep Palau i Fabre. És l’única que tinc. Un tresor.

42 Setmana de la Poesia. Maig del 2004. Pati Museu Marès. Trobada de poetes catalans, bascos i gallecs. El sento recitar per primera vegada el poema ‘Era dia de mercat’. Em trasbalsa. D’on surt aquest poema del tot nou per a mi?

43 Setmana de la Poesia. Maig del  2004. Pati Museu Marès. Trobada de poetes catalans, bascos i gallecs. És l’última vegada que veig personalment Josep Palau i Fabre viu.

44 Absència (II): 23 de maig de 2005. Amb les entrades a la cartera per a l’homenatge ‘Palau al Palau’, i ja un cop dins el Palau de la Música, em passa una cosa curiosa: la perdo. No puc entrar-hi. Dies després em truquen del Palau de la Música que tenen la meva cartera. Les entrades hi són a dins. Alquímia dolenta.

45 Any 2005. M’assabento que surt l’Obra Literària Completa volum I de Josep Palau i Fabre. En compro el primer volum i reservo el segon a totes les llibreries que em trobo per davant.

46 Any 2005. Un dia en una llibreria veig que ja ha aparegut l’Obra Literària Completa Volum II de Josep Palau i Fabre. Me’l compro immediatament. Dies després em truquen totes les llibreries en què l’havia reservat. Me n’escapoleixo com puc.

47 23 de febrer de 2008. A les 17h 53min 03 segons rebo un sms del meu amic Salvador González Pratdesaba: ‘Ha mort Palau i Fabre’. Cop de puny a la panxa, ganivetada al tórax, gerro d’aigua gelada. Barcelona està embolcallada per una boira ben estranya.

48 13 de setembre de 2010. Rebo un comentari en l’apunt Trinta meses sem Josep Palau i Fabre. És de l’Alícia, companya, muller, amiga d’en Josep Palau. Ens coneixem i m’obre les portes de la Fundació Palau. El seu ajut és total per poder dur a terme Els 36 mesos sense Josep Palau i Fabre, l’apunt cabdal d’aquesta sèrie.

49 Any 2011. A la Fundació Palau de Caldes d’Estrach, l’Alícia m’ensenya els originals de la revista Poesia. És un moment indescriptible amb paraules: torno a l’origen de la meva  crida per Palau i Fabre.

50 Mes d’abril de 2011. Em demanen que parli de Josep Palau i Fabre per primera vegada a la meva vida davant d’un auditori. És en el marc d’uns actes literaris de Sant Jordi amb alumnes de català del CPNL Eramprunyà de Castelldefels. Tot un honor i una gran responsabilitat. Por escènica per primera vegada a la meva vida, jo que cada dia he parlar en públic.

@BorgesSergi

Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Palau i Fabre: L'Alquimista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*