Un anyet, dalt o baix
Publicat el 2 de setembre de 2008 per martainsa
Després d’una setmana literalment incomunicada en un viatge irrepetible -en el sentit més ample del terme- és l’hora de tornar a enganxar-se al vici de la tarifa plana. I mira, revisant el calendari em trobe que fa més o menys un any que vaig començar això del bloc. Si he de ser sincera, ni jo mateixa m’ho crec.
La inconstància és un dels perills del blocaire -o una elecció, però en el meu cas era més un risc-. De fet, la constància -segons vaig llegir en un sobret de sucre de cafè en un bar, d’aquells que estan plens de saviesa- “és la clau de l’èxit” (Woody Allen). Per a mi, el fet d’arribar a aquest més o menys primer any -amb dues setmanetes de vacances per enmig- , ja és tot un èxit.
A banda, fa gràcia llegir les coses que pensaves -o feies, o creies- fa un any. Supose que la diferència entre el que feia o creia aleshores i ara no és tan gran. Però a mesura que el bloc es faça major, aquestes diferències s’aniran fent grans. I no conec cap gènere que, dins d’un mateix format, tinga aquestes diferències. Fins i tot els diaris personals -que és a allò que més s’assembla açò que escriu una servidora-, no tenen tants canvis: perquè la lliberta s’acaba, i se n’ha de començar un altre. Ací no: ací tot s’acumula. Tot compta. Aquesta és la gràcia del bloc; i també -ho confesse- el que fa tremolar lleugerament el dit a l’hora de dir: -ale, va, “publicar”.
Publicat dins de Apunts diaris | Deixa un comentari
Enhorabona per l’anyet del blog. Qualsevol dia aprendrà a caminar i hauràs d’anar darrere d’ell.
Quan s’acaba una llibreta, no acaba el diari, no? ;P
D’altra banda, no em diràs que no és més interessant açò… T’ha passat que et contesten en persona, i per sorpresa, algun raonament que has escrit? Caldria recomanar que seguiren el procés administratiu legal: deixeu-ho per escrit i ja contestarem.
Salut i a pel segon any.
Jo també he fet un any de blog fa poc, així que estem les dos d’aniversari!
Moltes Felicitats!
ara que tinc tan lluny la teva companyia, espero almenys poder-te seguir per bloc…
una abraçada!
Oh, Jordi, Marina i Carme, moltes gràcies, i felicitats, Marina, també pel teu blocguiversari! I pel que fa a estar tan lluny. Carmeta, això podria canviar d’un moment a un altre. Mentrestant, és una alegria anar llegint-vos dia a dia.
Enhorabona i endavant: ens queden molts anys per seguir escrivint…