La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Un anyet, dalt o baix

Després d’una setmana literalment incomunicada en un viatge irrepetible -en el sentit més ample del terme- és l’hora de tornar a enganxar-se al vici de la tarifa plana. I mira, revisant el calendari em trobe que fa més o menys un any que vaig començar això del bloc. Si he de ser sincera, ni jo mateixa m’ho crec.

La inconstància és un dels perills del blocaire -o una elecció, però en el meu cas era més un risc-. De fet, la constància -segons vaig llegir en un sobret de sucre de cafè en un bar, d’aquells que estan plens de saviesa- “és la clau de l’èxit” (Woody Allen). Per a mi, el fet d’arribar a aquest més o menys primer any -amb dues setmanetes de vacances per enmig- , ja és tot un èxit.

A banda, fa gràcia llegir les coses que pensaves -o feies, o creies- fa un any. Supose que la diferència entre el que feia o creia aleshores i ara no és tan gran. Però a mesura que el bloc es faça major, aquestes diferències s’aniran fent grans. I no conec cap gènere que, dins d’un mateix format, tinga aquestes diferències. Fins i tot els diaris personals -que és a allò que més s’assembla açò que escriu una servidora-, no tenen tants canvis: perquè la lliberta s’acaba, i se n’ha de començar un altre. Ací no: ací tot s’acumula. Tot compta. Aquesta és la gràcia del bloc; i també -ho confesse- el que fa tremolar lleugerament el dit a l’hora de dir: -ale, va, “publicar”.

  1. Enhorabona per l’anyet del blog. Qualsevol dia aprendrà a caminar i hauràs d’anar darrere d’ell.
    Quan s’acaba una llibreta, no acaba el diari, no? ;P

    D’altra banda, no em diràs que no és més interessant açò… T’ha passat que et contesten en persona, i per sorpresa, algun raonament que has escrit? Caldria recomanar que seguiren el procés administratiu legal: deixeu-ho per escrit i ja contestarem.

    Salut i a pel segon any.

  2. Oh, Jordi, Marina i Carme, moltes gràcies, i felicitats, Marina, també pel teu blocguiversari! I pel que fa a estar tan lluny. Carmeta, això podria canviar d’un moment a un altre. Mentrestant, és una alegria anar llegint-vos dia a dia.

    Besots!

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.