La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Stardew Valley 1.5

El meu marit em va descobrir el videojoc Civilization, i per això em vaig casar amb ell. Bé, per això i perquè té unes cames fantàstiques.

He passat per diverses versions del Civilization (Civ, per als amics) de Sid Meiers, i algun dia potser en faré un post.

Però fa aproximadament un any, el meu cunyat, que va passar TOTES les vesprades que Ferran estava ingressat a l’hospital, jugant amb ell, ens va portar un joc anomenat Stardew Valley.

Stardew Valley em va fer entrar en el món dels videojocs de granja, que no coneixia. Es tracta de videojoc indi amb més èxit dels últims anys, i el seu creador, @concernedape, en continua sent l’únic responsable. Stardew Valley (Stardew, per als amics), té una historieta al darrere: entres en una vil·la amb uns quants NPC (Non Playable Character) amb els quals t’hi pots relacionar. Hi ha diverses capacitats que pots desenvolupar: l’agricultura, la recol·leccií, pesca, mineria o combat (perquè a les mines t’hi pots trobar monstres).

El joc és una compil·lació de petits jocs dins del joc, i t’has d’organitzar perquè tot està interrelacionat: amb la pesca pots aconseguir peix que t’ajuda a fer adob per a les plantes, que vens i pots tindre diners per a comprar armes, que t’ajuden a defensar-te a la mina, on trobes ferro i millores la regadora, que t’ajuda a regar les plantes. Ja m’entens.

Concerned Ape, conscient que 2020 havia sigut una merda d’any mundial, ha volgut remuntar l’any amb l’actualització 1.5, que inclou una expansió a una illa tropical, on sempre és estiu i els conreus serveixen tot l’any.

A Stardew ens hi hem aficionat a jugar tota la família: els caps de setmana solem entrar a la nostra granja, i intentar millorar-la, repartir-nos els diners i les tasques. Gràcies a aquest joc he entès millor la ment digital, les noves maneres de pensar dels qui pugen, de qui em separen -almenys a mi, que em vaig criar sense videojocs i amb racionament de tele-, uns quants milers de generacions. La meua infáncia possiblement s’assembla més a la dels xiquets romans que a la dels meus fills, en qüestions lúdiques. Per això em sembla tan important entendre el seu joc.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.