LA PELL DE BE

El 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans, condemnava a l’Estat Espanyol a indemnitzar a 15 dels més de seixanta independentistes detinguts durant les Olimpiades de 1992 per no haver investigat les denúncies de tortura que s’havien presentat.

Entre el llistat de vexacions patides, passar-se divuit hores dret davant una paret mentre et peguen amb una manta per tal de no deixar marca, fer-te fer flexions damunt els teus propis excrements, submergir-te el cap en una banyera repetidament fins a perdre el sentit, mullar-te tot el cos amb aigua i clavar-te uns electrodes als testicles patint descàrregues de més de tres-mil volts, o clavar-te cops de guia telefònica a les costelles mentre t’estan dient que, a l’habitació del costat, estant violant a la teva companya.

El jutge instructor d’aquella detenció va ser el senyor Baltasar Garzón. El mateix que ara, s’erigeix com a abanderat per esclarir els crims comesos durant la Guerra Civil, llavors fa fer cas omís dels visibles signes de tortura que els detinguts presentaven.

Pels qui en vulguin saber més, recomano el llibre de David Bassa L’operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92 (Llibres de l’Índex, 1997)

2 pensaments a “LA PELL DE BE

  1. Fa unes hores, un tal Josep M. ha deixat un comentari a aquest apunt d’avui. M’han semblat unes paraules gratuïtes, ofensives i de mal gust. És per això que he optat per esborrar-lo

    David Figueres

    Gràcies

  2. Em sembla que aquestes jugades són part de la llarga estratègia Garzón de despiste. Que no ho aconsegueixi, de despistar, aprofitem-nos per a bufar-li a les “patitas”…
    El PP haurà de deixar de jugar a “que viene el apocalipsis, i el desastre de la memòria!”, el PSOE, ja que el PP deixarà de bordar tant (perquè, que viene o ha venido Garzón!!) perdrà part del seu joc de por, també. Estaria bé que tanta vergonya i desvergonya de tribunals, jutges i polítics venuts pugui servir per a que aquests acabin picant pedra una temporada, i les persones que han estat troturades impunement per aquest estat sigun tractades justament. Més enllà de la tasca forta de persones com en Sebastià Salellas (que tanta en va fer!), i de (encara que amb uns quants anys i panys, i no sé si possibilitat d’acció) el Tribunal Europeu de Drets Humans, on està la força de ciutadans, líders i jutges honestos que s’hi sumin? On. S’hauria de fer evident.

Respon a dfigueres Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *