Manifestació per TV3
Anit vaig tornar de València i xispejava; hui al matí havia augmentat al grau de pluja-molesta-si-vas-sense-paraigües. I ara, en tornar de València de nou (sí, la meua vida és una noria), el que plovien eren poalades senceres d’aigua, d’aquelles que si et descuides comencen també a ploure peixos i t’abonyeguen el cotxe, els molt cabrons. Aquesta vesprada, doncs, depèn de la voluntat del temps de tindre èxit a la mani. Convocatòria: a les 19.00. Lloc: Gandia. No sé on, en concret, però tant li fa, Gandia és xicoteta -ai, si algú de Gandia llig això em matarà, però és que és veritat!-.
Ens tanquen tevetrès -àlies, la catalana- i haurem de mirar-la pel Canal Internacional. Amb això es pretén donar un poquet d’independència a Catalunya? No, el que realment volen és que ens llevem el costum de mirar TV3 i passem a vore Canal 9, que en realitat fan una programació excel·lent, actualitzada, gens masclista, i sobretot, sobertot, gens ma-ni-pu-la-daaa! El pitjor de tot és que no la guillotinen de colp, sinó que la van tancant per torns, poc a poc. Ara a Alacant, ara a la Safor… com si fóra una fallida multifuncional de l’organisme.
El millor de tot és que Canal 9 no diu ni una paraula del tema, mentre mig país -bé, en realitat és un 10& que fa el soroll que faria la meitat de la població-, es movilitza, i tothom sap perfectament què passa. Ja veus, jo ni tan sols la mire, la TV3; però em fot que em lleven la possibilitat de mirar-la. Si aquesta és la democràcia del segle xxi, anem aviats. I si continua diluviant d’aquesta manera, qui anirà aviada serà la mani…
Parafrasejant algú:
"Hi ha ideals que tenen defensors en molts llocs. Nosaltres ens tenim a nosaltres mateixos".
Molta sort.