La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

La nova temporada de l’antiga vida

Anit vaig baixar a Gandia: he de confessar que aquest trajecte en tren el feia l’any passat tots els dies -d’anada I tornada- i crec que ja estic desentrenada al cansament que produeix -o sóc un poc més vella, qui sap. El cas és que vaig baixar perquè presentaven la nova temporada de Gandia Televisió: ja se sap, cada 4 anys, canvis. La presentació es va fer al teatre del Raval. Si bé és cert que l’aforament no estava completament ple, sí que cal dir que a la platea estaven totes les forces vives de la comarca -bé, o quasi totes-. A dalt l’escenari, em vaig alegrar de tornar a vore a tots els companys.

Una de les novetats que més m’agraden és que hi ha una traducció per a llenguatge de sords en algun dels programes -Anna Blanco es va presentar en llenguatge sord, tot un detall-. Per la resta, està el magazín, que ja no és el CDD Club del Diàleg, sinó el Magadia, i el condueix Laia; un programa de debat -la tradicional Cafetera de tota la vida, conduïda per Pepe Arnau, però que li han canviat el nom, vaja-, Cali2copi es transforma en Culturalia, portats per Gemma Fullana i Salvador Caudeli; el Mercat de Músiques es converteix en un programa per a joves, i el continua portant Marc Gomar, i finalment Bios esdevé Via… Via natura. I continua venint de la mà de Sonia. La nova cara dels informatius serà Rosa Escrihuela. A més a més tinc especial curiositat per veure el programa Dossiers, que serà quinzenal o mensual -no em va quedar clar-, el conduirà JM Alfaro (cap del Levante a la Safor, i un dels meus "pares" periodístics, si se’m permet l’expressió) i el treballaran també Júlia Planelles i Òscar Grifoll. Hi haurà un programa de tendències, portat per una xica que no sé qui és, i no en recorde el nom, i finalment un de Benvinguts, que obre les portes a la societat paral·lela que viu en Gandia: la de la gent que ve de fora. A més a més, Cine Club i dibuixos per a xiquets (Sherlock Holmes!! M’encanta!!!).

Fins ací l’explicació oficial. Com a explicació extraoficial, diré que em va saltar el cor quan vaig tornar a veure a tota la gent; no sé, ho he passat tan bé en aquesta feina que sempre queda un poc de nostàlgia. Home, sempre hi havia dies fotuts, com en tot, i dies que estaves cansada i havies de fer bona cara, o dies en què l’estrés s’acumulava i hom no donava l’abast. Però és una professió bonica. Bé, sempre tindré un lloc al coret per a GTV, supose que per això vaig baixar. Estaré atenta als nous programes.


  1. Molt bé per recordar-te’n de tots els teus companys i companyes “plumillas”, fins i tot dels “nouvinguts”, però sempre tots els periodistes, els qui s’ocupeu de de la parcela escrita o llegida, se n’oblideu de la part essencial i bàsica: els tècnics i els gràfics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.