Estar davant l’ordinador escrivint un article. Aturar-te davant una dada que necessitaria un matís, una confirmació.
Tenir una rampellada de lucidesa i localitzar, a l’arxiu mental de la teva biblioteca, el llibre que saps que et podria aclarir el dubte.
Córrer cap a l’estanteria. Enllustrar-se el dit amb la pols que reposa als lloms ufanosos, que ara, treuen pit cridant la teva atenció com barjaules a la caça del client.
Repetir l’operació dos o tres vegades i llavors adonar-te que el volum objecte dels teus desitjos, va ser una aventura fugissera lluny del teu abast domèstic, que va ser tret d’una biblioteca, que va ser tornat després de l’acte.
I sentir-se estranyament decepcionat, venint-te als llavis, el regust salat del dit passant les seves pàgines que qui sap on són, qui sap on paren.