Diari d’un setembrista
Em va alegrar molt saber-ho i tot
i que ja vaig felicitar el Jordi personalment, també vull celebrar des d’aquí
que li concedissin el Premi de la Crítica Serra d’Or i que ho fessin per Diari d’un setembrista, el seu darrer llibre
de poesia. Havent llegit tots els seus llibres –ara estic a mig llegir, també, Ningú ha escombrat les fulles-, penso que aquest Diari d’un setembrista destaca perquè conté un grau de maduresa i
una serenitat noves a l’hora d’observar el món i retornar al lector la mirada
del poeta. Aquest és un llibre que, entre altres raons, m’agrada molt perquè ofereix
una poesia que no és la d’un poeta-geni ni la d’un artista il·luminat que juga
a fer filigranes verbals ni conceptuals. És, en canvi, un llibre que conté els
versos d’un home que ha après a observar des de la quietud –tant necessària- el
seu entorn i hi ha descobert les espurnes de bellesa que no ens deixa veure el
brogit de viure, però que tot i així perviuen, encara, en la quotidianitat…
la poesia, saber mirar, copçar l’instant, fer un salt i collir-lo, compartir-ho.