Dissolució
Publicat el 6 de novembre de 2005 per ricardgarcia
Travessar els marges del capvespre
i llançar el cotxe per una recta inacabable.
Endur-se a la mirada el que queda del paisatge
i desaparèixer amb els fils de llum que cauen darrera l’horitzó.
Sentir a la cara com es dissol una última llàgrima que l’aire t’ha robat.
No dir res, no pensar en res, no ser res…
Publicat dins de Els contorns del xiprer | Deixa un comentari