Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Jordi Llavina presenta “Els contorns del xiprer”

 

Jordi Llavina, narrador
i poeta,
periodista i realitzador de programes literaris com El book insígnia o
l’enyorat Fum d’estampa, presentarà el meu primer llibre de poesia, Els contorns del xiprer, a la llibreria L’Odissea
de Vilafranca del Penedès.

Aquest llibre, que ja va ser presentat a Martorell amb un recital a la Capella de Sant Joan el passat
novembre, es va publicar gràcies a què l’any 2005 va obtenir el XVè Premi de
Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent.

La presentació, per qui hi vulgui assistir, es farà a la
llibreria l’Odissea (carrer de la
Font, núm. 26, de Vilafranca del Penedès) a
dos quarts de 9 del vespre del divendres 29 de febrer.

Josep Porcar publica “Els estius” a Internet

El poeta Josep Porcar acaba de
publicar un nou llibre de poesia titulat Els
estius
en un format innovador, ja que es tracta d’un document PDF
interactiu que es pot llegir i descarregar des de Salms, el seu blog.

A més de tirar endavant
iniciatives tan interessants i útils com els Blogs de Lletres, ja fa un temps
que Porcar parlava de l’edició en format electrònic; doncs bé, ara ho ha portat
a la pràctica amb aquest nou llibre que, més enllà del paper i la tinta o de l’ordinador i els bits, és poesia com la d’aquest JORN LAX…

Definitivament, imbècils

Llegeixo a El País
d’ahir que el Metro de Londres ha censurat el
cartell de la
Royal Academy of Arts per
l’exposició dedicada al pintor renaixentista alemany Lucas Cranach.
Es veu que el pecat no és cap altre que el fet que al cartell es reprodueix una
Venus nua i això –es veu- és inadmissible al metro londinenc, ja que com diu el
representant d’aquest mitjà de transport: “Milions de persones viatgen cada
dia en metro i no els queda més remei que veure la publicitat que s’hi exposa.
Hem de tenir en consideració tots els viatgers i mirar de no ofendre ningú”.
Es
pot ser més ridícul? Mentrestant…

De la lletjor

Encara sort del refugi de la
poesia o de la música que ens salven d’un entorn del tot mesquí i rònec. I ho
dic perquè, sense ni tan sols sortir al carrer, puc veure sovint com des de la
cabina d’alguns dels molts camions que entren i surten de la zona industrial
propera a casa, es llencen ampolles, llaunes i també bosses amb deixalles. Fa
temps que també s’han afegit a aquesta pràctica els conductors d’alguns cotxes
i, també, alguns vianants. Tot va començar quan després de la fira –a l’abril
ja en farà un any- ningú es va preocupar de recollir les deixalles que havien
quedat, però tampoc ningú va fer que, qui en fos responsable, fes la seva feina.

Com d’il·lús que vaig ser quan,
fa unes setmanes, vaig tenir una petita esperança al saber que tindria com a veïna
la Policia Local.
Vaig pensar que ara que segur que hi passarien les patrulles, potser si que se
n’adonarien de l’estat de la neteja pública i curosos com són amb les coses del poble i els seus veïns, cridarien
l’atenció a qui convingués. Però no, passen i tornen a passar sempre en una
mena d’èxtasi que els evita de veure coses tan terrenals. Què hi farem, potser és
que han estat cridats a més altes missions que s’escapen a la meva comprensió.

El cas és que des de fa mesos,
molts mesos, això és el que em trobo…

Primavera alta

La gent que t’estima sap com
omplir-te les mans d’alegria. I això és el que t’ha passat quan has arribat a
la feina i a l’armari on hi deses els llapis i les carpetes, hi has trobat un
peix de fusta que, en mig d’una mar tota vermella, neda entre les paraules Blai Bonet i El color.

Amb prou feines has tingut el llibre a les mans -una edició magnífica del Consell de
Mallorca
– has alçat la mirada i has trobat qui et somreia amb
complicitat des de l’altre extrem de la sala. Gràcies, li has dit en veu baixa
mentre els teus dits ensopegaven amb un punt que sobresortia de les pàgines del
llibre per conduir-te, directament, al poema Primavera alta…

42è joc literari: La plaça del diamant

En aquest món de blogs sabem que torna a ser dimecres
perquè a Tens un racó dalt del món
s’hi juga. I avui, en homenatge
a Mercè
Rodoreda
, comença el 42è joc
literari
organitzat pel Jesús M. Tibau. En aquesta iniciativa hi
col·laborem una seixantena de blogs entre els quals s’han repartit fragments de
textos inventats per l’organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del
diamant
. Qui vulgui participar haurà de descobrir…

La literatura catalana després de Frankfurt

Els propers dies 8 i 9 de febrer es faran a l’Auditori del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana després de Frankfurt.

Concretament, s’han organitzat tres taules rodones. La primera, dedicada als escriptors, serà moderada per Anna Ruiz Mestres i hi participaran Jordi Coca, Albert Mas Griera, Biel Mesquida, Josep Piera i Isabel-Clara Simó. La segona taula, moderada per Jordi Llavina, és dedicada als…

Coral romput

Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d’infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d’una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l’empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l’escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l’avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.[…]