Cupressus sempervirens

En Ramon Moix no és algú que es conformi amb una sola lectura del que té al davant, sinó que la seva és una mirada entrenada a travessar el text, i també la realitat, per il·luminar la cara oculta d’allò que està llegint o vivint. Per això, és per a mi un luxe que sigui un dels primers lectors de la meva poesia i que hagi volgut presentar, fa uns dies a Sant Llorenç d’Hortons, El llibre que llegies. No és la primera vegada que parla públicament d’un dels meus llibres, fa un temps ja ho va fer i com llavors he de dir que no només ha estat interessant escoltar-lo, sinó que una vegada més n’he après de les seves paraules.

L’altre element emotiu d’aquesta presentació va ser la immediata connexió amb el públic. Amb moltes de les persones que ens van venir a escoltar hi comparteixo des de la infància un munt de referents, de manera que ens vam entendre de seguida sense necessitat de fer gaires compliments. Tot i que fa anys que no hi visc a Sant Llorenç, vaig comprobar amb alegria que la complicitat del que vam viure plegats encara ens lliga. Era curiós veure com hi havia qui situava amb una extrema facilitat alguns versos en un espai físic o en un moment de les nostres vides sense equivocar-se.

Us deixo un vídeo amb el parlament del Ramon, però abans de tancar aquest post no me’n vull estar de dir que la sala era plena de gom a gom i que vam desmentir allò que diu que ningú no és profeta a casa seva. Ens ho vam passar molt bé i a mi m’han quedat moltes ganes de tornar-hi aviat.

Tot i el molt ajut de les bones crítiques, els llibres necessiten que se’ls tregui a passejar perquè es trobin amb els lectors. És per això que de El llibre que llegies n’hem fet un bon grapat de presentacions per ensenyar-lo, per parlar-ne i per oferir-lo. Tenia, però, la recança que no em passés com amb Els contorns del xiprer i amb De secreta vida, que no va ser possible portar-los a Sant Llorenç d’Hortons. Però no, aquesta vegada sí que hi podré presentar El llibre que llegies gràcies als bons oficis i a la perseverança  d’en Ramon Moix, que també serà qui s’encarregarà de presentar-lo diumenge que ve.

Entendreu que aquesta sigui una presentació especialment emotiva per a mi per diverses raons. Una, perquè tot i que faci gairebé 25 anys que no hi visc a Sant Llorenç, és on vaig néixer, m’hi vaig criar i hi vaig aprendre moltes de les coses que després m’han fet servei. Una altra, perquè en Ramon Moix no és només un dels meus lectors més antics (de quan encara ni tan sols somiava publicar), sinó també perquè no podria dir des de quan som amics, segur que des de sempre. I tercera, perquè en molts racons de El llibre que llegies hi ha moments i experiències viscudes justament a Sant Llorenç. De fet, penso que encara seria molt més fàcil d’entendre si dic que em fa il·lusió perquè sóc hortonenc.

Com sempre, ja sabeu que si us ve de gust venir-nos a escoltar, estarem contents de compartir una estona amb vosaltres. Serem a la sala d’actes de l’Ajuntament (Carrer Major, 36) de Sant Llorenç d’Hortons el proper diumenge, 9 de setembre, a les 12 del migdia.