‘Londres nevat’ a Martorell
Publicat el 27 de febrer de 2010 per ricardgarcia
Fa uns quants dies, en Jaume de la
llibreria MésQueLletres de
Martorell em va convidar a presentar Londres
nevat, el darrer llibre de relats de Jordi
Llavina. De seguida li vaig dir que sí, perquè la primera vegada
que el vaig llegir ja vaig pensar que en aquest llibre de relats l’autor
no es limita simplement a fabular, sinó que ens dóna molt més que no
pas allò que col·loquialment en diem “fer literatura”. És per això que
jo deia que el meu apunt sobre Londres nevat del passat
novembre, s’hauria pogut titular ‘Més que literatura’.
llibreria MésQueLletres de
Martorell em va convidar a presentar Londres
nevat, el darrer llibre de relats de Jordi
Llavina. De seguida li vaig dir que sí, perquè la primera vegada
que el vaig llegir ja vaig pensar que en aquest llibre de relats l’autor
no es limita simplement a fabular, sinó que ens dóna molt més que no
pas allò que col·loquialment en diem “fer literatura”. És per això que
jo deia que el meu apunt sobre Londres nevat del passat
novembre, s’hauria pogut titular ‘Més que literatura’.
Aquí
podeu llegir el que llavors vaig dir de Londres nevat.
Ara, però, que el temps m’ha fet pair millor el llibre, m’adono que
encara hi puc afegir coses. Han passat uns mesos i les històries encara
són ben vives al record. Això no és fàcil que passi, però en els dos
darrers llibres d’en Llavina hi ha dos elements que donen una tremenda
força a la narració, d’una banda la densitat vital que s’hi respira i,
penso que com a conseqüència d’això, la proximitat de la seva prosa amb
la poesia.
podeu llegir el que llavors vaig dir de Londres nevat.
Ara, però, que el temps m’ha fet pair millor el llibre, m’adono que
encara hi puc afegir coses. Han passat uns mesos i les històries encara
són ben vives al record. Això no és fàcil que passi, però en els dos
darrers llibres d’en Llavina hi ha dos elements que donen una tremenda
força a la narració, d’una banda la densitat vital que s’hi respira i,
penso que com a conseqüència d’això, la proximitat de la seva prosa amb
la poesia.
Aquest és un llibre que a banda
d’una desafortunada valoració feta amb més mala baba que no pas amb
criteris literaris (sembla que el món editorial ja les té aquestes
coses), ha tingut i té encara molt bones crítiques, tant en els diaris
de tota la vida com en un àmbit tan independent com el dels blocs.
Mireu, doncs, que en diuen bons lectors com el David del llunÀtic
o el Joan d’Ucronies.
d’una desafortunada valoració feta amb més mala baba que no pas amb
criteris literaris (sembla que el món editorial ja les té aquestes
coses), ha tingut i té encara molt bones crítiques, tant en els diaris
de tota la vida com en un àmbit tan independent com el dels blocs.
Mireu, doncs, que en diuen bons lectors com el David del llunÀtic
o el Joan d’Ucronies.
Si no ho heu fet encara, us
convido a llegir Londres nevat, i us convido també, el dijous
4 de març a les 8 del vespre a la Capella
de Sant Joan de Martorell (carrer de Pere Puig, 61), a
escoltar-nos al Jordi Llavina i a mi. Parlarem del seu darrer llibre i
de tot allò que ens vulgueu preguntar.
convido a llegir Londres nevat, i us convido també, el dijous
4 de març a les 8 del vespre a la Capella
de Sant Joan de Martorell (carrer de Pere Puig, 61), a
escoltar-nos al Jordi Llavina i a mi. Parlarem del seu darrer llibre i
de tot allò que ens vulgueu preguntar.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari