Cupressus sempervirens

Gràcies a la recomanació del Martí he pogut llegir Marques, un petit llibre de 70 pàgines de Bernardo Atxaga que ha traduit al català en Josep Maria Fonalleras.
En aquest llibre, que comença amb l’evocació de les traces fetes per
algú fa set mil anys en un bloc de pedra, Atxaga rememora les marques
dels bombardejos de Guernika. I he de dir que de debò el recomano,
perquè pel que fa a les discusions i les polèmiques sobre la necessitat
de recuperar o no la memòria de la guerra civil espanyola -o de
qualsevol altra guerra- i els seus morts, aquest és probablement el
text més savi he llegit. Comença així…

Tots aquests dies, mentre els rostres d’espant i desconcert dels nens
de Gaza se’m sobreposaven a les cares alegres i il·lusionades dels
nostres, en volia parlar, però les paraules se m’embolicaven com se
m’embolicaven també els pensaments. No em resulta gens fàcil entendre
aquesta guerra crònica entre àrabs i jueus mentre occident només es
pronuncia atenent a les seves pròpies estratègies i necessitats. Avui, però, les he trobades les paraules…