Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

La veu recuperada, 1


        "La luz se derramó
        en los manteles limpios de la tarde."
                            (José Ángel Valente)

Ha plogut
i les oliveres del jardí destil·len plata.
Només un tirant
travessa l’infinit a la teva espatlla;
el dia s’ha aturat com el gat damunt la biga.
Ha plogut
i les oliveres del jardí destil·len plata.


Intel·ligibilitat i bellesa

És decebedor que ja ben entrat el segle XXI, i també entre la gent del
meu gremi, hi corrin encara més o menys soterrats vells prejudicis.
Sovint hi penso quan sento algú a dir allò de "No, és que jo sóc de… lletres". O poseu-hi "… de ciències",
que pel que fa al cas és el mateix. No puc entendre que ens posem
barreres de manera tan condescendent i ens parem la trampa de creure
que el món està compost de parcel·les estanques…

Cristalls de temps, 8

Ens atrapen cristalls de temps sense espera
mentre les tardes de febrer s’esvaeixen.

Cau oblic un raig de sol ple d’insectes
i a un racó del jardí el groc es vessa.

De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,
les teves mans plenes, les llums primeres…

Callats ens estimem els dies de por i brogit.
Reposen sota un silenci de paraules quietes
la teva veu i la meva.

Cristalls de temps, 7


Les tardes ja tiben la llum.
Has netejat i endreçat el jardí
quan esclata al paisatge
l’ametller com una taca impúdica.
Tot és a punt per la primavera.
Has podat les branques d’alguns arbres
i recollit les fulles que tenyien la terra,
has retallat l’herba de l’hivern i l’heura.
Tot és a punt -dius-
mentre que com trens que travessen el paisatge
els pensaments t’allunyen.
Les tardes ja tiben la llum
i que encara no és demà
somies.