Cupressus sempervirens

Com tantes altres vegades deixes passar els minuts escoltant. Del llit
estant sents l’incipient moviment d’un tren, el ferro que gruny als
eixos, el xerricar de les rodes que freguen les vies, els cops secs
entre els vagons com pedres rodolant per una tartera, la quietud freda…

Amb el correu d’avui he rebut un sobre de l’Ajuntament de Barcelona amb un exemplar del llibre dels Jocs Florals d’enguany. Entre els diferents continguts d’aquest llibre hi ha el Resum de l’any poètic 2008 que ha fet en Jordi Llavina. Llegir-lo m’ha proporcionat una agradable sorpresa, ja que m’hi dedica un paràgraf que diu així…

Ha fet un ruixat benèfic. Ara tot és moll i el sol amable de la tarda travessa el jardí. L’olivera regalima llum nova. Com un llampec em venen al cap uns versos de José Agustín Goytisolo.
No sé pas perquè, tant és. El cas és que hi ha vegades, com quan sento les
olors gairebé imperceptibles de les persones que estimo, que un corrent
elèctric em recorre i sé que sóc viu. Llavors entenc en la seva
plenitud -crec- el que Goytisolo deia…