Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Algunos libros buenos

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

La Vanguardia d’avui
publica, a les pàgines d’opinió, un article del Jordi Llavina titulat Algunos libros buenos. L’article conté
una colla de recomanacions de lectura entre les quals hi ha, també, la invitació
a llegir De secreta vida…

Maria-Mercè Marçal

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4



st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Escolto, mentre escric això, la
veu de la Cinta Massip
recitant versos de la
Maria-Mercè Marçal i la guitarra del Toti Soler que els
encoixina. Avui, que fa deu anys que la Marçal va morir, he tornat a recuperar, com
tantes i tantes tardes, els seus poemes, la seva poesia tan perdurable, tan
plena, tan viva. La llegeixo o l’escolto i em sento millor. La poesia de la Maria-Mercè Marçal
té la virtut que només tenen algunes pintures i algunes músiques, també alguns
paisatges, té la virtut de…

La literatura catalana després de Frankfurt

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

El passat mes de febrer es van fer a Vilafranca del Penedès
les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana
després de Frankfurt
. De les tres taules que es van fer, només vaig poder
assistir a la dels escriptors. Ara, però, ja es poden llegir totes les
intervencions perquè ahir a la tarda es va presentar, en forma de llibre, tot
el que els dies 8 i 9 de febrer es va dir a l’auditori del Vinseum. El llibre
conté les intervencions de…

Joan Margarit, Premi Nacional de Literatura

Aquesta
entrada del blog no és nova. Tot i que aparegui aquí i  amb data  d’avui 3
de juliol, en realitat és del passat dilluns 30 de juny. Però he hagut
d’esborrar l’original i tornar-la a fer per recuperar l’aspecte
tradicional del blog que, per alguna raó que ignoro, havia canviat. Els
follets del teclat i, sobretot, la meva poca traça em van fer una mala
passada que no he estat capaç de solucionar d’una altra manera. El que segueix és el que hi deia:

Mes
d’una vegada i de dues he sentit com la poesia de Joan Margarit se’m
clavava a l’estómac i ja no me’n podia desprendre. També em va passar
amb aquesta Casa de Misericòrdia per la qual ara li ha
estat concedit el Premi Nacional de Literatura. Transcric, com una
humil celebració, un dels poemes del llibre. Podria haver estat
qualsevol, però he triat ‘Sequera d’hivern’ perquè conté…


¿lo cuálo?

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Ben bé, si per alguna cosa m’ha
servit haver de patir les demostracions de testosterona rància i d’eufòria
patriotera d’aquests darrers dies, ha estat per confirmar que jo no hi tinc res
a veure amb aquest món de rojigualdas, toros i pollastres que ha envaït
els carrers presumint de mala educació. L’acudit d’avui d’en Forges ho expressa
molt i molt bé. No sé si n’hi ha per plorar, però és ben trist…