Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

‘El llibre que llegies’ a les ones

A primers de mes vaig ser a Tortosa perquè havia quedat amb en Jesús M. Tibau per gravar un capítol del programa de TV Tens un racó dalt del món dedicat a El llibre que llegies, el meu darrer llibre de poesia. Doncs bé, ara us puc dir que el programa s’emetrà el dimecres, 30 de gener, a les 9 del vespre i es tornarà a passar diverses vegades durant la setmana. No sé del cert fins on arriba el senyal de Canal21Ebre, però si sou a les comarques del sud del país i us ve de gust, segur que ho podreu veure.

I a banda del programa de l’amic Tibau, aquesta setmana també s’emetrà l’entrevista que em va fer en Josep Díaz-Galera per Petit munt de lletres, el programa de poesia que realitza setmanalment. En aquest cas les emissions seran a través de Ràdio Martorell (91,2FM) el dijous 31 de gener a la 1 del migdia i el dissabte 2 de febrer a dos quarts de 3 de la tarda.

Des d’aquí agraeixo al Jesús i al Josep que m’hagin convidat a participar en els seus programes i, també, aquesta dèria que tenen de fer córrer la literatura a través de les ones.  I a la resta, és clar, us convido a seguir els seus programes.

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari

Roses d’hivern


Ancorades a una paret del jardí, resisteixen les roses d’hivern. La tarda és grisa i ventosa, comença a fer fred, però les tiges més altes sostenen encara les restes del seu esplendor vellutat. A la resta del roser només hi queden algunes fulles i els calzes secs de les flors mortes. Però aquest migdia, les roses d’hivern encara maldaven per atrapar algun raig d’aquest sol tebi de gener en la carn clivellada dels seus pètals. Talment com nosaltres, que ancorats en la bellesa d’uns llavis o d’uns ulls ens resistim, també, a morir.

Lleument gebrada de sang


S’ha llevat amb els ulls esbatanats i vermells com les dues meitats d’una taronja sanguina. Ha estat llarga la nit, massa. Falten pocs minuts perquè comenci a clarejar i la llum el rescabali de l’insomni, però encara no es pot deslliurar de l’ànsia que ha passat. Submergir-se en la foscor ha tornat a ser com quan vorejava el precipici, com tornar a tastar aquell verí que l’abocava als pous de l’ànima i sentir una altra vegada l’estranya força que l’empenyia a no ser ell, a ser en el mateix cos algú altre. I per això, perquè no li quedi dintre cap esqueix de l’altre, s’afanya a apujar les persianes mentre les restes de la nit se li dilueixen en la mirada, encara lleument gebrada de sang.

El procés de l’escriptura


Després de menjar i beure tan com es menja i es beu en els grans dinars familiars, s’acostumen a produir llargues sobretaules trufades de converses i digressions que mai se sap cap a on derivaran. Doncs bé, entre els efluvis de l’alcohol i l’esverament de la sobretaula de Nadal, alguns vam acabar parlant de literatura al mateix temps que parlàvem del vi, de política i d’un parent que no puc anomenar perquè no hi era i perquè no hi ha qui l’aguanti.

Passades gairebé dues setmanes i amb la carn d’olla ben païda, les converses s’han esborrat, però m’ha quedat la recança de no haver sabut donar resposta adequada a la Laura, la meva cunyada, que tenia curiositat sobre el procés concret de l’escriptura. Ara, però, ho faré amb un text que vaig escriure ja fa un parell de cursos per respondre la pregunta d’una noia que feia el seu Treball de Recerca de Batxillerat sobre la creació literària.

Quina és la tècnica que més utilitza per a donar forma a una idea literària? és la pregunta que se’m va formular en aquell moment, i la resposta ha de servir també per respondre’t a tu, Laura, i a qui se’n pugui interessar, i així arrodonir la conversa que amb el cap una mica tèrbol vam tenir després de dinar el dia de Nadal. Gràcies per l’interès i la curiositat. Diu així…