Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Han tornat

Publicat el 31 de març de 2010 per ricardgarcia
Han tornat. Ja t’ho havien dit, però tu encara no n’havies vist cap fins
que aquest matí, quan sorties de casa, una oreneta t’ha dit
el bon dia traçant un gir perfecte entre tu i el món. És estranya la
fascinació que aquests ocells et produeixen encara ara, que com quan
eres petit pots passar llargues estones dels capvespres d’estiu badant
amb les seves acrobàcies…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Altaveus

Publicat el 28 de març de 2010 per ricardgarcia

He estat uns dies de viatge i a la
tornada m’he trobat que el diari Al dia  i RTVVilafranca
s’havien fet ressò de la meva feina. Concretament, al diari que es
distribuí el passat 20 de març es va incloure un extracte de
l’entrevista que l’Arantxa Solís m’havia fet dies enrere, mentre que el
dijous 25 de març es va emetre el vídeo que il·lustra aquesta entrada. Aquí i
aquí
s’hi pot llegir el contingut de l’entrevista a Al dia i
de la notícia a RTVVilafranca. 

Sempre resulta agradable que hi
hagi qui doni valor a allò que un fa, sobretot si pertany a un àmbit tan
minoritari com ho és el de la poesia, per això des d’aquí dono les
gràcies a aquest dos mitjans de comunicació que han fet d’altaveu de la
meva activitat poètica.

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari

Dia mundial de la poesia 2010

Publicat el 21 de març de 2010 per ricardgarcia

Cada 21 de març, des de que aquest dia va ser proclamat Dia Mundial
de la Poesia, arreu del territori es fan actes
per commemorar-ho. A més, la ILC 
el Centre UNESCO  de
Catalunya editen un opuscle amb un poema dedicat a la poesia. El
poema triat enguany és obra del poeta Jordi
Pàmies, es titula La poesia i ha estat traduït a vint
llengües. Aquí el teniu:

Com el galop, mig oblidat,

d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…

Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

Jordi Pàmies dixit.

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari

Llavina+Garcia: Versos a dues veus

Publicat el 16 de març de 2010 per ricardgarcia
Demà passat, dijous 18 de març a
les 8 del vespre, el Jordi
Llavina i jo
serem al Casal de
Vilafranca del Penedès (Rbla.
de Ntra. Senyora, 37, 1r pis) per participar en un acte titulat Versos
a dues veus que, tot i que és organitzat pel Club de Lectura del
Casal, és gratuït i obert a tothom.

Us convidem a venir-hi, i ja us
podem dir que en aquesta ocasió no només ens limitarem a llegir alguns
dels nostres poemes, sinó que també aprofitarem per parlar-ne i
comentar-los, entre nosaltres  i amb tothom que hi assisteixi i  hi vulgui
participar.

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari

Delibes i la iaia Ana

Publicat el 14 de març de 2010 per ricardgarcia
Des de divendres al matí, quan vaig
sentir a la ràdio que Miguel Delibes
havia mort, que no paro de pensar en la meva àvia materna. La iaia Ana
era de Lorca i va venir a Catalunya l’any 1955 deixant enrere un món
tant ple de misèria i humiliació que mai més no hi va voler tornar.  I
quan algú, encuriosit pel deix murcià de la seva parla li preguntava
d’on era, ella sempre responia el mateix: De donde coman mis hijos…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

‘Fin’ a l’Aqualata

Publicat el 11 de març de 2010 per ricardgarcia
Ja fa uns mesos que la vaig llegir,
però encara li donava voltes a algunes coses. Per això, i perquè he
tingut la sort que la llibreria
Aqualata m’hagi convidat a parlar amb en David Monteagudo de la
lectura que jo n’he fet de la seva obra, acabo de rellegir el darrer
capítol de Fin,
la primera novel·la d’aquest autor que ha estat publicada per Acantilado. 

Tant si heu tingut la temptació de llegir Fin,
com si ja ho heu fet i us queda cap dubte que vulgueu aclarir, sou
convidats demà divendres 12 de març a dos quarts de 8 del
vespre a la llibreria Aqualata  (carrer Sant Josep, 14
d’Igualada). Jo explicaré les meves impressions com a lector i després
en Monteagudo ens aclarirà tot el que vulguem. Que no us espanti el
fred, a l’Aqualata si està calentó!

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari

M’aclame a tu, te’n recordes?

Publicat el 10 de març de 2010 per ricardgarcia
Tot sovint m’atrapen els records de les coses que hem viscut i em diuen
l’edat que  tenim. No em sap greu però, perquè aquí seguim, ferms. Avui
han estat les cançons de l’Ovidi
Montllor i aquells  discos de vinil que compràvem i les estones que
hem passat junts escoltant-lo i tantes coses que… I tot i  que són
quinze els anys que fa que l’Ovidi és mort, encara l’escolto.
Escoltem-lo encara com canta els versos de Vicent
Andrés Estellés. M’aclame a tu, te’n recordes?…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Lliçons d’humilitat

Publicat el 9 de març de 2010 per ricardgarcia
Massa sovint ens hem cregut aquella dita que diu que pagant,
Sant Pere canta, i potser sí que n’hi ha algun de Sant Pere que el
podem fer cantar amb dinerons, però aquest no és el cas, és clar, de la
meteorologia. Les darreres dècades ens hem emmirallat en els nostres
veïns del nord, però ni el nostre és un país ric  i eficient com el dels
alemanys, ni nosaltres som especialment obedients amb el que se’ns
recomana que fem, sobretot si el consell ve dels poders públics. Quan
això passa no triguem ni un instant a treure’ns la dignitat de la
butxaca i a preguntar ostentosament qui s’han cregut que són aquests  per dir-me…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

El cos de les dones, 2

Publicat el 8 de març de 2010 per ricardgarcia
Quan el passat novembre vaig descobrir
Il corpo delle donne,
ja en
vaig parlar. Però avui, Dia
Internacional de les Dones, us convido que veieu el documental El
cos de les dones dirigit per Lorella Zanardo
el 2009.

En aquest treball es parla de
l’ús que a la televisió italiana es fa del cos de les dones després de
constatar que les dones reals estan desapareixent de la televisió i
són substituïdes per una representació grotesca…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Igudesman & Joo

Publicat el 7 de març de 2010 per ricardgarcia
Quant ahir en Tibau va
proposar que pengéssim vídeos amb músiques dels 70, me’n vaig estar de
posar la versió d’I will survive que fan dos bons músics
que vaig descobrir gràcies al You Tube ja fa temps.
Són el violinista rus Aleksei Igusdesman
i el pianista coreà Richard
Hyung-ki Joo, que després d’adquirir una sòlida formació clàssica
han format un duet ben peculiar…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Sweet Caroline / Revival dels 70

Publicat el 6 de març de 2010 per ricardgarcia
L’amic Tibau, que dedica els dissabtes a
la música, ens ha convocat des del seu bloc ha fer un revival
dels 70 consistent a penjar des dels respectius blocs algun vídeo
amb música d’aquell moment. Primer he pensat en la força que em transmet
l’I
Will Survive  de la Gloria
Gaynor,
però de seguida m’ha vingut al cap una cançó que jo escoltava molt
llavors…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Encara ‘Corro sota la pluja’

Publicat el 3 de març de 2010 per ricardgarcia

Ho havia d’haver penjat ahir, però no
vaig ser-hi a temps, i avui la pluja no para de fer-me memòria que ja he rebut el nou videoclip que l’Anna Roig i
L’ombre de ton chien han fet de la seva cançó Corro sota la
pluja. D’aquesta cançó ja en
vaig parlar el setembre passat, poc abans que l’Anna i els
chiens guanyessin amb ella el Premi
Cerverí 2009.

Des del primer moment que vaig
escoltar Corro sota la pluja, que aquesta cançó em té encantat.
No em pregunteu la raó perquè no la sé pas, però escoltar-la m’omple
d’aquesta singular alegria que transmet l’Anna Roig quan canta, com la
que sentia quan era petit  i corria -encara ara ho faig- sota la pluja
sense paraigües. Escolteu-la i ja em direu que us sembla. I si en teniu
ocasió (al seu myspace podeu
consultar les actuacions), aneu-los a sentir en directe, perquè cara a
cara amb el públic aconsegueixen transmetre una sensació de calidesa i
de felicitat molt d’agrair en mig de l’aspror que ens envolta.

Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari