Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

De Girona a Vilanova

Aquesta setmana l’agenda és més atapeïda que de costum. A més de la
feina de cada dia hi tinc anotades dues cites prou interessants. La
primera diu que demà a les 8 del vespre seré a la Casa de Cultura de Girona per llegir poesia amb en Jordi Llavina. Ja fa un cert temps que en Roger Costa-Pau em va proposar de participar en un dels actes d’AraPoesia – XIV Festival de Poesia de Girona, i a mi -ja us ho podeu imaginar- em va faltar temps per dir que sí.

La segona serà divendres a Vilanova i la Geltrú després que la Cesca Mestres, de l’editorial El Cep i la Nansa, em convidés a participar en un dels actes de l’A09_ESPLET – Tardor de llibres.
En aquest cas no es tracta d’un recital, sinó que som convidats en
Llavina i jo -a partir de les 5 de la tarda al Foment Vilanoví- a
dialogar en públic sobre les nostres darreres creacions poètiques, tot
i que segur que algun poema nou també caurà.

Ja ho veieu doncs
que aquesta és una setmana atrafegada, però encara sort que m’ha tocat
una bona parella de ball. Si sou a prop, tant d’un acte com de l’altre,
no dubteu que hi sou convidats.

Corro sota la pluja

Del grup Anna Roig i L’ombre de ton chien ja n’he parlat en dues ocasions anteriors, aquí i aquí. Ara, però, m’he assabentat que una de les seves cançons ha estat nominada pel Premi Cerverí 2009
a la millor lletra de cançó. Aquest premi, tot i que un jurat s’ha
encarregat de triar les cançons que hi poden optar, es concedeix per
votació popular. A més d’Anna Roig i L’ombre…
també han estat nominades cançons de Joan Miquel Oliver, El petit de
Cal Eril, Mazoni, Elena, Manel, Remigi Palmero i Estanislau Verdet, i
n’hi ha més d’una que m’agrada prou, però jo em decanto per Corro sota la pluja.
M’agrada molt sentir cantar l’Anna -sobretot en directe- i la música
d’aquesta colla de bons músics que l’acompanyen, per això els he donat
el meu vot i us proposo que els escolteu i, si també en quedeu
convençuts, els voteu abans del dimecres 30.

La terra oberta i molla

Tot i ser maldestres, les pluges d’aquest final d’estiu han omplert
l’aire d’una olor que tenia mig oblidada: l’olor que fa la terra
l’endemà de la pluja. Quan surto de casa de bon matí i tot ho omple, em
reconcilia amb les ganes de viure, llavors respiro fondo i els perfums
barrejats d’aigua, terra i fonoll em duen a una infància de carrers
sense paviment, de vinyes acabades de collir i de camps llaurats i
prestos a rebre les pluges de tardor…

Meditació de Vil·la Joana

El franquisme només el vaig viure d’esquitllada, sóc del 62, però
aquell mestre que vaig tenir fins als 12 anys no havia perdut les
maneres de l’oficial de l’exèrcit que havia estat i ens feia tastar amb
una violència cruel -dia sí, dia també- la contundència del regle i
d’unes mans grosses i plenes d’ira i de ressentiment. Els matins
hissàvem les banderes -la de l’Espanya franquista amb l’àguila, la vermella i negra de Falange amb el jou i les fletxes i la tradicionalista dels Requetès- i cada tarda les arriàvem, tot plegat en formació i amanit amb uns càntics del Cara al sol que amb aquelles veuetes infantils devien resultar més ridículs que no pas marcials…

Poesia i Jazz a Llavaneres

Mai no he sentit la Laia Noguera recitant la seva poesia i ja fa temps que en tinc ganes. El Jordi Llavina sí que l’he sentit i m’agrada la seva poesia. Per sentir-los, a ells i el SongBook Trio, i gràcies a l’empenta del Joan Calsapeu, aquest vespre a les 9 seré al Casal de Llavaneres. Si sou a prop i us hi acosteu, penso que no us decebrà.

PS: Acabo de sentir el Joan Margarit al Parc de la Ciutadella i n’aplaudeixo les seves paraules. És bo que algú com ell amb el do de la paraula digui les coses com són quan les ombres del feixisme ens enterboleixen la vida.

 

Arròs amb conill

Quan he sortit al pati a collir figues -de l’hort dels avis en queda
una magnífica figuera de coll de dama- m’ha sorprès la sentor de les
que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest
punt d’agre que hi havia en l’aire m’ha resultat tant proper que m’ha
agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del
setembre quan era un nen de poble: l’aire espesseït…