Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Recital al Centre Comarcal Lleidatà

Ara que ja ha passat Sant Jordi i després d’haver recollit el Premi de
Poesia Vila de Martorell
, em plau convidar-vos al recital de
poesia que faré el divendres, 29 d’abril, al Centre Comarcal
Lleidatà
dins del cicle Racó Poètic dels Divendres que coordina la Teresa Costa-Gramunt.

En aquest recital que presentaran la Teresa Costa-Gramunt i l’Anna Ruiz Mestres, aprofitaré per llegir alguns poemes antics, però sobretot
llegiré poemes de El llibre que llegies que ha estat premiat a
Martorell i s’editarà l’any que ve.

En aquest enllaç hi trobareu la informació del lloc i l’horari per si hi voleu venir. Els que sou facebooqueros, també podeu trobar aquí la
informació del recital.

Si us decidiu a venir, estaré content que ho feu i passarem una bona
estona.

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari

Entrevista a Ràdio Martorell

Aquest matí, dins del programa Martorell al dia que emet Ràdio Martorell, he tingut l’oportunitat de parlar de poesia i del llibre guanyador del Premi de Poesia Vila de Martorell 2011. El Jaume Monés ha estat l’encarregat d’entrevistar-me i m’ha agradat com ho ha fet.

Si voleu escoltar el que n’ha sortit, només heu de clicar aquest enllaç de  goear.

Premi Vila de Martorell 2011

Estic content i ho vull compartir amb tots vosaltres. Aquest matí m’han trucat per dir-me que el jurat de la XXXVIa edició dels Premis Vila de Martorell, composat per Jordi Julià, Rosa Lentini, Susanna Rafart, Cèlia Sànchez-Mústich i Alex Sussanna, ha decidit atorgar el premi de poesia catalana al llibre que jo hi presentava.

Es tracta d’un llibre que havia estat finalista als premis Carles Salvador de València i Joan Alcover de Palma, però finalment serà a Martorell que prendrà cos quan es publiqui, pels volts de Sant Jordi de 2012, amb el títol amb què va néixer, El llibre que llegies, en lloc del nom provisional amb què ha estat presentat a concurs.

L’entrega del premi es farà el 22 d’abril al vespre, coincidint amb la presentació del llibre País de vent de Jordi Llavina, guanyador en l’edició del 2010.

Carnassa

Acabo de rebre, no
fa gaire estona, una trucada sorprenent: “Buenas
tardes, le llamo de Tele5…”
Ja hi som, una altra pesada que em vol fer
una enquesta –he pensat. Però no, no era una enquesta. La noia que trucava va i
m’engalta: “Hemos sabido que un joven ha
apuñalado a sus padres en la calle Montserrá de Martorel…”
Refot!, si això
és el carrer de casa, què diu aquesta dona? Però ella ha seguit: “…y le llamamos para que nos cuente que ha
ocurrido…”
Me l’he tret de sobre de seguida i he penjat com qui espanta
una mosca vironera abans no pongui els ous.

Ara, però, que hi
penso, em venen tot de consideracions al cap sobre com es fa periodisme a les
espanyes i, sobretot, en algunes televisions: Qui em trucava ha tirat de guia telefònica
i ha trucat a un número –o a diversos, és clar- del carrer Montserrá de Martorel
sense cap possibilitat ni interès de contrastar el que jo
li pogués explicar. La noia que m’ha trucat no em coneix, ni sap qui sóc ni
quina veracitat pot tenir el que jo li digui, però tot i així em demanava que
li expliqués la pel·lícula dels fets.

A banda d’això,
també dubto que pugui tenir gaire interès la notícia d’aquest episodi de
violència més enllà dels afectats i de les necessàries mesures de seguretat al barri o a la població on ha passat. Però a hores d’ara ja sabem com agrada la
pornografia informativa i com Tele5 n’ha fet un gran negoci després de convèncer
milions de pobres ànimes del seu dret a saber què passa als budells dels seus
veïns mentre els propis bramen delerosos de més sang.

La noia que m’ha
trucat tenia pressa, es notava. De ben segur que ella també sentia bramar la
fera darrera seu, i abans no fugís a un altre circ li havia de donar carnassa.
Tant li era la qualitat de la notícia, el que importa és que el monstre
s’afarti i el públic no tregui els ulls de la pantalla.

[Fotografia de Cal Pepet del Xica]