Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Arxiu de la categoria: Castells de cartes

‘L’ombra dels dies roja’, Premi de la Crítica

Publicat el 18 d'abril de 2010 per ricardgarcia
En
un altre moment ja vaig posar al bloc un poema de L’ombra
dels dies roja de Carles
Miralles. Avui ho torno a fer per celebrar que aquest llibre ha
rebut el Premi de la
Crítica 2010.  A més, penso que ha estat premiat en un bon moment,
tot just quan falten pocs dies per Sant Jordi i les editorials, que ens
ofereixen munts de propostes, obliden sovint  la poesia.

Moltes vegades els premis són motiu
de crítiques, però també tenen virtuts com la que, en aquest cas,
assenyala el mateix Carles
Miralles quan diu
que “Un premi és…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

La pluja i Francis Ponge

Publicat el 7 d'abril de 2010 per ricardgarcia
No només no em destorba la pluja, sinó
que m’agrada i em relaxa quan cau pausada i tranquil·la com aquesta
tarda. Des de l’olor barrejada de pols i aigua de la gotellada inaugural
fins a l’aire vidrat de després d’haver plogut, tot és una festa.
Les aromes de resina que traspuen el pi i els xiprers del pati obren l’aire,
les gotes d’aigua repiquen compassadament  a la teulada, trec
el disc que sonava a l’habitació on treballo i obro la porta per deixar
que hi entri la pluja, per deixar que plogui, també,…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Han tornat

Publicat el 31 de març de 2010 per ricardgarcia
Han tornat. Ja t’ho havien dit, però tu encara no n’havies vist cap fins
que aquest matí, quan sorties de casa, una oreneta t’ha dit
el bon dia traçant un gir perfecte entre tu i el món. És estranya la
fascinació que aquests ocells et produeixen encara ara, que com quan
eres petit pots passar llargues estones dels capvespres d’estiu badant
amb les seves acrobàcies…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Delibes i la iaia Ana

Publicat el 14 de març de 2010 per ricardgarcia
Des de divendres al matí, quan vaig
sentir a la ràdio que Miguel Delibes
havia mort, que no paro de pensar en la meva àvia materna. La iaia Ana
era de Lorca i va venir a Catalunya l’any 1955 deixant enrere un món
tant ple de misèria i humiliació que mai més no hi va voler tornar.  I
quan algú, encuriosit pel deix murcià de la seva parla li preguntava
d’on era, ella sempre responia el mateix: De donde coman mis hijos…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

M’aclame a tu, te’n recordes?

Publicat el 10 de març de 2010 per ricardgarcia
Tot sovint m’atrapen els records de les coses que hem viscut i em diuen
l’edat que  tenim. No em sap greu però, perquè aquí seguim, ferms. Avui
han estat les cançons de l’Ovidi
Montllor i aquells  discos de vinil que compràvem i les estones que
hem passat junts escoltant-lo i tantes coses que… I tot i  que són
quinze els anys que fa que l’Ovidi és mort, encara l’escolto.
Escoltem-lo encara com canta els versos de Vicent
Andrés Estellés. M’aclame a tu, te’n recordes?…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Lliçons d’humilitat

Publicat el 9 de març de 2010 per ricardgarcia
Massa sovint ens hem cregut aquella dita que diu que pagant,
Sant Pere canta, i potser sí que n’hi ha algun de Sant Pere que el
podem fer cantar amb dinerons, però aquest no és el cas, és clar, de la
meteorologia. Les darreres dècades ens hem emmirallat en els nostres
veïns del nord, però ni el nostre és un país ric  i eficient com el dels
alemanys, ni nosaltres som especialment obedients amb el que se’ns
recomana que fem, sobretot si el consell ve dels poders públics. Quan
això passa no triguem ni un instant a treure’ns la dignitat de la
butxaca i a preguntar ostentosament qui s’han cregut que són aquests  per dir-me…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

El cos de les dones, 2

Publicat el 8 de març de 2010 per ricardgarcia
Quan el passat novembre vaig descobrir
Il corpo delle donne,
ja en
vaig parlar. Però avui, Dia
Internacional de les Dones, us convido que veieu el documental El
cos de les dones dirigit per Lorella Zanardo
el 2009.

En aquest treball es parla de
l’ús que a la televisió italiana es fa del cos de les dones després de
constatar que les dones reals estan desapareixent de la televisió i
són substituïdes per una representació grotesca…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Igudesman & Joo

Publicat el 7 de març de 2010 per ricardgarcia
Quant ahir en Tibau va
proposar que pengéssim vídeos amb músiques dels 70, me’n vaig estar de
posar la versió d’I will survive que fan dos bons músics
que vaig descobrir gràcies al You Tube ja fa temps.
Són el violinista rus Aleksei Igusdesman
i el pianista coreà Richard
Hyung-ki Joo, que després d’adquirir una sòlida formació clàssica
han format un duet ben peculiar…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Sweet Caroline / Revival dels 70

Publicat el 6 de març de 2010 per ricardgarcia
L’amic Tibau, que dedica els dissabtes a
la música, ens ha convocat des del seu bloc ha fer un revival
dels 70 consistent a penjar des dels respectius blocs algun vídeo
amb música d’aquell moment. Primer he pensat en la força que em transmet
l’I
Will Survive  de la Gloria
Gaynor,
però de seguida m’ha vingut al cap una cançó que jo escoltava molt
llavors…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

El carro del sol [25senseEspriu]

Publicat el 22 de febrer de 2010 per ricardgarcia
Quan he sapigut que la Roser d’Antaviana havia proposat un
homenatge en record de Salvador Espriu,
de seguida  me’n he anat a la prestatgeria fent memòria de què era el
primer que jo n’havia llegit. Ràpidament m’han vingut a la memòria tota
una munió d’imatges i records dels anys a l’Institut, quan encara no
s’hi estudiava Literatura Catalana. Amb prou feines fèiem algunes
classes optatives de llengua catalana…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Torna ‘Poems&Blogs: Poetes a la xarxa’

Publicat el 20 de febrer de 2010 per ricardgarcia
Aviat farà un any que per celebrar el Dia
Mundial de la Poesia,  el Santi Borrell i la Violant ens van reunir a
Vilafranca del Penedès a tota una colla de gent que compartíem el fet
de fer servir els nostres blocs per fer difusió de la nostra poesia.
Incansables com són, després d’aquella trobada el Santi i la Violant no
en van tenir prou i se’ls va acudir la possibilitat de fer una antologia
que…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

No té ni nom la vida

Publicat el 14 de febrer de 2010 per ricardgarcia

Llegit a L’ombra dels dies roja:

Fredor de sal respira el mar i humida
comença  a entrar la fosca. A la pantalla
del teu televisor una bola de foc
sega rabent el cel, hi deixa un rastre
com de coet de festa, indiferent i sec,
i encén de cop la lluna
que a penes si dallava
l’èter immòvil i fumós i trist
que era dels immortals en l’alt atzur dels versos
d’aquell antic poeta que enfollí…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

L’olor del pare

Publicat el 7 de febrer de 2010 per ricardgarcia
Avui, que és el sant del meu pare i també el meu, m’he trobat amb un
parell de blocs que llegeixo sovint on es parla de diferent manera de
la relació entre pares i fills. Primer ha estat el Totxanes…, l’autor del qual ha reflectit en una sèrie d’apunts la tendresa de la seva relació amb el pare malalt. Després ha estat un apunt en forma de poema a l’Ucronies, on uns versos del Joan Calsapeu m’han colpit de manera ben especial: “I
no sé com dir-te que no pot ésser / altrament, perquè una ombra la fas
tu / i l’altra (la més tènue) és feta d’un amor // que regalima, que fa
olor de pare i s’ajaça…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari