Cupressus sempervirens

Potser era encara massa jove i
per això la de Juan
Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment
que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m
van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan
fa
50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig
passar a la biblioteca de l’edifici central de la
Universitat de Barcelona,
cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón.
Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta
i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménez es convertiria per a
mi…

Potser perquè ja ho han fet, i molt bé, un munt dels
companys i companyes, no n’he parlat de la presentació de fa una setmana de La
catosfera literària 08. Però el que sí que vull, abans no passin
més dies i més enllà dels fets concrets, és expressar com m’hi vaig sentir de
bé. Va ser molt agradable per a mi –tot i que mai abans no ens havíem vist en
persona- ésser reconegut a la primera ullada tant pel Jesús M. Tibau com pel Toni Ibáñez, que anava i venia
atenent tothom i vigilant que tot anés a l’hora.

Després dels parlaments i de la lectura d’alguns fragments
del que es pot trobar al llibre, va arribar el moment de trobar-nos els uns als
altres i reconèixer els cossos que contenen aquelles ànimes que se’ns han anat
fent tan familiars a través dels blogs que seguim. I mentre mirava aquí i allà
a veure si reconeixia algú, pensava que m’hauria agradat trobar-me…

Tot i que tots els dies –i ja no
recordo des de quan- ho són de llibres, aquests darrers ho han estat
especialment. Si a finals d’abril es
va presentar el meu segon llibre de poesia, De secreta
vida, dissabte passat es va fer la presentació a
Vallromanes del llibre col·lectiu La catosfera
literària 08. Primera antologia de blogs en català, en el qual
també hi he participat amb una de les entrades d’aquest blog.

D’una altra banda, ahir vaig rebre el darrer
llibre de Josep Porcar, Els
estius. L’havia llegit
a la xarxa, però ara el rellegiré encara amb més atenció i amb el temps
pausat que vol la bona poesia. Us recomano que no us el perdeu i que llegiu el
que no fa gaire en deia
Sam Abrams.

I encara una altra petita
meravella que…

Els seus pares, padrins i una llarga
tirallonga de tietes i tiets –fins a un centenar, també aquest que escriu-
en podem estar ben cofois de la publicació de La
Catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català,
i per això ho celebrarem, aquest dissabte
17,
a Vallromanes.

Durant les Jornades de la
Catosfera de Granollers, es va llançar la
idea de tirar endavant una antologia de blogs literaris en català, i després de
tota una colla de mesos que fa que se’n parla, ara ja té cos i la podem tocar,
tenir a les mans, fullejar i llegir més enllà de les pantalles. Ha estat,
doncs, un procés curiós aquest de passar del món virtual al món físic mentre se
sent a parlar del futur del llibre tal i com fins ara l’hem conegut. Una vegada més cal insistir, potser, que en aquest cas no
és l’hàbit el que fa al monjo…

Deia, en l’apunt d’abans d’ahir,
que el Jordi Llavina ha dedicat un bon espai del seu dietari setmanal al diari El 3 de vuit a parlar de la meva
poesia. Per aquells que, més enllà del Penedès, no hi teniu accés, en transcric
dos fragments. L’entrega d’aquesta setmana es titula La vida secreta de RG i, sobretot, de les seves paraules. Ell –ja
ho veureu- està entusiasmat amb el meu llibre, i jo –ja us ho podeu imaginar-
agraït del seu entusiasme. Això és el que hi diu…

Aquest matí, abans de res, he
corregut cap al quiosc. Sabia que a El mundo
hi sortia la primera crítica dedicada a De secreta vida
que, amb el títol El més bell en un home són les mans d’un home, signa Jordi Llavina.
Una mica més tard també he pogut llegir El dietari de Jordi Llavina que
es publica setmanalment a El 3 de vuit.
Aquesta setmana l’ha titulat La vida secreta de Ricard Garcia i,
sobretot, de les seves paraules i hi ha inclòs diferents passatges dedicats
a la meva poesia que transcriuré en un altre post.
Si heu pogut llegir una cosa o l’altra o totes dues, prou que us podeu imaginar
que…

L’incansable David Figueres
de Els dies i les dones,
i l’actriu i ballarina Eva Roig llegiran, demà passat a les set de la tarda a
l’Ateneu
barcelonès, una selecció de textos del llibre Escrits des de la
presó.

L’any 1997, per encàrrec del PEN
Internacional, es va publicar als Estats Units el recull de
textos This
prison where I live, a cura de Siobhan Down i
amb un pròleg del premi Nobel de literatura Joseph Brodsky. Tots els escrits tenien el denominador en comú
d’haver estat fets per escriptors que havien patit la presó. Ara el PEN Català…

Aquest que us presento, és un dels 28
vídeos meus que van sortir del recital que, amb el Santi Borrell, vàrem
fer al Parc
d’Olèrdola. Quan l’octubre passat hi vam
recitar, l’Ester
Xargay es va encarregar de gravar en vídeo gairebé tot el recital. Després
vam saber que això mateix es feia a tots i cada un dels recitals del cicle Poesia als
Parcs 2007 de la Xarxa de Parcs
Naturals de la Diputació
de Barcelona.

Doncs bé, ara la web de la
Xarxa de Parcs Naturals ha incorporat a la secció de vídeos un apartat
dedicat a la ruta Poesia als Parcs. Allà s’hi poden veure i
escoltar 305 vídeos de 42 poetes…