Sísif redimit
Es dilueix, només,
aquesta pesantor de l’ànima
en la llum d’uns llavis, els teus,
quan per dur-me a tu,
a l’aire del teu cos, em beses.
I em sé llavors més enllà de mi,
només llavors, sísif redimit.
Es dilueix, només,
aquesta pesantor de l’ànima
en la llum d’uns llavis, els teus,
quan per dur-me a tu,
a l’aire del teu cos, em beses.
I em sé llavors més enllà de mi,
només llavors, sísif redimit.
No hi ha fruita més dolça
que els llavis que mossego
i aquesta llengua que em tasta
en el gruix sanguini de la besada.
No hi ha fruita més dolça
que ungir-nos de tu i de mi la pell
i sense pecat abocar-nos
a les conques abismals del cos.
No hi ha fruita més dolça
que mastegar amb delit
els traus oberts de la carn
i empassar-nos a glopades l’ànima.
No hi ha fruita més dolça
que prenyar de sang i llum els dies
i sense mesura profanar,
com salvatgines, totes les contrades.
Es cremen la veu i les
paraules en aquesta agror que se t’enfila coll amunt. Voldries adormir-te en el
no res, però una altra nit el cos se’t rebel·la i el silenci et retruny,
estranyament metàl·lic a la gola, com cavall que renilla al galop entre les
fogueres, sense sella.
Llegit a Un lloc a l’ombra:
Ulls
Així com jo contemplo els núvols a la terra,
tu mires tots els arbres en el cel.
Arrels, fulles i fang dins dels meus ulls,
branques i troncs i vent dedins els teus.
Una sola mirada
en la fugacitat eterna d’un sol cos.
M. Rosa Font dixit.
Com sempre, la tria de poetes és engrescadora i diu molt a favor del programador que, més enllà de les convencions del paper, a més de poetes ja reconeguts també n’ha convidat que encara són inèdits perquè ens mostrin la seva poesia.
Sílvia Bel, Núria Talavera, Àngels Gregori, Lluís Calvo, Francesc Gelonch, Ricard Mirabete, David Castillo, Teresa Costa-Gramunt, Jordi Pàmias, Antoni Casals, Carles Duarte, Susanna Rafart…
Si no hi heu estat mai, no us imagineu el que us perdeu. Divendres al vespre amb tot el cap de setmana pel davant, una copa de cava als dits i més i més poesia, i que no s’acabi!