Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Teresa Pascual presenta ‘De secreta vida’

Dissabte,
a Beniarjó, es va
concedir el XXVIIIè Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March que enguany han
guanyat, ex aequo, Rafael Casanova amb La solitud poblada i
Cristel Enguix amb El cor del minotaure. Abans, però, d’anunciar els
noms dels guanyadors de l’edició d’aquest 2008, es va fer la presentació de
l’edició de l’obra
guanyadora de l’any passat, De
secreta vida
. Al post anterior ja havia anunciat que l’encarregada
de presentar el meu llibre seria la poeta Teresa
Pascual, i això és el que va dir:

”Com si la literatura, i més concretament la poesia, no tinguera cap relació
amb el món exterior o amb les persones, és prou freqüent trobar-nos amb la
pregunta de què és la poesia, per què s’escriu o com vam començar. Alguns
escriptors parlen de la gran quantitat de llibres que tenien a casa, altres,
com Quim Monzó, tindrien
prohibit llegir novel·la, de manera que ell -com conta en un article-
col·locava el llibre de narrativa baix del de matemàtiques per a què sa mare no
el veiera.

La poesia s’ha trobat encara amb més dificultats que la narrativa. Ni ens
trobaríem de menuts un llibre de poemes per damunt d’una taula a casa, ni els
comentaríem entre els amics. Llegir poesia era un acte íntim, privat, m’atreviria
a dir que fins i tot de vegades incòmode per la sensació que un llibre de
poemes anava a parlar de les coses que realment són importants per a l’home i
que es troben en la part més íntima i, podríem dir, secreta de la vida. De
secreta vida
, com el títol del poemari de Ricard Garcia que avui tinc
el gust de presentar…

Presentació de ‘De secreta vida’

Ahir divendres vaig tenir la sorpresa que
el recader em va portar a casa els primers exemplars del meu nou llibre de
poesia, titulat De
secreta vida
i publicat per Edicions
3i4
. L’edició del llibre ha estat possible perquè va obtenir el XXVIIè Premi de Poesia
Senyoriu d’Ausiàs Marc
l’abril de l’any passat.

I avui dissabte, a les vuit del vespre, la
poeta Teresa
Pascual
en farà la presentació a Beniarjó. Després hi
haurà un breu concert del grup Ensemble Stadler, format pels solistes de
l’Orquestra de València i, finalment, es proclamarà quina ha estat l’obra
guanyadora del Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March d’aquest any.

Tot plegat, ja us ho podeu imaginar, em fa
una il·lusió que, tot i que ara mateix m’és difícil d’explicar, vull compartir
amb totes aquelles persones que sovint passeu pels Castells de cartes o
pel Cupressus sempervirens,
ja que la vostra companyia –física i virtual, tant li fa- m’encoratja a seguir
escrivint. Estic engrescat, nerviós, il·lusionat, agraït… i molt content,
molt. Gràcies!

Merla florentina

Aquest apunt està dedicat a El pèndol…,que també
té curioses relacions
amb les merles que li ronden el nesprer. El cas és
que tirant fotografies a Florència, n’hi va haver d’inesperades com la
d’aquesta merla que em seguia
pel claustre
de Santa Maria
Novella mentre jo provava de fotografiar tres magnífics xiprers. Mentre em
movia entre les voltes de pedra em vaig adonar que…

De què parla ‘De secreta vida’

Ara que la publicació de De
secreta vida
és imminent, des d’Edicions 3i4 m’han demanat que fes una
sinopsi del llibre per penjar-la a la seva web. Però com la poesia no hi entén
d’arguments ni es deixa resumir, no ha estat un exercici fàcil de fer, però sí interessant,
el d’intentar explicar en una vintena de línies de què parla aquest llibre. No
sé si el que he escrit servirà per guanyar algun lector –ja m’agradaria que fos
així-, però això que segueix és el que he sabut dir…

Shi Tao: Juny!

Tots els medis informatius es fan
ressò del paripé de la flama olímpica per aquests mons de déu per a
convocar-nos a la cerimònia de genuflexió quadriennal davant del televisor
amb l’excusa dels jocs de la
Xina. Mentrestant, però, el
poeta xinès Shi Tao està complint una pena de 10 anys de presó acusat
d’haver traït el règim xinès. El que Shi Tao havia fet, era donar la notícia,
fora de la Xina,
que el govern del seu país demanava silenci sobre els fets de Ti An Men quan
s’acostava el quinzè aniversari de la matança. Ho va fer a través d’un e-mail
enviat des d’un compte de correu electrònic de Yahoo, companyia que va revelar
sense escrúpols la seva identitat al govern de la Xina. El poema Juny de
Shi Tao…

La fosca mirada

Aquest any, per primer cop, a més
dels diversos premis i categories que tradicionalment es convoquen dins els
Premis Vila de Martorell, també s’ha convocat un premi per a blogs. Doncs bé, quan
el Martí –el meu fill- fa uns mesos va llegir les bases, va pensar que allò que
ell havia començat a fer a Internet potser s’ajustava al que es demanava a la
convocatòria, i sense cap mena de por ni de prejudici va decidir presentar-hi
el seu blog, La fosca mirada…

Diari d’un setembrista

Em va alegrar molt saber-ho i tot
i que ja vaig felicitar el Jordi personalment, també vull celebrar des d’aquí
que li concedissin el Premi de la Crítica Serra d’Or i que ho fessin per Diari d’un setembrista, el seu darrer llibre
de poesia. Havent llegit tots els seus llibres –ara estic a mig llegir, també, Ningú ha escombrat les fulles-,  penso que aquest Diari d’un setembrista destaca perquè conté un grau de maduresa i
una serenitat noves a l’hora d’observar el món i retornar al lector la mirada
del poeta. Aquest és un llibre que, entre altres raons, m’agrada molt perquè ofereix
una poesia que no és la d’un poeta-geni ni la d’un artista il·luminat que juga
a fer filigranes verbals ni conceptuals. És, en canvi, un llibre que conté els
versos d’un home que ha après a observar des de la quietud –tant necessària- el
seu entorn i hi ha descobert les espurnes de bellesa que no ens deixa veure el
brogit de viure, però que tot i així perviuen, encara, en la quotidianitat…

La Catosfera literària

Via Toni Ibàñez m’assabento
que el llibre sobre Blogs&Literatura
que es va començar a gestar a l’entorn de les Jornades de
la Catosfera
, ja comença a tenir cos. Ara com ara es pot veure la portada i llegir la contraportada. No només
m’agrada molt el disseny que ha fet Cossetània, sinó que també
em sembla molt bé la ressenya de la contraportada, sobretot l’extracte del
pròleg del també blocaire Biel Mesquida…

Bon dia, sóc Rubén de 3i4…

He rebut, mentre era a la feina,
una trucada d’un número desconegut i quan he despenjat he sentit una veu que em
deia: “-Ricard Garcia? Bon dia, sóc Ruben
de 3i4…”
Ha estat com un cop d’alegria. El cert és que només em volien
fer una consulta sobre el títol del llibre que s’està imprimint, però aquest
fet tan simple m’ha revifat la il·lusió. A finals d’aquest abril…