Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Triunfo

L’havia vist a vegades entre les carpetes de la M., la meva professora
d’història a l’institut, o a les mans del R. i del R., dos amics més
grans que jo. Però aquell dia, era el 16 d’abril de 1977, la curiositat
va poder més que res i em vaig gastar les 50 pessetes que costava per
comprar-me-la al quiosc de l’estació de Martorell. Estaven passant masses coses, encara no feia ni una setmana que havia complert els 15 anys i s’acabava de legalitzar el Partit Comunista…

Teatre Nacional?

M’ho havien advertit. Però tot i així, ahir al vespre vaig cometre la imprudència d’anar al Nacional a veure En Pólvora.
I la veritat és que vaig sortir-ne més escaldat encara del que, després
d’haver llegit les crítiques als diaris i d’haver escoltat l’opinió
d’alguns amics, em pensava.

A banda del Jordi Banacolocha,
que coneix el seu ofici, la resta d’actors i actrius sembla que no
hagin entès pas què és un drama. L’Anna Sahun, el Julio Manrique, el
Santi Ricart i el Marc Rodríguez es passen l’hora i tres quarts que
dura l’obra corrent accelerats per l’escenari i cridant, sense matisos,
el text d’Àngel Guimerà. Sobreactuen  de tal manera que…

Vida gastada, 2


Diumenge 2

A la cuina s’havia vessat la llet pels fogons
i la sang brollava de les escletxes d’una veritat
que ja no podia contenir aquells somnis estranys.

La flama monòtona del gas havia rovellat la llum
mentre la tarda es feia agra a la finestra
i, per tot, l’hivern cobria de pauses els homes.

Com aquell cartró que es va fer vell en un racó
humit i fosc del celler, se m’adormien els músculs
en una son trista de remors de fira llunyana.

Vida gastada, 1


Diumenge 1

com un matí
la llet tèbia
la son irreal
l’olor del cafè
el diumenge
els croissants
el sol al carrer
la tinta del diari
tota la mentida
el grinyol del fre
les cuixes i el pit
la caiguda llarga
l’olor de benzina
els músculs de suro
la sang a la gola
la carn dolça
la llum gruixuda
la vida ferida

A la cuina
l’escuma de la llet
s’escampa pels fogons.