Cupressus sempervirens

Els museus de veritat mai no te’ls acabes, et sorprenen per una cosa o una altra i sempre te’n pots endur noves emocions. Ahir vaig visitar una altra vegada el Cosmocaixa de Barcelona i vaig aprofitar per tornar a admirar algunes parts del museu, entretenint-me sobretot davant dels talls geològics…

A finals de l’any passat, de manera imprevista Els contorns del xiprer es va dissoldre i qui l’escrivia el va deixar en estat d’hivernació a l’espera de millors temps. Uns mesos més tard i en un altre indret, però de les mateixes mans, va aparèixer un altre blog que, tot i tenir una altra cara, li és germà.

Però al capdavall, el vell Els contorns… i el nou Castells de cartes han nascut d’una mateixa font i es nodreixen d’unes mateixes experiències. Per això s’agrupen des d’avui sota l’ombra verda d’aquest Cupressus sempervirens, arrelat ben a prop del portal de casa com si es tractés d’un far.

El Jordi Boldú, que és un dels meus nexes amb el món des de fa molt de temps i que de tant en tant em dóna vitamines, em recepta la 2a edició del festival Poetes a la Torre Muntadas del Prat de Llobregat. Busco el prospecte i hi trobo…

Sense haver-ho previst, que és com millor passen les coses, dissabte a la nit a la Torre de les Hores de Martorell, vas tenir l’oportunitat de tornar a sentir com desgrana els seus versos en Josep Pedrals…