Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Lectors de luxe

Pensava, quan vaig tenir ocasió de publicar Els contorns del xiprer i De secreta vida,
que el millor seria allò de poder tenir els poemes a les mans en forma
de llibre. Després, però, he descobert que el més agradable són les
relacions que s’estableixen amb tothom qui ha llegit els llibres, des
de lectors que et coneixen des de fa molts anys i als quals ara et
presentes d’una manera nova, fins a lectors a qui no coneixes
personalment però que fan una lectura molt acurada del que has escrit.
En tot cas, escoltar el que uns i altres han vist…

L’eix del món

Sé que si mai hem de marxar de la casa on vivim, una de les coses que
em sabrà més greu serà allunyar-me dels arbres que he plantat en el que
havia estat l’hort dels avis. Poques vegades em sento tan bé, tan feliç
puc dir, com quan planto un arbre. Obrir la terra, airejar-la,
adobar-la i deixar-la reposar, i després colgar el pa de les arrels i
calçar bé la soca de l’arbre, regar-lo… Amb els arbres he après a
estimar els llocs i a fer unes arrels que havien estat molt fràgils.
Probablement és per això que m’agrada tan mirar-los en silenci, els que
jo he plantat i…

…i encara més

I encara més. Ahir a la nit, en la primera emissió de la temporada del programa Icult.com, dirigit pel Lluís Montserrat a ComRàdio, el Jordi Llavina es va estrenar com a col·laborador del programa parlant de llibres. Va començar amb Crònica d’una ciutat de Pandelis Prevelakis i va acabar amb la novel·la, recentment descoberta, La ciutat cansada de Pere Calders.
Entre un i l’altre va recomanar, també, els meus llibres de poesia i,
per il·lustrar el que deia…