Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Mimosa

Ens atrapen cristalls de temps sense espera
mentre les tardes de febrer s’esvaeixen.

Cau oblic un raig de sol ple d’insectes
i a un racó del jardí el groc es vessa.

De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,
les teves mans plenes, les llums primeres…

Callats ens estimem els dies de por i brogit.
Reposen sota un silenci de paraules quietes
la teva veu i la meva.

Por

"Era de esas veces en que la desazón se siente crecer como una marea brava y se sabe que sólo abandonándose a sus bandazos la inteligencia se va a aguzar hasta ver las cosas tan claras que casi dé miedo."

[Carmen Martín Gaite, Lo raro es vivir, ed. Anagrama, Barcelona, 1996]