E-le-va-tion!
Una volta Ramon Collart explicà que s’havia trobat una xica amb un disgust immerescut i una certa falta de referents. Aquella xica, era jo. Una nit de gener ell va ser qui em va fer decidir per canviar el rumb a la meua vida. I una veu interior em va dir que em llençara, que comparara el que deixava arrere, i el que podria vindre, si les coses eixien bé; si començava a aprendre a fer les coses bé. Dos anys i mig més tard acabe el primer projecte ben fet, el primer projecte que he començat i acabat amb unes ganes boges. S’ha acabat la partida, i he guanyat.
Durant 2 anys m’he convertit en la Lara Croft de la biblioteca, i ara que he superat totes les pantalles només tinc que ganes de volar. Bé, tothom que em conega saberà que sóc considerablement menys explosiva que la Lara -però les proeses que se li demanen a ella al videojoc són les que nosaltres hem fet durant aquest temps. Tres nivells en dos anys.
Ens costat suor, hores i hores, i més hores encara, de llibres, de biblioteca, de mastegar passadissos amunt i avall, d’imaginar i de treballar en equip. Hem agafat autobusos, trens i cotxes. Hem corregut a dos-cents per hora per teclats d’innombrables ordinadors. Hem sobreviscut a dos monstres: Teoria de les Institucions contemporànies, i Educació Física. I a més de 90 crèdits per any. Hem corregut pels passadissos, derrapat per arribar a secretaria abans de la una, hem hagut d’inventar artil·lugis enginyosos per a Educació Física amb un cordell i una caixa, amb l’única munició del nostre enginy i tinta de bolígraf. I les converses i les intervencions a classe estic segura que ens han donat més d’una vida extra.
I una volta guanyada la partida, només tinc que ganes de posar-me a ballar amb Lara!
E-le-va-tion!!
Moltes, moltes, moltes felicitats.
I algun grapadet més.
Enhorabona i ho celebrem Marta !
B7 i abraçada per a Ramon Collart….heehehee
moltes, moltes felicitats, marjona!!! 😀
jo també acabo d’acabar el meu projecte dels últims tres anys… després de tanta sang, suor i llàgrimes… en cert sentit la felicitat és absoluta.
Felicitats.
Senyoreta Mestra,
Moltes, moltes, moltes, …(nombre astronòmicament gran)…. felicitats, Marta.
Enric
Tot esforç mereix una recompensa i tu l´has tinguda. Marte, segueix amb aquestes ganes de volar que es molt bonic.
Felicitats.
una a per una e, Marta
Oh, Mariam, Pols d’estels, Novesflors, Carme, Josep i Gàlim, moltes gràcies. Tres dies després encara continue tenint ganes de volar. Almenys espere que s’encomane 🙂
Fa uns dies, com hauràs pogut observar, que no controle açò del blog: que no entre. Així que acabe de veure ara la bona notícia. Enhorabona!