Nova Escola

Treballar en educació no és com treballar en textos, en magdalenes o en estadística. El caràcter i la personalitat són elements fonamentals en el dia a dia, i, si hom prové d’un lloc social notablement allunyat del seu lloc de destí, la tasca -en teoria- hauria de ser més complicada. Afortunadament, de tots els llocs on hauria pogut estar donant classe al llarg del meu país de patchwork, m’ha tocat un minifundi cultural on són iguals que nosaltres: Orba.

Orba és un llogaret de mil-i-escaig habitants enmig de les muntanyes -unes muntanyes ja cucades per les urbanitzacions, com passa a ca meua-. El fet que estiga enmig la muntanya ja em l’apropa a casa. Com la Font, la carretera d’entrada serpenteja com un sacre, i, com també passa al meu poble, per anar a Obra s’ha d’anar a propòsit. I és un d’aquells pobles on a la gent no se li acostuma a perdre res. 

La meua nova escola és una escola comarcal, i a partir de secundària reben alumnes dels microfundis circumdants -que són encara més xicotets que Orba-. Com la de la Font, demana a crits una renovació, que ha vingut aquest estiu en forma de tirita; l’estat del seu benestar fa que a qualsevol que passe per les instal·lacions li entre el riure fluix quan li parlen d’un portàtil per a cada alumne. De moment, l’escola és nova per a Marta, i per als barrufets de tres anys a les quals hem acollit amb paciència maternal. Però clama al cel la necessitat que també siga nova per als sagalots que troten despacienciats passadissos amunt. 

Quant a martainsa

Nascuda l'any 1979 de pares valencians, visc fins l'any 2001 a Barcelona. Actualment estic casada, sóc mare de dos fills (un d'ells, celíac), i el tercer vindrà el 4 de maig (dia de Star Wars). Visc a Almoines i treballe com a mestra a l'escola de Palmera.
Aquesta entrada ha esta publicada en Reflexions sobre educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Nova Escola

  1. Que vaja molt bé al nou destí!! L’únic que sé d’Orba és que l’exalguacil del meu poble tota la vida solter i sense dona coneguda va acabar per enjuntar-se amb una xicota del Marroc que va conéixer a un bar d’allà perquè allà és on anava a portar els tractors que tenia, i s’anava a casar o algo aixina amb la xicota i es va reformar la casa i tot i a la façana principal va fer amb pedra un cor i dins del cor el nom de la xica, i fa uns mesos es va casar, però no amb la xica eixa sinó amb una amiga seua…

  2. martainsa diu:

    Indagaré a l’hora del pati entre els cafens de les orberes a vore què m’expliquen. Quines coses! De tot t’assabentes, Comtessa!!

  3. Si el que no escriu una novel·la costumista és perquè no vol, que per falta de material no serà… 

  4. valldalbaidi diu:

    Ja veig que este curs estàs més prop de casa. Ens seguim per ací. Bon dia.

  5. pura diu:

    Sort a Orba, Marta
    Pura

  6. martainsa diu:

    Tot i que tinc la sensació que estar en Orba ja és una sort per sí mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*