Ser pedra
Publicat el 13 d'abril de 2010 per ricardgarcia
Com qui tanca una casa i l’omple de
silencis, defuges les paraules. Com les pedres aprens a callar. No amb
timidesa, no amb sotmetiment, sinó amb la voluntat ferma de no dir i
escoltar només, més enllà del soroll dels homes, la bellesa del silenci…
silencis, defuges les paraules. Com les pedres aprens a callar. No amb
timidesa, no amb sotmetiment, sinó amb la voluntat ferma de no dir i
escoltar només, més enllà del soroll dels homes, la bellesa del silenci…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari