No té ni nom la vida
Publicat el 14 de febrer de 2010 per ricardgarcia
Llegit a L’ombra dels dies roja:
Fredor de sal respira el mar i humida
comença a entrar la fosca. A la pantalla
del teu televisor una bola de foc
sega rabent el cel, hi deixa un rastre
com de coet de festa, indiferent i sec,
i encén de cop la lluna
que a penes si dallava
l’èter immòvil i fumós i trist
que era dels immortals en l’alt atzur dels versos
d’aquell antic poeta que enfollí…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
sempre són farses que algú inventa per al seu gaudi i poder, llavors la sang crida la sang, el tuf de les idees totalitàries encén la lluminària amb l’arc o el tanc i el televisor no para d’oferir tràilers de pel·lículesde terror. Gràcies per continuar a la riba dels dissidents i lliure-pensadors.