La pluja i Francis Ponge
Publicat el 7 d'abril de 2010 per ricardgarcia
No només no em destorba la pluja, sinó
que m’agrada i em relaxa quan cau pausada i tranquil·la com aquesta
tarda. Des de l’olor barrejada de pols i aigua de la gotellada inaugural
fins a l’aire vidrat de després d’haver plogut, tot és una festa.
Les aromes de resina que traspuen el pi i els xiprers del pati obren l’aire,
les gotes d’aigua repiquen compassadament a la teulada, trec
el disc que sonava a l’habitació on treballo i obro la porta per deixar
que hi entri la pluja, per deixar que plogui, també,…
que m’agrada i em relaxa quan cau pausada i tranquil·la com aquesta
tarda. Des de l’olor barrejada de pols i aigua de la gotellada inaugural
fins a l’aire vidrat de després d’haver plogut, tot és una festa.
Les aromes de resina que traspuen el pi i els xiprers del pati obren l’aire,
les gotes d’aigua repiquen compassadament a la teulada, trec
el disc que sonava a l’habitació on treballo i obro la porta per deixar
que hi entri la pluja, per deixar que plogui, també,…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
te n’havia parlat d’en F.Ponge i d’aquest llibre. Tenc una edició – dels 80 crec- que em va fascinar. Ara la cercaré.